MIS SUSTITUTOS VIRTUALES

Eduardo $ Zaplana

INFORMES VARIOS SOBRE CANAL NOU ELABORADOS POR EL SOCIAL COMUNISTA COMITÉ DE REDACCIÓN

INFORME NUMERO 3

NOVEMBRE DE 1999

PERQUÈ COM DIU DUVERGER, QUAN EN UNA SOCIETAT NO HI HA DEMOCRÀCIA INFORMATIVA NO ES POT ESPERAR QUE HI HAJA VERITABLE DEMOCRÀCIA

A MANERA D’INTRODUCCIÓ.

Obviant l’obligat compliment de la llei, despreciant el drets dels ciutadans a rebre una informació lliure i veraç i ignorant la llibertat d’expressió dels professionals, els directius del departament d’Informatius de Canal 9 (Pau Pérez Rico i els seus més estrets col.laboradors Menchu Illán, Jesús Martínez, Josep Magraner, Lluís Motes, Rodolfo Ferrer i Rafael Medina) són responsables d’una continuada manipulació i censura informativa que preten beneficiar els interessos polítics d’Eduardo Zaplana i el Partit Popular.

Tant la Llei de Creació com l’Estatut de Redacció consagren els principis de pluralisme i imparcialitat en la informació però els noticiaris de Canal 9 fan just el contrari: són partidistes, parcials i, sempre, a favor del PP.

Qualsevol notícia que puga perjudicar els interessos del Partit Popular s’amaga.

Tot allò que pot resultar beneficiós, s’exagera i sobredimensiona.

Informatius convertits en espais de propaganda fugint de tots els temes que poden resultar conflictius i polèmics. A Canal 9 s’aposta per la trivialització de la informació encara que es mostre una realitat irreal.

Per culpa de totes estes pràctiques, els nostres informatius són, en realitat, desinformatius encara que això signifique defraudar el dret a la informació dels ciutadans, trair els principis bàsic de la professió periodística i incomplir la Llei de Creació de RTVV; encara que això implique renunciar a ser informatius de referència.

Front estes pràctiques, el Comité de Redacció ha perseverat en la negociació i en les propostes però els directius mai han reconsiderat les seues decisions. No han donat ni un pas arrere en la manipulació i la censura, no han rectificat la depuració de periodistes feta a l’estiu del 97 i han continuat incomplint l’Estatut de Redacció.

Bloquejades les converses dins de la casa per culpa de la intransigència del Cap d’Informatius, el Comité de Redacció ha tocat totes les portes que ha pogut per procurar el compliment de la llei dins el departament d’Informatius de Canal 9. Hem arribat a comparèixer davant les Corts, hem demanat reiterada i infructuosament un entrevista amb el President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, i hem posat en marxa el tràmit judicial per portar als tribunals l’incompliment de l’Estatut de Redacció. Tot per procurar que els ciutadans de la Comunitat Valenciana puguen rebre, com diu la Constitució, informació lliure i veraç. En esta empresa continuarem.

Capítol 1

Obviant l’obligat compliment de la llei, despreciant el drets dels ciutadans a rebre una informació lliure i veraç, ignorant la llibertat d’expressió dels professionals, els directius del departament d’Informatius de Canal 9 (Pau Pérez Rico i els seus més estrets col.laboradors Menchu Illán, Jesús Martínez, Josep Magraner, Lluís Motes, Rodolfo Ferrer i Rafael Medina) són resposanbles d’una continuada manipulació i censura informativa que preten beneficiar els interessos polítics d’Eduardo Zaplana i el Partit Popular.

Tant la Llei de Creació com l’Estatut de Redacció consagren els principis de pluralisme i imparcialitat en la informació però els noticiaris de Canal 9 fan just el contrari: són partidistes, parcials i, sempre, a favor del PP.

Qualsevol notícia que puga perjudicar els interessos del Partit Popular s’amaga.

Tot allò que pot resultar beneficiós, s’exagera i sobredimensiona.

Informatius convertits en espais de propaganda fugint de tots els temes que poden resultar conflictius i polèmics. A Canal 9 s’aposta per la trivialització de la informació encara que es mostre una realitat irreal.

Per culpa de totes estes pràctiques, els nostres informatius són, en realitat, desinformatius encara que això signifique defraudar el dret a la informació dels ciutats, trair els principis bàsic de la professió periodística i incomplir la Llei de Creació de RTVV; encara que això implique renunciar a ser informatius de referència.

Front estes pràctiques, el Comité de Redacció ha perseverat en la negociació i en les propostes però els directius mai han reconsiderat les seues decisions. No han donat ni un pas arrere en la manipulació i la censura, no han rectificat la depuració de periodistes feta a l’estiu del 97 i han continuat incomplint l’Estatut de Redacció.

Bloquejades les converses dins de la casa per culpa de la intransigència del Cap d’Informatius, el Comité de Redacció ha tocat totes les portes que ha pogut per procurar el compliment de la llei dins el departament d’Informatius de Canal 9. Hem arribat a comparèixer davant les Corts, hem demanat reiterada i infructuosament un entrevista amb el President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, i hem posat en marxa el tràmit judicial per portar als tribunals l’incompliment de l’Estatut de Redacció. Tot per procurar que els ciutadans de la Comunitat Valenciana puguen rebre, com diu la Constitució, informació lliure i veraç. En esta empresa continuarem.

Res pot ser pitjor, des del punt de vista estricte de l’existència d’un determinat mitjà de comunicació, que trair els principis que han donat lloc a la teua aparició. Esta traïció suposa quedar-se, de fet, sense veritables raons de ser i, al mateix temps, implica, en el cas d’un mitjà públic com Canal 9, un frau a tota la ciutadania que ha fet un esforç immens (i no només econòmic) per posar en marxa una ràdio i una televisió pensades just al contrari del que han esdevingut.

En el cas de RTVV hi ha tot un seguit d’incompliments legals que deixen molt clar, negre sobre blanc, que la traïció als principis fundadors és un fet inqüestionable. L’enumeració d’estos incompliments està, en realitat, continguda en totes les pàgines que venen a continuació però val la pena fer un primer apunt i assenyalar, molt concretament, aspectes que després poden quedar en l’ombra o passar desapercebuts.

A LLETRA DE L’ESTATUT DE REDACCIÓ

L’aplicació d’un model informatiu basat en la manipulació i la censura impliquen, més enllà de l’incompliment que representa de l’Estatut de Redacció, una inobservància que no es pot acceptar de la mateixa Constitució Espanyola i de la Llei de Creació de RTVV. El que este Comité de Redacció pretén denunciar i posar de manifest és que les pràctiques dels directius de Canal 9 estan conculcant dos principis fonamentals com són el dret a la llibertat d’expressió dels professioanls de la casa i, en conseqüència, i això és encara mé sgreu, el dret a la informació dels ciutadans. Es tracta de dos eixos fonamentals per tal de poder parlar d’una democràcia real. Una societat mal informada no és una societat democràtica. No en hi ha prou amb institucions representatives o vatacios periòdiques. L’exercici de la democràcia passa perquè la gent conega la realitat que l’envolta, i en això rau la responsabilitat dels professionals de la informació. Tasca nostra es fer arribar a la gent el que passa sense més limitacions que el nostre criteri professional.

La informació en Canal 9 no hauria de tindre més limitació que el criteri professional dels que treballem en la casa però les obediències externes contaminen el funcionament del Departament fins convertir-lo en una eina desinformativa i que dificulta la comunicació democràtica.

Dissortadament a Canal 9 hi ha molts altres límits, influències i obediències que contaminen la nostra tasca informativa. Del greu abús que significa convertir el nostres informatius en "desinformatius" parlàrem en les pàgines que segueixen usant per fer-nos entendre millor un bon grapat d’exemples i casos concrets que apareixeran al llarg d’esta memòria.

Però quan parlem d’incompliments de l’Estatut de Redacció no ens referim només a que els nostres directius s’hajan instal.lat en la inobservància de les normes bàsiques sobre deontologia professional i ètica informativa, que és el més importants.

Fins i tot el paper que l’Estatut de Redacció ens atorga a nosaltres en tant que Comité de Redacció, paper d’arbitratge i influència, és constantment ignorat. La presència del Comité de Redacció és pels que dirigeixen RTVV, i més concretament el Departament d’Informatius de Canal, una molèstia amb la que han de viure però que intenten reduir tant com podem a base d’ignorar tant com poden l’existència d’un grup de persones triades per la Redacció que vetllen pel compliment de l’Estatut.

El nostre cap d’Informatius, Pau Pérez Rico, i la seua ma dreta Menchu Illán, compleixen amb la celebració d’una reunió per pur tràmit però és molt curiós vore com amb prou faenes prenen notes de tot el que discutim i mai, mai, apleguen a les reunions amb resolucions o mides concretes respecte al que s’ha dit en trobades anteriors. És a dir, mai porten la faena feta. Assisteixen a les reunions com una formalitat però sense cap ànim de que el que allà es discuteix puga concretar-se en decisions acostades al que planteja la Redacció.

Consolidada la depuració de periodistes, més dels 80 per cent de redactors d’Informatius tenen contractes en precari, la revocació dels quals està en mans dels directius. Això facilita la manipulació i la censura.

En este sentit, tot i les reiterades ocasions en les que s’ha discutit el tema, continua sense revisar-se la depuració d’una vintena de periodistes de la Redacció que, a l’estiu de 1997, van decidir entre el llavors Director de Canal 9, Jesús Sánchez Carrascosa; l’ex director adjunt, Joaquim Genis, i el cap d’Informatius, Pau Pérez Rico. Una vintena de professionals experimentats que, sense més discussió i contra la seua voluntat, van ser apartats de les seccions en les que estaven especialitzats i van anar a parar a destins allunyats de la informació general del dia a dia que és on portaven entre sis i vuit anys.

Ara passats dos anys, la única resposta que hem trobar a la nostra insistència de que es revise aquella decisió i es consulte als diferents afectats per quin és el destí on prefereixen estar i pel que se senten més preparats, la única, és que el Comité de Redacció faça arribar una llista dels companys en qüestió i que es vora que es pot fer al respecte. El Comité ha elaborat este llistat i l’hem lliurat però considerem un sarcasme al demanda ja que ningú millor que els nostres directius saben de qui estem parlant ja que van ser el mateix cap d’informatius que hi ha en l’actualitat el que va portar a terme aquella depuració.

Si en la "2a Memòria-Informe", de 1998, del Comité de Redacció destacàvem el fet que en uns mesos s’havia passat d’una plantilla de periodistes del departament d’Informatius fix en un 75 per cent a un altra de només el 25, ara la precarització laboral fa que el número de fixes amb prou faenes arribe al 20 per cent. La resta són companys amb contractes en precari. La renovació o no d’estos contractes està en mans dels directius del departament que són, per un altre costat, el màxims responsables dels casos de manipulació i censura que este Comité ha denunciat reiteradament. La situació contractual de la majoria de periodistes de la Redacció els situa en una situació de debilitat que facilita les pràctiques de manipulació informativa que es produeixen en els nostres noticiaris.

Els anuncis de nomenaments dels càrrecs directius intermitjos dels Departament, que segons l’Estatut se’ns han de notificar abans de que es facen efectius, també es un passatge que s’incompleix. Quan ens arriben les propostes, els proposats ja fa dies, setmanes o mesos que estan exercint els seus càrrecs.

En concret, la proposta d’elecció de Menchu Illán com responsable màxima de la coordinació dels informatius, de fet la número dos del Departament, ens va arribar quan fins i tot els diaris havien publicat ja que el Consell d’Administració de RTVV havia fet efectiu el nomenament.

Una mostra més de l’absolut despreci cap el Comité de Redacció i cap l’Estatut la trobem en que, passats tres anys des de l’aprobació de l’Estatut, se’ns continua negant tota infraestructura. En tres anys, els nostres directius no ens han trobat un mínim espai, un despatx per reduït que fora, on el Comité de Redacció poguera tindre una taula, un parell de cadires i un ordinador.

Mai un directiu de Canal 9 ha cridat al Comité de Redacció per tindre una reunió. Este és l’interés que tenen en fer realitat la implicació dels professionals que suposa l’Estatut de Redacció.

Hi ha una dada que és perfectament indicativa de que l’existència del Comité és una mala carrega que els nostres directius, al menys de moment, estan obligats a suportar però que, no tenen en cap consideració el paper que ha de jugar en la definició i organització del treball que es fa en el Departament. Ens referim a que, durant l’últim any, ni una sola vegada un directiu ja siga d’Informatius, de la Direcció de la cadena o de la direcció general ens ha sol.licitat una entrevista. I en anys anteriors, igual. Mai un responsable de la nostra empresa ha mostrat el mínim interés per saber que opinava l’orga de representació de la Redacció de qualsevol tema que es poguera plantejar. Si trobada hem tingut ha sigut sempre perquè nosaltres la hem reclamat.

Com que a això es pot afegir la reiterada resistència del cap d’Informatius, Pau Pérez Rico, a convocar les mensuals reunions entre ell i el Comité de Redacció, la conclusió, com ja hem apuntat, no pot ser altra que, pels directius de l’empresa, el millor seria que Canal 9 no disposara d’Estatut de Redacció. A la vista del que passa dia a dia, s’ha de resoldre que quan fan alguna apel-lació a la importància i al valor de disposar d’un text autonormatiu en Informatius es tracta només d’una referència retòrica, buida de tot contingut.

Quan diem que Pérez Rico es salta, tant com pot, les preceptives reunions mensuals, el que volem dir és que, unes vegades perquè s’acosten eleccions, altres perquè venen Falles o altres perquè són mesos d’estiu, el cas és que les trobades que haurien de ser cada més, s’han convertit en bimensuals. Els resums que nosaltres fem de cada reunió no deixa lloc a dubte.

LA LLENGUA

La Llei de Creació de RTVV consagra en el seu article 2.a) com a primer objectiu de al posta en marxa de la ràdio i la televisió pública "la promoció i protecció lingüística de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana". En este sentit, la tasca que es fa des del departament d’Informatius de Canal 9 deixa molt que desitjar i l’ús del valencià es converteix més en un problema que en el centre de la nostra raó de ser.

En anteriors "Informes-Memòries" ja hem criticat la manca de sensibilitat cap a la nostra llengua. Bàsicament, les queixes són tres: les ingerències dels nostres directius sobre les paraules que s’han de dir o deixar de dir, l’existència de paraules prohibides i la manca de mesures per millorar el nivell d’us del valencià.

Pel que fa a les ingerències, estes tenen com a protagonistes centrals als dos màxims responsables dels informatius Notícies 9, la 1a Edició i la 2a Edició. Josep Magraner i Lluís Motes passen per alt la tasca i les observacions dels lingüistes, amb la càrrega de amle xemple que això suposa per a la resta de la Redacció, i es desemboca en un us de la llengua que converteix el nostres informatius en un allau d’incorreccions, barbarismes i paraules mal empreades.

Els informatius de Canal 9 estan contribuint al empobriment del vocabulari quan davant la possibilitat d’usar 2 o 3 paraules diferents per dir una determinada cosa s’obliga a repetir una i altra vegada la forma més semblant al castellà.

Exemple: Repeticions constants de:

"gastos" per no dir "despeses"

"faena" per no dir "tasca"

"semblar" per no dir "pareixer".

Encara més greu, els màxims responsables dels informatius prohibeixen l’us de determinades paraules valencianes i les canvien per castellanismes absolutament incorrectes.

Exemple:

Prohibit: "maduixa", obligat "fresa".

Prohibit; "vaixell", obligat "barco".

Prohibit "desagnar", obligat "desangrar"

Prohibit "fuita [de gas], obligat "fuga"

No s’enten, si no és des del total despreci a l’idioma, que passen les setamnes, els mesos i les anys i els informatius de canal 9 continuen plens de vocals obertes llegides com tancades o de "esses" sonores llegides com "esses" sordes". Cal un seguiment de les lectures i una millora generalitzada que només des de l’atenció i la correcció continuada es pot acosenguir. El paper dels lingüistes, en este camp, també resulta fonamental.

En este sentit ens pareix especialment preocupant el nivell d’ús del valencià de la majoria dels comentaristes els partits de futbol que s’emeten en Canal 9. La considerable audiència d’estes retransmissions podrien convertir-les en eines de primera magnitud de normalització lingüistica. Quan l’us que es fa de la llengua es defectuós, l’eina es trona en contra del procés de normalització i el que es provoca és un retrocés. I això és el que està passant. Escoltar un partit de futbol per Canal 9 és entrar en el "museu dels horrors" quant a l’us de castellanismes, barbarismes i pronúncies esquivocades.

Certament en l’últim any s’ha apostat per comentaris futbolístics valenciano parlants, cosa que el Comité de Redacció havia reclamat repetidament. Està bé. Ara el que cal és perfeccionar el nivell d’us del valencià dels esmentats comentaristes. Es podia acceptar que en un primer moment es cometeren errors però ara, passat un any, res justifica que estos continuen. Un seguiment i una correcció setmanal de les retransmissions podria significar en pocs mesos una millora molt significativa.

Si escoltarem en altres televisions un us de la llengua com el que es fa en Canal 9 tots ens escandalitzariem.

És molt senzill: quan els informatius de Canal 9 quan aposten per un us tant pobre i poc respectuos del valencià es col.loquen en la mateixa situació que estaria, possem per cas, Televisió Espanyola si utilitzara el nivell de parla més baix que es pot escoltar pels carrers i que a tots ens escandalitzaria.

El Comité de Redacció vol cridar l’atenció sobre un fet: resulta impensable que, posem per cas, en els informatius de Televisió Espanyola es puga escoltar, ja siga al presentador o en els vídeos, paraules com "acabao", "comio", "me se ha caido", "abugero", "mosotros" o que no s’usen diferents sinònims per evitar repetir una volta darrera un altra una determinada paraula o que s’utilitzen mots d’altres idiomes. Tot això resulta impensable. Doncs bé, això és el passa en els informatius de Canal 9.

Això representa consolidar l’anormalitat de l’us de al llengua i, per tant, condenar-la a un etern complexe social d’inferioritat respecte al castellà, just el que vol evitar la Llei de Creació quan en el seu article 2 parla de promocionar i protegir la llengua que és el que no fem.

LA PUBLICITAT.

El Comité de Redacció de Canal 9 porta tres anys denunciant-ho: barregem publicitat i informació, i això és il.legal.

Ho vàrem dir en la 1a Memòria, ho vàrem reiterar en la 2a Memòria, durant l’últim any hem mantingut sobreimpressions publicitàries damunt dels vídeos informatius, damunt de les notícies.

Retirades ja les sobreimpressions que es feien en l’apartat d’esports (durant molts mesos s’ha estat oferint el primer vídeo de la secció d’esports tant en el Notícies 9 1a. Edició com en el 2a. Edició amb una banda inferior amb publicitat, entre altres productes d’una marca de cervesa i d’un operador telefònic), resten encara en l’apartat de l’oratge i en el final del informatiu.

En l’oratge: Es continua sobreimpressionant en el decorat (de forma electrònica) un rètol del patrocinador, una entitat bancària. Vol dir això que, a efectes del espectador, la nostra informació sobre el temps es fa en un plató on els mapes, les gràfiques i les temperatures conviuen amb un rètol publicitari. Una barreja d’informació i publicitat il.legal i, sobretot, contraria als principis deontològics de la professió periodística i al propi esperit de l’Estatut de Redacció.

Final del informatiu: Malgrat que el Comité de Redacció porta tres anys denunciant-ho i demanant que es retire, el final dels nostres informatius continuen servint com a suport publicitari de les empreses que faciliten la roba als presentadors dels noticiaris. No es tracta d’una publicitat que aparega després del final de informatiu, no. Es tracta d’un rètol que passa per davant de la pantalla, d’esquerra a dreta, mentre el presentador acaba de resumir la informació del dia i s’acomiada de l’audiència. En aquell instant, i per espai de 5 i 10 segons, és quan ixen les marques de vestuari en qüestió. Es dona la circumstància de que, en ocasions, fins i tot ha eixit la casa que facilita les sabates als presentadors quan, precisament les sabates, són una peça que en cap cas apareixen en pantalla. El Comité de Redacció el que reclama és que, si hi ha un contracte de col.laboració amb estes marques on es contempla que se’ls pagarà el seu servei amb una determinada publicitat, esta es faça sense tacar el producte informatiu esgitant-lo de publicitat.

Cal tornar a recordar quins són els preceptes legals que regulen la inserció de publicitat en els informatius de televisió.

Una directiva europea (89/552/CEE) assenyala en l’article 10.1 "la publicitat haurà de diferenciar-se de la resta del programa gràcies a mitjans òptics o acústics" i, més avant en l’article 11.1 afegeix que "la publicitat podrà inserir-se en els programes sempre que no en perjudique la integritat, ni el valor". L’article 11.4 , referint-se entre altres als programes informatius, estipula que "quan la publicitat interrompa un programa hauran de passar com a mínim vint minuts entre cada interrupció successiva". També prohibeix, en l’article 17.3, el patrocini dels informatius: "No es podrà patrocinar telediaris, ni emissions d’actualitat política".

A casa nostra, la legislació espanyola (Llei 25/1994, de 12 de juliol) recull que "la publicitat televisiva haurà d’anar entre els programes. No obstant, la publicitat també podrà inserir-se dins dels programes sempre que no perjudique la seua unitat, ni desmeresca el valor o la qualitat i la seua emissió es realitze tenint en compte les mateixes interrupcions naturals del programa".

I més avant diu (article 13.1) que "les interrupcions publicitàries successives dins dels programes hauran d’estar separades per un lapse de temps de 20 minuts com a mínim".

Posteriorment (article 15.3) deixa clar que "no podran patrocinar-se telediaris".

Considerem que el tractament que es dona a la publicitat al voltant (i dins) dels nostres informatius és una mostra de falta de respecte a la llei i, a més, un desinterés absolut per la qualitat i la dignitat del producte informatiu que oferim.

A banda de les sobreimpressions ja comentades, en els últims mesos s’ha convertit en norma la interrupció del informatiu per donar pas a la publicitat molt abans del que marca la llei (i del que aconsellaria la preocupació per buscar un format informatiu professionalment satisfactori). Lluny de respectar el mínim de 20 minuts abans de qualsevol tall publicitari, el normal és que els nostres informatius es tallen abans del quart d’hora per donar pas als anuncis. En ocasions amb prou faenes s’arriba als deu minuts de noticiari.

Això vol dir que hi ha edicions del Notícies 9 que després de la presentació, dels titulars de la jornada i d’un parell o tres de vídeos es talla la crònica informativa i comença el bombardeig publicitari.

El Comité de Redacció considera, sense entrar en possibles discussions sobre el particular tractament de la relació informació-publicitat podria tindre en un canal públic com el nostre, que el respecte a llei, en el camp que ens ocupa, és el mínim que cal exigir. El precepte de 20 minuts abans de que es puga interrompre un noticiari és una fórmula pensada per a protegir la informació davant la pressió publicitària ja que es reconeix que eixa pressió pot anar en detriment de la qualitat d’uns productes fonamentals en democràcia com són els telenoticiaris.

Per això este Comité de Redacció considera que defendre el compliment de la llei pel que fa a la relació entre informació i publicitat és defendre una millora de la qualitat del nostre treball com a professionals i, per tant, defendre el dret dels ciutadans a rebre un informació el millor possible.

Reclamem, una vegada més, i tot el mon hauria de col.laborar en esta demanda, que els informatius de Canal 9 respecten la llei sobre inclusió de publicitat. Només demanem el compliment de la llei.

capítol 2

Obviant l’obligat compliment de la llei, despreciant el drets dels ciutadans a rebre una informació lliure i veraç, ignorant la llibertat d’expressió dels professionals, els directius del departament d’Informatius de Canal 9 (Pau Pérez Rico i els seus més estrets col.laboradors Menchu Illán, Jesús Martínez, Josep Magraner, Lluís Motes, Rodolfo Ferrer i Rafael Medina) són responsables d’una continuada manpilació i censura informativa que preten beneficiar els interessos polítics d’Eduardo Zaplana i el Partit Popular.

Tant la Llei de Creació com l’Estatut de Redacció consagren els principis de pluralisme i imparcialitat en la informació però els noticiaris de Canal 9 fan just el contrari: són partidistes, parcials i, sempre, a favor del PP.

Qualsevol notícia que puga perjudicar els interessos del Partit Popular s’amaga.

Tot allò que pot resultar beneficiós, s’exagera i sobredimensiona.

Informatius convertits en espais de propaganda fugint de tots els temes que poden resultar conflictius i polèmics. A Canal 9 s’aposta per la trivialització de la informació encara que es mostre una realitat irreal.

Per culpa de totes estes pràctiques, els nostres informatius són, en realitat, desinformatius encara que això signifique defraudar el dret a la informació dels ciutats, trair els principis bàsic de la professió periodística i incomplir la Llei de Creació de RTVV; encara que això implique renunciar a ser informatius de referència

Front estes pràctiques, el Comité de Redacció ha perseverat en la negociació i en les propostes però els directius mai han reconsiderat les seues decisions. No han donat ni un pas arrere en la manipulació i la censura, no han rectificat la depuració de periodistes feta a l’estiu del 97 i han continuat incomplint l’Estatut de Redacció.

Bloquejades les converses dins de la casa per culpa de la intransigència del Cap d’Informatius, el Comité de Redacció ha tocat totes les portes que ha pogut per procurar el compliment de la llei dins el departament d’Informatius de Canal 9. Hem arribat a comparèixer davant les Corts, hem demanat reiterada i infructuosament un entrevista amb el President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, i hem posat en marxa el tràmit judicial per portar als tribunals l’incompliment de l’Estatut de Redacció. Tot per procurar que els ciutadans de la Comunitat Valenciana puguen rebre, com diu la Constitució, informació lliure i veraç. En esta empresa continuarem.

La desinformació que resulta dels nostres informatius respon a l’intent de presentar una realitat fictícia que puga servir els interessos polítics del Partit Popular i del President Eduardo Zaplana. La Comunitat Valenciana com un decorat davant el qual millora la imatge del President Zaplana. Este despreci a les exigències ètiques de la professió periodística es concreta en abundants casos concrets de manipulació, censura i altres comportaments irregulars que esmentarem més avant. Però hi ha una disfressa constant del que és la veritable realitat informativa i això, més enllà dels casos concrets, es substància en uns informatius superficials que aposten per allò més trivial i que defugien qualsevol tema polèmic o conflictiu, sobretot si el seu escenari és la Comunitat Valenciana.

El Comité de Redacció de Canal 9 ja ho ha constatat en anteriors "Memòries", els successos i el futbol són dos dels temes preferits dels nostres directius i, per això, els informatius van carregats de notícies de successos i de futbol. Es tracta, sempre, d’informacions que no generen polèmica social ni alimenten cap debat que pot acabar perjudicant a les autoritats polítiques.

Hi ha informatius de Canal 9 que tenen fins a 23 notícies de futbol

Les informacions sobre l’oratge, tractades habitualment com un succés més, també tenen tracte preferent. No es considera suficient l’apartat diari dedicat a la informació meteorològica i, per poca cosa que hi haja a dir, s’inclouen també informacions complementaries sobre l’oratge enmig de la informació general.

Un altre aspecte d’atenció destacada dels nostres informatius són les festes i celebracions patronals o similars que hi ha al llarg de la geografia valenciana.

Per últim, els temes més obertament frívols: curiositats, notícies sobre personatges de la "premsa rosa", desfilades de modes d’arreu, ... En este sentit, el Comité considera que s’ha avançat un poc ja que s’ha retirat el micro-espai "Panorama" que l’any passat anava dins del informatiu. De tota manera, esta retirada no vol dir que els temes marcadament frívols hajan desaparegut, només que ja no tenen el lloc específicament reservat però continuen apareixen amb molta més regularitat del que seria desitjable.

Vorem dades a continuació però es pot avançar que, respecte a altres informatius que es poden vore en la Comunitat Valenciana (ens referim a TVE-1, TV3, Antena 3 i Tele 5), els informatius de Canal 9 s’ocupen més dels temes de successos i futbol i, en canvi, menys de política i cultura.

En fi, res de nou respecte al que ja es detectava en les dos primeres "Memòries" del Comité de Redacció. El model informatiu continua sent el mateix. Tot i la reiterada oposició de la Redacció, els nostres directius no pareixen disposats a revisar-lo.

Per cada notícia que oferim sobre el funcionament de les institucions polítiques representatives de la Comunitat Valenciana n’oferim 25 de futbol i 15 de successos

Tal com ja vàrem fer en els anteriors "Informes-Memòries", anem a aprofundir ara en els continguts dels nostres informatius, en com es reparteixen els Notícies 9 per temes.

A continuació revisarem els nostres informatius separant-los en tres blocs: els Notícies 9 1a Edició, els Notícies 9 2a Edició i els Notícies 9 Cap de Setmana.

Hem analitzat un total de sis setmanes d’informatius, d’octubre de 1998 a abril de 1999, obviant el mes de març ja que ens ha paregut que, tant ple de festes com està, podria distorsionar els resultats del treball.

Hem revisat els continguts de 84 informatius, que contenen 2.795 notícies.

Les sis setmanes analitzades s’han escollit a l’atzar, només atenent a no triar setmanes com la de Nadal pel desembre o de Reis pel gener.

En concret hem revisat les següents set setmanes: del 17 al 23 d’octubre, del 21 al 27 de novembre, del 12 al 18 de desembre, del 18 al 24 de gener, del 15 al 21 de febrer i del 12 al 18 d’abril.

Una volta fet l’estudi, hem reduït els resultats a mitjanes ja que facilita la comprensió dels resultats i, a més, perquè els diferents informatius mantenen continguts molt uniformes, tant prenent les diferents edicions per separat, com comparant-les entre si.

Estes són les xifres:

 

* Els temes econòmics tenen en este informatiu una presència major que en la resta ja que en ell s’inclou la secció diària (i patrocinada) dedicada a les notícies agràries.

 

 

 

*El futbol te en la mitjana dels informatius cap de setmana una presència menor ja que en el Notícies 9 2a Edició pràcticament no porta mai cap notícia futbolística ja que fins i tot s’amaguen els resultats de la lliga de primera divisió per deixar-los pel programa "Minut a minut" que comença un poc més tard.

Pels informatius de Canal 9 és més important que se separen Bruce Willis i Demi Moore que les eleccions de l’Ulster. En un informatiu, la notícia dels actors va fer caure els comicis d’Irlanda del Nord

Com exemple de com es primen els temes més superficials en contra dels que podríem qualificar com de més transcendents, val la pena portar, més com anècdota que com cap altra cosa, un cas del dia 25 de juny de 1998. En el Notícies 9 1a Edició hi havia previstos tres temes d’internacional:

Eleccions a l’Ulster.

Viatge del president dels Estats Units, Bill Clinton, a Xina.

Els actors Bruce Willis i Demi Moore es separen.

A mig matí ETA assassina a Euskadi a un regidor del PP, Manuel Zamarreño. Este fet obliga a canviar el disseny de l’informatiu i només queda lloc per una informació d’internacional. De les tres abans esmentades tan sols en pot quedar una: els responsables de l’informatiu mantenen només la notícia de la separació del matrimoni Willis-Moore.

A la vista d’estes dades, i encara que immediatament aprofundirem un poquet més en elles, es veu que el repartiment per temes s’ha estabilitzat respecte a la "2a Memòria-Informe" de 1998. Una estabilització que no trobàvem en aquell segon treball respecte a l’anterior de 1997. Entre les dos primeres "Memòries-Informes" s’observava un augment de l’atenció als successos i al futbol mentre es reduïen clarament els temes de societat i política.

Enguany és com si s’haguera perfeccionat el model per ja instalar-se definitivament en ell. Successos i futbol encara han crescut lleugerament mentre la política perdia un poc més de terreny.

L’increment observat l’any passat en successos i futbol, que en aquell moment pareixia impossible de mantindre, lluny de resultar una situació excepcional, ara ja es pot dir que s’ha consolidat.

 

Els informatius de Canal 9 s’han consolidat en un model que es barreja de "El Caso" i el "Don Balón".

Resulta també molt ilustratiu comparar els nostres repartiments de continguts (la mitjana de les sis setmanes analitzades) amb com ho fan les altres cadenes (hem revisat la setmana del 12 al 18 d’abril de 1999). Som conscients que es tracta de períodes no exactament iguals però considerem que el resultat és una bona referència sobre el model que cadascú tria:

 

Només un afegit, sense cap tipus de caràcter valoratiu, per tal d’introduir ací alguna veu externa que demostra que les nostres observacions estan basades en la crua realitat.

Un permenoritzat estudi que la revista "Consumer" va publicar en abril de 1998 després de vore durant dos mesos més de 400 informatius de les diferents cadenes espanyoles destacava als de Canal 9 com:

Els que donaven més informació sobre esports. Un 33 per cent quan la mitjana es trobava en el 19’3.

Els que menys s’ocupaven dels temes polítics. Un 8 per cent front a una mitjana que es situava en el 16.

Els que donaven més informació sobre consum. Un 14 per cent mentre la mitjana estava en el 8’3.

Els que més talls publicitaris tenien.

ELS TEMES POLÍTICS

Este Comité de Redacció ja ha denunciat en reiterades ocasions i en diferents instàncies que els informatius de Canal 9 eviten els temes polítics per evitar que la imprescindible presència dels grups de l’oposició obligue a recollir crítiques contra el Govern d’Eduardo Zaplana. Esta és la causa de la nostra absència en tot el que es el dia a dia del debat polític i l’actualitat que este comporta des de les Corts Valencianes fins els ajuntaments passant per diputacions o altres instàncies intermitges.

Recollint les dades que eixien del estudis de les dos edicions principals del Notícies 9 es veu que només en una de cada notícies 11 parlem de temes polítics.

Més criticable que esta manca d’atenció als temes polítics ho és encara la total absència de notícies estrictament polítiques de la Comunitat Valenciana. En les 2.795 notícies dels informatius que hem revisat, només 41eren de política de la Comunitat Valenciana. Només 41, tot i que la setmana analitzada del mes d’abril ja era quasi precampanya electoral. D’eixes 41 només en 6, que corresponen a cinc sessions de les Corts Valencianes i a una roda de premsa del PSPV, s’escolten crítiques al govern Zaplana. En canvi, en una vintena es recull diferents situacions de crisis internes tant en el Partit Socialista, com en Unió Valenciana.

En sis setmanes senceres d’informatius, prop de 2.800 notícies, només en sis es pot escoltar alguna crítica al govern Zaplana.

Estes xifres equivalen a dir que els informatius de Canal 9, a banda d’altres consideracions, amaga la tasca d’oposició que fan els grups polítics minoritaris que resulta imprescindible pel funcionament d’un règim democràtic.

Al llarg d’este treball trobarem molts exemples de com a Canal 9 es manipules les informacions per tal d’afavorir els interessos del Partit Popular i, principalment del govern de la Generalitat i del seu titular, Eduardo Zaplana.

Val la pena, però, recollir, lligat a la referència que fèiem de com resulta d’estrany escoltar una crítica al govern de la Generalitat, portar ací dos casos en este sentit.

Notícies 9 1a Edició. 20 d’abril de 1999. Balanç de la legislatura fet per Esquerra Unida.

Tot els mitjans es van fer ressò de la roda de premsa de balanç de legislatura de Glòria Marcos, portaveu d’Esquerra Unida, destacant que havia acusat al govern Zaplana d’haver provocat un retrocés democràtic en la Comunitat Valenciana, de ser corrupte i de defendre només els seus propis interessos. Doncs bé, Canal 9 va centrar la seua informació una referència que al llarg de la roda de premsa va fer Glòria Marcos sobre el funcionament del seu propi grup durant els últims quatre anys. D’una intervenció de prop de 40 minuts plena de crítiques al govern de la Generalitat, estos van ser els 20 segons de declaracions de Marcos que va extraure Canal 9:

"Jo crec que dos coses han destacat al llarg del nostre treball parlamentari. En primer lloc que hem sigut l’oposició real. En segon lloc que mai, malgrat que a mitjans de legislatura vàrem perdre tres diputats, hem presentat la política de cadira buida. Al contrari. Ens hem esforçat en les 10 comissions legislatives i en les més de 15 no legislatives que hi ha hagut al llarg d’esta legislatura i mai ha faltat la veu d’Esquerra Unida-Els Verds i la veu del nostre grup parlamentari".

Esta manera de fer basada en desviar les crítiques al govern Zaplana, també valen pel govern Aznar. Així quan el 25 de març de 1999 el líder d’Esquerra Unida, Julio Anguita, va acusar en una roda de premsa al cap de l’executiu espanyol, José María Aznar, d’estar fora de la llei al acceptar la participació d’Espanya en els bombardejos contra Iugoslàvia, els informatius de Canal 9 també van donar la volta a la qüestió. En lloc de destacar, com va fer tot el mon, les denúncies d’Anguita contra Aznar vàrem recollir com nucli de la intervenció del líder d’Esquerra Unida una referència que va fer al passat anti atlantista del secretari general de l’OTAN, Javier Solana.

PRESENCIA DELS LÍDERS.

En este apartat no fàrem més que confirmar el que ja hem constatat en els anteriors "Informes-Memòria" del Comité de Redacció, la presència del president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, és tant abusivament desproporcionda respecte als altres líders polítics que este capítol, per si mateix, ja és tot un incompliment, de dalt a baix, de la pluralitat i la imparcialitat que contempla, com a principis obligats, la Llei de Creació de RTVV. Quan comentem estes qüestions amb els nostres directius en les reunions de l’Estatut ens diuen que no s’ha d’oblidar l’alta responsabilitat institucional del president de la Generalitat i, efectivament, este fet podria explicar una major presència del cap de l’executiu però d’això a la diferència existent hi ha tot un mon.

Zaplana ix en els informatius de Canal 9 5 vegades més que tota la resta de líders parlamentaris junts.

Les xifres no deixen lloc a dubtes. Prenent com a referència als quatre representants més qualificats i que més protagonisme polític tenen en les formacions polítiques parlamentàries, estes són les aparicions en els informatius de Canal 9 en el període que va des de setembre de 1998 al febrer de 1999.

Aparicions en els informatius de Canal 9 dels dirigents polítics valencians

Eduardo Zaplana Joan Romero Fermín Artagoitia Glòria Marcos

Partit Popular PSPV-PSOE Unió Valenciana Esquerra Unida

Setembre 55 1 6 4

Octubre 78 9 3 2

Novembre 57 5 3 4

Desembre 35 3 1 1

Gener 39 5 8 1

Febrer 34 5 1 2

Total 298 28 22 14

El gràfic que es pot vore a continuació és una bona mostra de la magnitud de la desproporció:

Presència dels líders polítics

 

El gràfic mostra com Zaplana ix 5 vegades més que tota la resta de liders dels partits parlamentaris.

Anant un poquet més enllà, resulta que:

Per cada vegada que ix Joan Romero (PSPV) Zaplana ix 11

Per cada vegada que ix Fermin Artagoitia (UV) Zaplana ix 14

Per cada vegada que ix Glòria Marcos (EU) Zaplana ix 22

Respecte a la "2a Memòria-Informe" de 1998, la desproporció s’ha reduït en el cas d’Unió Valenciana, s’ha mantingut en el d’Esquerra Unida, i ha crescut en el cas del Partit Socialista.

Respecte al que podríem anomenar líder de l’oposició, les aparicions de Zaplana el multiplicaven per 5 en 1997, per 7 en el 1998 i per 11 ara.

Dades recollides en la "1a Memòria Informe" de 1997 indiquen que en l’època del socialista Joan Lerma, com president de la Generalitat, les aparicions d’este multiplicaven per 3 les de Zaplana.

L’abusiva presència de Zaplana en els Notícies 9 aplega fins i tot als actes protagonitzats pels socialistes. Així, quan el 17 de febrer de 1999, Ramon Berenguer, militant històric del PSPV, va abandonar l’alcaldia d’Asp per raons de salut, en la informació sobre l’acte que es va emetre al dia següent en el Notícies 9 1a Edició, el secretari general del PSPV, Joan Romero, no apareixia per enlloc i, en canvi, d’Eduardo Zaplana s’oferien dos declaracions.

Les aparicions de Zaplana han passat de multiplicar per 5 les del líder de l’oposició en 1997 a fer-ho per 11 en 1999.

Idèntiques notícies i tracte molt diferents.

El dia 17 d’abril de 1999, el PSOE i el PP, a nivell estatal, va fer un acte idèntic: van presentar oficialment les seues candidatures cara a les eleccions autonòmiques, municipals i europees del 13 de juny. Els populars ho van fer a Toledo i els socialistes a Madrid. El tracte que els informatius de Canal 9 van donar a ambdues presentacions va ser tant desigual com detallem a continuació.

Notícies 9 1a Edició.

Acte del Partit Popular:

Crònica del periodista enviat especial a Toledo.

Es va fer una prèvia a la presentació de les llistes estatals amb 1 minut de declaracions d’Eduardo Zaplana sobre la renovació de les candidatures de la Comunitat Valenciana.

Dos minuts d’informació amb tall de veu de Zaplana, des de Toledo, sobre la crisi dels socialistes valencians.

Acte del PSOE:

Breu de 30 segons amb imatges no de l’acte de Madrid, sinó d’arxiu.

Notícies 9 2a Edició.

Acte del PP:

Crònica del periodista enviat especial a Toledo.

Dos minuts d’informació amb un tall de veu d’Eduardo Zaplana (sobre crisi del PSPV) i de José María Aznar (sobre renovació de llistes).

Acte del PSOE No es dona res.

Uns mesos abans ja hi havia hagut un cas molt paregut de tracte desigual de fets idèntics.

Fou quan el 10 de juliol de 1998, Santiago Grisolia, com president del Consell Valencià de Cultura, va lliurar el dictament elaborat per esta institució sobre la llengua valenciana.

Grisolia va lliurar el document al president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, i al secretari general del PSPV-PSOE, Joan Romero, en tant que eren els dos impulsors de l’acord.

Doncs bé, aquell 10 de juliol, de l’acte d’entrega a Zaplana es van fer dos vídeos de dos minuts en cadascuna de les edicions dels Notícies 9. Del lliurament a Romero, no es va dir ni paraula.

Un altra cas de total discriminació informativa es va produir també quan el dia 31 de març de 1999, els dos informatius de Canal 9 van obrir per unes declaracions del ministre de Foment, Rafel Arias Salgado, on deia que l’AVE València-Madrid era un prioritat del govern.

Diem que va ser un cas d’absoluta discriminació ja que quinze dies abans, el diputat de Nova Esquerra al Congrés, Manuel Alcaraz, havia presentat una resposta del Ministeri de Foment on es feia constar que el govern no tenia res previst sobre l’AVE, ni terminis, ni itinerari, ni finançament. D’aquella presentació feta per Alcaraz, canal 9 no en va parlar.

Uns dies després en la reunió entre el Comité de Redacció i els directius del departament, el cap d’Informatius, Pau Pérez Rico, ens va justificar la no inclusió de les dades oferides per Alcaraz amb l’argument que l’AVE era un projecte que estava en mans dels governs autonòmics de la Comunitat Valenciana, Madrid i Múrcia i que el ministeri no tenia res a dir.

Pareix que el criteri va canviar q en qüestió d’hores quan qui oferia les dades era el ministre en lloc d’un diputat de l’oposició.

Campanya electoral des del primers dia de convocatòria.

Quan el dia 19 d’abril de 1999, el president Zaplana va firmar la dissolució de les Corts Valencianes, el Notícies 9 2a Edició arrancava així:

"Hola, bona nit. Importants jornada en el calendari institucional. El president de la Generalitat ha firmat la dissolució de les Corts valencianes. A partir de demà comencen 8 setmanes en que, primer en precampanya, i després en plena campanya, els partits valencians hauran de convèncer als electors que la seua és la millor proposta. Jornada la de hui en que el president Zaplana ha fet balanç de la legislatura, deatcaant l’impuls donat a la creació d’ocupació i a les infraestructures".

L’entradeta és tot un exemple del desigual tracte que es dona a Canal 9 a les diferents formacions polítiques. El tracte preferent a favor dels interessos del PP queda de manifest quan en el mateux text s’està dient que ja ha començat la carrera electoral, que tots els partits s’ocuparan de convèncer al elector, i, al mateix temps, només s’inclou el balanç de la legislatura d’un dels candidats, el del PP, Eduardo Zaplana.

El fet s’agreuja quan a continuació d’esta presentació s’inclou un vídeo de 3 minuts i 5 segons que porta tres declaracions. Les tres són de Zaplana opinant sobre com ha anat la legislatura. Els talls de veu del candidat del PP ocupen 1 minut i 22 segons.

Que Zaplana no parle en esta notícia en tant que candidat del Partit Popular sinó com president de la Generalitat no justifica que siga l’únic polític que apareix. Si les declaracions són en tant que càrrec institucional caldria que els portaveus dels grups de l’oposició també digueren la seua. No fer-ho va en contra del principi de pluralisme que consagra la Llei de Creació de RTVV i l’Estatut de Redacció.

Unes hores abans, en el Notícies 9 1a Edició, el format del vídeo sobre la dissolució de les Corts havia sigut idèntic: tres declaracions d’Eduardo Zaplana i no parlava ningú més. Aquell informatiu aporta una entradeta que és tot un model de barreja entre les institucions (govern de la Generalitat i Corts Valencianes) i campanya electoral d’un partit ( el Partit Popular) :

"El president de la Generalitat ha anunciat el compromès formal del govern valencià per soterrar les vies del tren a la ciutat d’Alacant. El compromís d’este ambiciós projecte l’ha donat a conèixer Eduardo Zaplana després de la firma del decret de dissolució de les Corts Valencianes, que marca el compte arrere de les eleccions autonòmiques, municipals i europees. Demà, les Corts es dissolen, el 28 de maig comença la campanya electoral i el 13 de juny estem cridats a les urnes. El president de la Generalitat, després de la firma del decret, ha fet un balanç positiu d’esta legislatura".

Un informatiu que desmenteix

Quan el dia 21 d’agost de 1998, el secretari general del PSPV, Joan Romero, va criticar la política d’inversions en carreteres del govern central en la Comunitat Valenciana, la notícia va ocupar el lloc número 10 en l’ordre del Notícies 9 1a Edició d’aquella jornada. Esta era l’entradeta i el text de la notícia en qüestió:

"Els socialistes valencians demanen al govern central que complisca les inversions previstes en la Comunitat Valenciana. Segons el secretari general del PSPV, Joan Romero, en matèries de carreteres s’han ajornat les projectes anunciats per a 1998."

"Per als socialistes valencians el govern central ha incomplit els compromisos de realitzar noves infrastructures a la Comunitat Valenciana. El secretari general del PSPV, Joan Romero, ha dit que durant els últims dos anys no s’han licitat, ni projectat carreteres a les províncies de Castelló i València. Totes les obres en marxa són projectes heretats de l’anterior govern, ha dit Romero. [Declaració de 22 segons de Joan Romero referint-se a la absència de noves obres]. Els socialistes denuncien que s’han ajornat les grans infrastructures per falta de pressupostos i també per falta de voluntat política".

Immediatament després d’acabar esta notícia apareixia el presentador de l’informatiu i donava pas la següent informació d’esta manera:

"Les obres de l’autovia València-Madrid a Contreras incrementen el ritme a mesura que passa l’estiu. Una vegada acabada la fase de fonamentació. Els més de 800 obreres centren ara el treball en la construcció de les plataformes dels tres viaductes que travessaran Contreras. Per dos d’ells ja han començat a rodar alguns vehicles i maquinaria pesada. L’autovia s’inaugurarà el 30 de novembre".

I seguia un vídeo d’un minut i 45 segons sobre l’estat de les obres de l’autovia.

Este Comité de Redacció considera que inclusió del vídeo sobre l’estat de les obres de l’autovia València-Madrid només pretenia desdir les paraules anteriors del portaveu socialista ja que, com es pot vore a partir del text, no hi havia cap nova dada que justificara l’interés informatiu de la marxa dels treballs.

Manca total de pluralitat.

El tracte de favor que es dona al PP és contrari a l’obligat pluralisme que, segons la mateixa Llei de Creació de RTVV, han de respectar els informatius de Canal 9. Els diferents exemples que hem destacat fins ara, com els que vindran sobre casos de manipulació i censura, són prou demostratius però val la pena destacar algun detall més.

Quan el dia 2 de setembre de 1998 es va aprovar a les Corts la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, considerant els dos informatius d’aquell dia i els dos del dia següent, estes van ser les opinions que vàrem recollir:

Del Partit Popular....... 6 minuts i 3 segons.

Rafael Maluenda...............30 segons (N-9 1a Edició 2 de sept.)

Fernando Castelló..............31 segons (N-9 2a Edició 2 de sept.)

Eduardo Zaplana...............40 segons (N-9 2a Edició 2 de sept.)

Fernando Castelló............. 31 segons (N-9 1a Edició 3 de sept.)

Eduardo Zaplana .............199 segons (N-9 1a Edició 3 de sept.)

José M. Michavilla........... 34 segons (N-9 2a Edició 3 de sept.)

Del Partit Socialista......40 segons.

Jesús Huguet.................... 20 segons (N-9 2a Edició 2 de sept.)

Jesús Huguet.................... 20 segons (N-9 1a Edició 3 de sept.)

’Unió Valenciana........46 segons.

Fermín Artagoitia............. 23 segons (N-9 2a Edició 2 de sept.)

Fermín Artagoitia............. 23 segons (N-9 1a Edició 3 de sept.)

D’Esquerra Unida.......... 16 segons.

Àngels Martínez...............16 segons (N-9 2a Edició 2 de sept.)

Àngels Martínez...............16 segons (N-9 1a Edició 3 de sept.)

Només es pot entendre com resultat d’una descarada manipulació informativa que Canal 9 reculla l’opinió del Secretari d’Estat del govern central, José María Michavilla, del PP, sobre l’aprovació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, en canvi, no les de la persona que, juntament amb Zaplana, va dirigir les negociacions, el secretari general del PSPV-PSOE, Joan Romero.

Un altra dels habituals casos de manca de pluralisme el trobem quan toca fer balanç d’un any de gestió del govern de la Generalitat.

El 4 de juliol de 1998 en els dos informatius de Canal 9 es va recordar que Eduardo Zaplana havia complit ja tres anys com president de la Generalitat.

Doncs bé, tan en el Notícies 9 1a Edició com en el Notícies 9 2a Edició només es van incloure declaracions del propi Zaplana fent un anàlisis de la seua pròpia gestió.

No es va donar oportunitat a l’oposició de dir la seua.

Això si, en les dos edicions es va incloure una frase que destacava que el govern havia complit ja el 80 per cent del seu programa.

De tota manera, el dèficit de pluralisme dels nostres informatius no només afecta als partits polítics. Quan els sindicats CCOO i UGT van organitzar una manifestació a València en demanda de les 35 hores pel dia 12 de novembre de 1998 , Canal 9 no va recollir en lloc la convocatòria, ni quan els sindicats la van presentar, però si que el dia 10 i el mateix dia 12 al matí col·locàrem dos declaracions de dirigents del PP, José Luis Olivas i Rodrigo Rato, carregant-se la iniciativa dels sindicats.

Igual que quan l’Ajuntament de València va aprovar la prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez, una iniciativa que significa l’enderroc de moltes cases del barri del Cabanyal i que ha alçat una forta polèmica entre els veïns.

En el Notícies 9 1a Edició del dia 26 de febrer de 1999 vàrem incloure fins a 7 declaracions de persones que estaven a favor de la perllongació de Blasco Ibáñez i només una que es manifestava en contra.

A banda de dos talls de veu del regidor d’urbanisme, Miguel Domínguez, la informació de Canal 9 recollia 5 opinions de veïns de diferents barris de València, allunyats de la zona afectada, que defensaven el nou pla. Per contra només una veïna del Cabanyal eixia a criticar la iniciativa del govern municipal del PP.

Els articulistes d’opinió dels nostres informatius tenen una cosa en comú: mai critiquen al president Zaplana. A canvi, se’ls paga molt bé.

L’elecció dels diferents periodistes que, molt generosament remunerats, participen en els espais d’opinió dels informatius és una mostra afegida d’esta manca de pluralisme. Ens estem referint als articulistes de l’espai "Blanques i negres" que s’inclou en el Notícies 9 2a Edició de entre setmana i en els Notícies 9 1a Edició de dissabte i diumenge.

Resulta sectari fer una tria de periodistes que, en la immensa majoria dels casos, pertanyen a mitjans pròxims al PP i al Govern de la Generalitat. Esta abundant presència d’articulistes complaents amb el govern (mai de cap d’ells es pot escoltar una crítica directa al president Zaplana, ni en la nostra televisió, ni en les col.laboracions que fan en altres mitjans) contrasta amb l’absència d’articulistes de mitjans crítics.

Siga com siga, en estos espais d’opinió, és impossible escoltar crítiques directes contra la gestió del president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, més enllà d’alguna referència molt general. Esta absència contrasta amb les reiterades lloances que s’escolten de la gestió dels govern de Zaplana, en la Comunitat Valenciana, i del govern Aznar, a Madrid.

Cas especialment cridaner és el de la periodista madrilenya Pilar Ferrer que, en castellà i en els informatius de cap de setmana, es caracteritza no només per no fer mai cap objecció contra les gestions governamentals de Zaplana i Aznar sinó per repetir constantment frases admiratives capo als dos presidents mentre centra les crítiques, setmana darrere setmana, contra els grups de l’oposició.

Este Comité de Redacció ha demanat reiteradament als directius del Departament que es retiren els articles d’opinió de Ferrer o que, com a mínim i en defensa del necessari pluralisme, s’incloguen també articles d’algun altre periodista que, molt crític amb el govern, equilibre els excessos de la primera.

EL NODO DEL SEGLE XXI

Hi ha una referència fàcil d’entendre quan es parla d’un producte audiovisual que, baix una disfressa d’informatiu, el que conté és propaganda a favor del Govern de torn: el NODO. Fins i tot la gent que, per la seua edat, no ha patit aquells nodos que obligatòriament s’havien de consumir, entre pel.lícula i pel.lícula, quan s’anava al cine, entén el que es vol dir quan es parla de productes de televisió tipus NODO. Ens referim a espais que amb format d’informatius recullen només notes anecdòtiques, de millores en el camp que siga, sempre a millor glòria de les persones que governen.

Fet este preàmbul, el Comité de Redacció considera que els informatius de Canal 9 segueixen les pautes dels antics nodos i, sense fer un seguiment al milímetre dels nostres Notícies 9, podem trobar multitud d’exemples que demostren esta asseveració.

Comunitat Valenciana , el mon meravellós.

Una constant dels nostres informatius és, com ja em apuntat de forma genèrica, dibuixar una imatge de la Comunitat Valenciana on no hi ha temes polèmics, on no hi ha conflictivitat social, ni política, on les autoritats responen immediatament a les demandes socials (o fins i tot abans de que les demandes) i on les institucions satisfan totes les necessitats dels ciutadans. És el quadre d’un mon meravellós.

En este sentit és habitual trobar que lluny d’aprofundir en notícies que mostren una determinada problemàtica social, estes informacions s’utilitzan per, donant-lis la volta, mostrar a una administració, la de la Generalitat, que ràpidament pren mesures.

Hi ha molts exemples i hem podem considerar alguns:

Davant el debat sobre els privilegis de que gaudeixen els farmacèutics, nosaltres descrivim este paisatge idílic (després del seu compliment efectiu mai més se’n ha parlat):

Notícies 9 2a Edició 11 de juny de 1998. "Hola, còm estan? Canvi a les farmàcies valencianes. N’hi haurà més, estaran més hores obertes i els clients hauran de ser atesos de manera obligatòria per llicenciats en farmàcia. Ara hi ha 2.000 botiques a la Comunitat Valenciana però prompte n’hi haurà més. L’augment de farmàcies tindrà com a efecte immediat la creació de llocs de treball. Bones notícies per tant per als 600 alumnes que es matriculen en farmàcia cada any en la Comunitat Valenciana. Estos són els continguts més destacats d’una llei que este matí s’ha aprovat al parlament valencià i que ens afecta a tots. Als prop de 5.000 farmacèutics valencians, als estudiants i, sobretot, als milers d’usuaris que cada dia visiten estos comerços".

Quan a l’estiu de 1998 es parlava de les, quasi tradicionals, restriccions d’aigua en molts punts de la Comunitat Valenciana, nosaltres obríem així un informatiu:

Notícies 9 1a Edició : "Hola, bon dia. El ple estiu tenim nivells d’aigua embassada poc coneguts fins ara. La situació dels embassaments de les conques hidrogràfiques valencianes és realment òptima. En els últims cinc anys, el volum d’aigua s’ha duplicat en la conca del Xúquer i s’ha triplicat a la del Segura, dos zones de dèficits crònics. Esta tendència cap a l’estabilitat dels recursos hídrics de la Comunitat Valenciana es consolida després de l’excepcional any de pluges que va ser 1997. A pesar d’això, les Confederacions insisteixen a mantindre les polítiques d’estalvi en previsions de possibles cicles de sequera. Un consell especialment aplicable ales comarques del Sud de la Comunitat i a la comarca dels Ports de Castelló. En alguns pobles d’esta comarca el camió cisterna esta pujant este estiu fins a quatre vegades al dia".

Quan el govern Aznar va aplicar la "medicamentada" ferrem un vídeo dient que la vida sana pot substituir els medicaments retirats de la Seguretat Social.

Trobem altres casos molt clars d’este intent per fer desaparèixer tots els problemes que es detecten en la societat.

Així, el dia que a principis de setembre de 1998 es va aplicar l’anomenada "medicamenta" per la qual el govern central retirava del pagament de la Seguretat Social un grup de medicaments, cosa que va ser molt polèmica, nosaltres fèiem esta informació complementaria a la notícia de la decisió governamental.

Notícies 9 1a Edició 1 de setembre de 1998. "Fer una vida sana i rescatar de l’oblit els remeis naturals potser l’alternativa a molts dels medicaments que a partir de hui estan exclosos de la Seguretat Social. El Ministeri de sanitat ho va recordar quan va aprovar al llei i, a partir de hui, molts metges ho recomanaran als seus pacients.

Alguns dels medicaments exclosos de la Seguretat Social tenen els seus substituts, amb els mateixos components. Però altres d’estos medicaments tenen l’alternativa en els nostres hàbits de cada dia. Qui patisca d’estrenyiment sap que no li receptaran a partir de hui fàrmacs com Duphalac o Lactulosa Llorente. L’alternativa es beure molt de líquid i menjar aliments rics en fibra. A més, l’exercici que és bo per al nostre cos en general, serà un bon aliat pels que pateixen estrenyiment.

Qui patisca de varies ha de saber que cal aprimar-se i no estar molt de temps de peus. Fer o rebre massatges és també molt bo i evita l’excés de medicació a què estem acostumats en la nostra societat.

Canviar hàbits costa, però si ens acostumem a fer una vida més saludable, no tardarem a sentir-nos millor".

La imatge de Zaplana.

El culte a la personalitat del President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, és l’aspecte més exagerat de l’utilització propagandística, de gabinet d’imatge, dels informatius de Canal 9. Al president Zaplana l’hem vist jugant al paddle, fent de mantenidor d’una associació religiosa, jugant a futbol, navegant,... Sempre en un intent d’aproximar-lo al espectador, fer-lo més accessible, col.locant-lo en activitats més quotidianes que la gestió política del dia a dia. Esta voluntat porta a que, en ocasions, es caiga en abusos que val la pena recollir.

Als càmeres de Canal 9 se’ls va prohibir gravar a Zaplana pel seu perfil esquerre.

El cas més cridaner, per més que no passe d’anècdota comparat als molts altres abusos que ací es comenten, és el de l’ordre que van rebre el reporters gràfics del departament d’Informatius de Canal 9 de no gravar mai al president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, pel seu costat esquerre.

Quan en una reunió entre el Comité de Redacció i els directius d’Informatius vàrem denunciar el fet, se’ns va contestar que esta ordre no existia, que seia un malentès. En cap moment, però, ens van explicar que havien dit que poguera portar als càmeres a entendre que se’ls estava dient que no gravaren a Zaplana pel perfil esquerra si el que es volia dir era un altra cosa.

A nosaltres ens consta que l’ordre es va donar perquè alguns dels que la varen rebre ho han contat. D’altra banda, en les cabines d’edició s’ha pogut vore com un reporter gràfic o un realitzador demanava que es canviara una determinada imatge de Zaplana perquè eixia pel seu costat esquerre.

Per últim, una anècdota que es va produir el 2 de març de 1999 quan el Princep Felip va estar a València per inaugurar una ampliació del port de la ciutat. Aquell dia, quan els equips desplaçats per cobrir l’acte se’n van adonar que, tal com estava col.locada la tribuna de premsa, no hi havia més remei que gravar a Zaplana per l’esquerra es va avisar als directius del departament i es va fer tot el possible per traslladar l’ubicació al altre costat. Finalment la Casa Reial no va acceptar que Canal estiguera en un lloc diferent a la resta de mitjans.

El cas del perfil és l’extrem d’un ampli model de tractament de Zaplana que procura, primordialment, cuidar la seua imatge i assegurar la seua presència en qualsevol lloc o fet que es considere rellevant.

Com el dia 10 de juny de 1999, en el Notícies 9 1a Edició. El dia abans, el València havia guanyat per 6 gols a 0 al Reial Madrid en partit de la Copa del Rei. Doncs bé, en aquell informatiu, una de les notícies recollides va ser la reacció del president Zaplana a la victòria valencianista. Vàrem anar a buscar a Eduardo Zaplana per què felicitira als jugadors i aficionats valencianistes per tan clara victòria.

Canal 9 va falsejar una retransmissió en directe d’un partit de futbol pder insertar imatges gravades del president Zaplana.

Molt més rocambolesc que tot el que hem vist fins ara va ser el que va passar el dia 20 de gener de 1999 durant la retransmissió en directe del partit de Copa del Rei que van jugar el Llevant UE i el València CF. A l’encontre va assistir el president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, que estava assegut en la llotja d’autoritats.

Quan va començar el partit, ja amb tot el mon assegut en les seues cadires, també en la llotja, l’equip de realització se’n va adonar que, tal com estava posada la càmera que havia d’enfocar a Zaplana, no hi havia manera de vore’l ja que el tapava el president del Llevant, Pedro Villarroel, assegut al seu costat.

Com que en estos casos, i per ordre expressa del cap d’esports, Miquel Àngel Picornell, es obligatori traure, durant els partits, "primers plans de Zaplana", davant l’impossibilitat de fer-ho van comunicar a Burjassot. Des d’allà, a través del mateix Picornell després de consultar amb la directora de la cadena, Genoveva Reig, es va decidir que es gravaren durant uns minuts diferents primers plans de Zaplana mirant el partit cap un costat i cap un altre i que la cinta es portara a tota velocitat a Burjassot.

Una la volta la cinta va arribar a l’edifici de la tele es va col.locar en un vídeo de manera que la imatge quedara a disposició del realitzador per a que quan ho considerara oportú l’entrara en la retransmissió com si fora la senyal de la càmera que no podia mostrar Zaplana. Així es va fer. El problema fou que només punxar la imatge del vídeo van aparèixer unes arrugues en pantalla i la imatge del president de la Generalitat va quedar uns instants congelada. Ràpidament es va tornar al veritable directa i ja no es va tornar a anar a les imatges gravades.

L’aparició de les arrugues és una prova del falseig de la retransmissió ja que les esmentades arrugues només poden aparèixer quan la imatge procedeix de cinta gravada i en una retransmissió en directa la senyal arriba directa i, per tant, eixes anomalies no es poden produir.

El Comité de Redacció considera que el fet que ens ocupa és una mostra que no admet discussió de com el Departament d’Informatius treballa més com a estament propagandístic al servei del president Zaplana que no de mitja de comunicació que te com principal objectiu el servei a la ciutadania.

A banda de que després la trampa quedara en evidència per culpa d’una errada tècnica, arribar a falsejar una retransmissió en directe només per traure imatges del president de la Generalitat demostra fins on arriba l’obsessió dels nostres directius per beneficiar la imatge de Zaplana i, conseqüentment, el poc que els importa el compliment dels principis que recull l’Estatut de Redacció i, per extensió, la Llei de Creació de RTVV.

Més informació d’un partidet de Zaplana que del conflicte Irak-USA o de V. Ventura.

Encara que a estes altures ja res puga sorprendre, val la pena afegir un nou cas que demostra fins a quin punt es sobrevaloren determinats fets per l’exclusiva raó de que participa en ells Eduardo Zaplana, encara que no tinguen res a vore amb l’activitat institucional o política. El següent exemple data del dia 24 de desembre de 1999.

El President Zaplana va participar el dia abans en una partit de futbol 7 (set jugadors contra set) contra un grup de periodistes. No es tractava de cap partit benèfic, ni es tradicional en una determinada data, ni res. Era un partit entre coneguts. Doncs bé: en el Notícies 9 1a Edició d’aquell dia 24 es va dedicar al fet una notícia que ocupava 1 minut i 48 segons amb dos talls de veu d’Eduardo Zaplana.

Val la pena considerar que en aquell mateix informatiu a la dimissió de dos ministres del Govern anglès de Toni Blair se li donaven 1’02 minuts; a l’actualitat de l’enfrontament bèlic entre USA i Iraq, 1’05, i a la mort del periodista i polític valencià Vicent Ventura, 1’29 minuts.

De tota manera, el seguiment de l’activitat esportiva dels líders del PP no és una exclusiva del president de la Generalitat i arriba també a l’afició pel paddle del president del govern central. Així, el dia 18 d’agost de 1998 un dels titulars destacats del Notícies 9 1a Edició era:

"Aznar arrollador a la pista. Anit guanyà Camps i Roig. Fabra i Gimeno observaven"

La filla fallera del president.

Notícies 9 1a Edició del 29 de novembre de 1998. Des de Burjassot s’ordena que l’equip tècnic que havia de desplaçar-se a l’embassament de Contreras per a fer un directe de la marxa de les obres de l’autovia a Madrid vaja a la Plaça de la Mare de Deu, al centre de València, per cobrir una ofrena fallera. Es tracta d’un homenatge que un grup de falleres de fora de la capital fan a la Geperudeta. L’equip desplaçat disposa d’una llançadera, l’aparell que permet la realització de connexions en directe. Aquell 29 de novembre va ser l’únic dia, des de feia una setmana i fins el 3 de desembre, que no es s faran directes des de Contreras.

El motiu que justifica el canvi de destí de la llançadera no es altre que el fet que entre les falleres hi ha una filla de Zaplana i, per ordre del coordinador de caps de setmana, Rafael Medina, l’equip es desplaça amb l’únic objectiu d’entrevistar en directe a Rosa Zaplana, la filla del president de la Generalitat. Se la presenta com a fallera major de Benidorm 98 quan només va ser fallera en una falla de la ciutat, que no va ser ni la falla premiada. Se li fa una entrevista, a ella i a ningú més, de 2 minuts i 10 segons, sobre la importància de l’acte i les seues sensacions.

Ja en falles de 1998, Rosa Zaplana havia sigut entrevistada als peus de la seua foguera quan els directius de Canal 9 van decidir muntar un dispositiu de connexions en directe en la Falla de Benidorm on ella era la fallera major, tot i no ser la premiada en la ciutat.

Visites de la primera dama.

Notícies 9 1a Edició. 19 de gener de 1999. Obrim l’informatiu amb la notícia de que s’ha inaugurat a la Fira de Mostres de València la Fira del Tèxtil. Donem un seguit de dades per explicar la importància de la mostra però concretem en un aspecte la prova de la magnitud del certamen: l’ha inaugurat Ana Botella, la dona del President del Govern. Esta era l’obertura d’informatiu: Hola, bon dia. 500 expositors, 17.000 compradors i més de 30.000 metres quadrats de superfície neta. És la major exposició tèxtil de la dècada i s’ha inaugurat este migdia a la Fira de Mostres de València. Prova de la importància d’esta fira és que Ana Botella, la dona del President del Govern, José Maria Aznar, s’ha desplaçat a València per inaugurar.

Però això no es tracta d’un fet inèdit. Ja en el Notícies 9 1a Edició del. 8 de setembre de 1998 s’havia escollit com segona notícia més destacada en el sumari del dia la següent: MÉS SOLIDARITAT: La dona del President del Govern, Ana Botella, inaugura a València les noves instal·lacions de la ciutat de l’esperança.

Millors infrastructures i més competitives.

El AVE. El projecte més publicitat.

La futura construcció de l’AVE entre Madrid i València ha eixit en els informatius de Canal 9 de totes les maneres possibles. Anuncis d’acords, anuncis de projectes, anuncis de protocols, anuncies d’iniciatives empresarials, anuncis de futurs terminis, anuncis de característiques, anuncis d’inversions. Referències de tot tipus, sempre admiratives, que podem revisar per damunt.

El 13 d’abril de 1999 es va firmar el protocol entre els Governs autonòmics de la Comunitat Valenciana, Madrid i Castella-La Manxa. Es parlava, en les notícies d’aquell dia, de projecte sense marxa arrere, d’impuls definitiu, espenta definitiva, pas definitiu, realitat a curt termini, permetrà anar de València a Madrid en només una hora i mitja, punt d’inflexió per a l’economia de la comunitat, sense explicar, per enlloc, que el document signat no passava de ser un protocol d’intencions.

Que aquell dia es donara abastament raó de la signatura resulta comprensible. El que demostra la voluntat de traure-li al fet el màxim rendiment propagandístic és que quatre dies després, el dia 17, els informatius de Canal 9 encara continuaven recollint suposades notícies al voltant d’aquella firma. En concret, en el Notícies 9 1a Edició del 17 d’abril es tornava al protocol signat amb l’excusa de l’opinió dels empresaris (i no perquè ells hagueren fet una roda de premsa o similar sinó que varen fer les declaracions a petició nostra). Esta era la presentació de la notícia: L’AVE Madrid-València és probablement un dels projectes en infrastructures més ilusionant per als empresaris valencians. La possibilitat de desplaçar-se des de la capital en només una hora i mitja beneficia notablement la indústria i el turisme. Des del dimarts este projecte està molt més a prop de la societat valenciana.

Hi ha informacions que són una boníssima mostra de com es pretén en tot moment donar el màxim d’importància possible a les obres o futures obres vinculades al govern de la Generalitat o al govern central, ambdós del PP. Cal parar-se, per exemple, en esta notícia del Notícies 9 1a Edició del 19 de novembre de 1998. Deia:

"Hola bon dia. Anirem amb l’AVE a Madrid. En una hora i quart es farà el recorregut entre València i la capital d’Espanya..."

I continuava explicant que el tren aniria 300 quilòmetres per hora i que Zaplana i el president de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón , havien firmat un conveni per l’obra.

El cas és que parlava de que aniríem de València a Madrid en 90 minuts. Totes les informacions posteriors han desmentit esta dada que s’ha demostrat del tot impossible.

El més greu és que un mes abans havíem donat exactament la mateixa notícia. També obrint informatiu i també parlar de fer el recorregut en 90 minuts, a 300 quilòmetres per hora.

Creiem que val la pena posar les dos presentacions ja que les considerem una prova fefaent de la conversió del informatiu en espai de propaganda a partir de recollir el que fan arribar els portaveus governamentals com si nosaltres no fórem més que un gabinet de premsa al seu servei.

Notícies 9 1a edició 19 d’octubre de 1998:

"Hola, bon dia. Anar de la Comunitat Valenciana a Madrid en tren en hora i mitja. Això és el que s’ha acordat hui a Madrid entre el Govern central, la Generalitat i el govern autonòmic madrileny. El tren serà d’alta velocitat, com el de Sevilla. El trajecte es farà a 300 quilòmetres per hora. L’itinerari anirà de Madrid a Albacete i des d’allí es dividirà ne dos ramals. Un ramal anirà cap a a València i Castelló. L’altre anirà cap Alacant, on enllaçaria amb Múrcia".

Notícies 9 1a edició 19 de novembre de 1998:

"Hola bon dia. Anirem amb l’AVE a Madrid. En una hora i quart es farà el recorregut entre València i la capital d’Espanya i en hora i mitja des d’Alacant. El viatge es farà a 300 quilòmetres per hora. Al Palau de la Generalitat, el president Eduardo Zaplana i el president de la Comunitat de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, han firmat el projecte que posa en marxa el projecte. Abans de res faran un estudi per vore quin és el traçat més idoni per unir Alacant i València amb la capital d’Espanya. És segur que passarà per Albacete."

La Ciutat de les Ciències.

De tota manera, parlant d’obres publicitades constantment cal no oblidar les de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Des de juny de 1998 a maig de 1999 els informatius de Canal 9 han donat un total de 109 notícies en les que, d’una manera o altra, es tractava la marxa de les obres de la Ciutat de les Arts i les Ciències s’estan fent al vell llit del riu Túria de València.

El desplegament de la N-3

La inauguració del tram de Nacional -3 que tancava definitivament l’Autovia a Madrid es va fer un dijous 3 de desembre.

Aquell dia, per primera vegada en la història de Canal 9, el Notícies 9 1a Edició es va desplaçar fins la zona del pantà de Contreras i, allà, es va muntar un plató per tal que els presentadors pogueren donar pas a tots els vídeos.

El desplegament de mitjans tècnics i humans va ser immens. Tenint en compte que, tot i el valor simbòlic de la finalització de les tant esperades obres de l’autovia a Madrid, només s’inauguraven una dotzena de quilòmetres de carretera, el Comité de Redacció considera que hi havia una clara intenció de sobredimensionar el fet per tal de fer arribar a la ciutadania la imatge que el que s’estava inaugurant, de fet, era una autovia al complert. Per això es va situar un ampli dispositiu de periodistes que, situats un de l’altre, a pocs centenars de metres cobrien en directe pràcticament cada revolta de carretera inaugurada. Un helicòpter per a imatges aèries i una barca per poder vore la perspectiva dels ponts des de l’embassament de Contreras van ser altres dels mitjans empreats.

En el Notícies 9 1a Edició d’aquell 3 de desembre dedicàrem 37 minuts a la inauguració del tram d’autovia i en la 2a Edició, un total de 23.

Cal tindre en compte que la 1a Edició va tindre una durada de poc menys de 87 minuts. Al seguiment de la inauguració cal afegir també 10 minuts de publicitat, 25 dedicats a temes de l’oratge (aquell dia va nevar molt) i 8 al futbol. En total, 80 minuts, cosa que vol dir que només van quedar 7 minuts per a la resta d’actualitat del dia.

Fent el mateix càlcul de la 2a Edició cal descomptar als 55 minuts d’informatiu 23 minuts dedicats a l’autovia, els 13 d’oratge, 6 de publicitat i 4 de futbol, només en sobren 9 per tota la resta de coses que havien passat aquell dia.

Crida l’atenció que aquell 3 de desembre el nostre desplegament passara pràcticament per alt que, ja dins de la comunitat de Castella-La Manxa, també s’inagurava un nou tram d’autovia, molt més llarg que el de la Comunitat Valenciana, i que, per tant, a efectes pràctics, era tant important per un automiobilista valencià que vullguera anar a Madrid com el tram al que tant de ressó s’estava donant.

"Punt de referència de l’història arquitectònica d’Espanya", així definien els nostres informatius el tram final de l’autovia a Madrid els dies previs a la seua inauguració .

Però si el dia de la inauguració el desplegament i l’atenció dels informatius de Canal 9 és més que discutible, sorprèn encara més l’excepcionalitat del tracte informatiu previ a la jornada inaugural.

Val la pena recollir, en primer lloc i com a mostra de l’allau de propaganda i lloances de tot tipus que es podien escoltar aquells dies i que res tenien a vore amb el tractament informatiu d’un fet, la següent entradeta que es va poder escoltar en el Notícies 9 2a Edició.... "Dos dies no arriba falten perquè els conductors travessen una obra impressionant que es convertirà en punt de referència de la història de l’arquitectura espanyola. Clamava al cel l’absència d’esta via directa València-Madrid, ara ja és una realitat".

Durant els 10 dies anteriors a la inauguració del tram d’autovia, els informatius de Canal 9 van entrar en directe jornada darrere jornada per explicar com anaven les últimes obres de la carretera. Només un detall: era tant poca la informació a donar que els mateixos treballadors feien broma als equips de reporters i tècnics desplaçats.

En cap d’aquelles connexions es va donar mai una notícia que justificara els deu dies seguits de directes perquè, en realitat no existien. La fórmula que es va utilitzar un dia darrere un altre per donar pas a la persona que estava en Contreras consistia en anunciar el número de dies que faltaven per a la solemne inauguració i a continuació dirigir-se al periodista i preguntar-li: Còm van les obres. La resposta acostumava a ser una dificultosa filigrana per lligar una crònica que tenia més d’ambient que de veritable informació ja que tot el que es podia dir s’havia explicat ja el dia abans.

Només un dia va deixar de fer-se aquelles connexions en directe va ser el 29 de novembre de 1998 quan el dispositiu tècnic es va desplaçar fins el centre de València per entrevistar a una filla del president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, que participava com a fallera de Benidorm en una ofrena a la Mare de Deu.

Clar que la gran atenció a les obres de l’autovia ja venien de lluny. Així destaquen només com el dia 15 de juliol, en el Notícies 9 1a Edició , la primera informació de la jornada era : "Al desembre podrem anar de València a Madrid per autovia perquè el tram de Contreras, ara en construcció, va per a bon ritme. Feta la fonamentació de les columnes, els viaductes van prenent forma. La posada del formigó en la plataforma és lenta i costosa, principalment la del viaducte de l’Embassament. Quatre estructures metàl·liques de 900 tones creuaran la presa sense cap columna dins de l’aigua". La pregunta és: quina és la notícia? Què les obres van a bon ritme? Què la fonamentació agafa forma? Què els treballs són costosos? Què les estructures no estaran en l’aigua? Tot eren fet obvis o coneguts El cas és que va ser la primera notícia del dia.

Altres exemples.

Si be els casos comentats són els més exagerats quant a sobredimensionar uns determinats fets informatius no són els únics i, encara que siguen quantitativament menys importants, val la pena recollir algun exemple més ja que es tracta de casos que són bones proves de l’actitud de propaganda en lloc d’informació que denunciem:

Notícies 9 1a Edició. 9 de juliol de 1998.

Un exemple que com s’agafa pels pèls qualsevol informació que puga donar la sensació d’un immens desenvolupament en infrastructures és l’obertura d’aquell informatiu: Hola, bon dia. El futur de la Unió Europea depèn d’unes bones comunicacions al continent. Així ho entenen a Brussel·les. la Unió Europea ha aprovat la construcció de grans carreteres que unixquen les capitals europees. Una de les principals és la que unirà la Comunitat Valenciana amb Kíev i travessarà tot el sud d’Europa. Esta zona és actualment una de les que menys infrastructures te pel que fa a comunicacions. Les cambres de comerç de tot el sud d’Europa, encapçalades per la de València es reuniran la setmana que ve a Milà i aprovaran un document per demanar a la Unió Europea que este siga el primer eix que es construïsca. Hi ha mol de negoci i de comerç en joc. És el nostre futur. Es a dir la notícia, en realitat, és que les cambres de comerç reuniran per a decidir demanar unes determinades infrastructures. I amb això obrim un informatiu, sense que hi haja, ni remotament, res concret, com si demandes d’obres a la Unió Europea no fora una constant des dels ajuntaments, les diputacions, els governs autonòmics, els centrals i de tot tipus de grups i col·lectius socials.

Notícies 9 1a Edició. 21 d’abril de 1999.

La notícia número quatre d’aquell informatiu (la quatre de lles aproximadament quaranta que es donen en cada edició de migdia) és una lloança del suposat liderat del Port de València en el Mediterrani. No s’aporta cap dada però s’apunta la superioritat de la instal.lació portuària valenciana respecte al Port de Barcelona. Així comença la notícia: Parlem d’una rivalitat. La que hi ha entre el Port de València i el de Barcelona. El partit l’ha guanyat , hui per hui, el de Valècnia. Gràcies a la nova autovia València-Madrid i al recentment estrenat moll Princep d’Astúries, el d’ací és el primer port d’Espanya en mercaderies i moiment de contenidors.

En el desenvolupament de la notícia no s’inclouen per enlloc dades clares que demostren la superioritat del port valencià que, suposadament, es recolça en unes declaracions d’un responsable del port català que la reconeix. La veritat és que el periodista que va obtindre el suposat reconeixement va ser expressament enviat a Barcelona amb l’ordre expressa de traure una declaració d’un directiu del port barceloní on reconeguera explícitament que estaven atemorits davant l’empenta i millora del Port de València. Evidentment esta declaració no es va aconseguir , segurament perquè qui l’havia de fer no pensava allò que el nostre directiu volia que pensara. El periodista enviat a Barcelona només va poder aconseguir que el directiu català diguera que el Port de València era un bon port i eixe comentaria va ser suficient per donar forma a la suposada noticia del liderat portuari valencià.

Per acabar amb este desmedit interès per lloar tot el que siguen avanços en el terreny de les infrastructures sense parar-se mai a discutir cap informació o, més senzill, intentar averiguar que hi ha més enllà de les notes dels gabinets de premsa i les pomposes declaracions dels polítics, val la pena recollir una última qüestió. Una visita que va fer a València el dia 13 d’octubre de 1998, el ministre de Foment, Rafael Arias Salgado. El tractament és d’una excepcionalitat desconeguda fins i tot en casos de visites de personalitats de major nivell.

En el Notícies 9 1a Edició, la visita d’Arias Salgado és el tema d’obrir. A continuació hi ha una connexió amb Castelló des d’on s’informa de les hores que el ministre, acompanyat del president Zaplana, ha passat allà i de que s’ha ampliat el finançament per soterra les vies del tren. Seguidament es conecta amb Alacant per explicar que allà el ministre, juntament amb Zaplana, ha impulsat la construcció d’un seguit infrastructures que beneficiaran 500.000 persones. Després d’això s’informa que en eixos instants Arias Salgado i Zaplana estan firmant un protocol a València per millorar la Nacional 332 i actuacions conjuntes en el Pla de Vivenda. Finalment s’anuncia que Arias Salgado i Zaplana dedicaran la vesprada a visitar les obres de l’autovia València-Madrid sobre les quals hi ha el compromís del ministeri de que estiguen acabades el 30 de novembre.

En total 4 vídeos i més d’onze minuts sobre la visita del ministre.

En el Notícies 9 2a Edició, la situació es repeteix. En lloc de quatre vídeos se’n ofereixen tres. De tota manera, la presentació del noticiari és tot un exemple de l’estil magnificador i poc informatiu que estem comentant. Estil de gabinet de premsa. Així començava aquell informatiu:

"Hola, bona nit. Aquells de vostés que per Nadal hagen de viatjar cap el centre de la península podran estrenar una obra impressionant i que te un valor de 25.000 milions de pessetes. 30 de novembre, és la data oficial en que entrarà en servici una de les obres arquitectòniques més imponents d’Espanya. El viaducte de Contreras. Madrid quedarà a 2 hores i mitja de València per carretera. Però n’hi ha més. El ministre de Foment, Rafel Arias Salgado, ha portat hui bones notícies sobre l’AVE Comunitat Valenciana-Madrid. Al principi d’any se signarà el conveni que posa en marxa el projecte".

Un detall sobre l’aeroport de Castelló.

Quan comentem que s’usa l’informatiu més amb un objectiu porpagandístic que informatiu estem parlant (per mostrar en una sola notícia un resum de tot el que ja hem dit fins ara) del que representen obertures dels noticiaris com esta del Notícies 9 1a Edició del 6 de novembre de 1998:

"Hola, bon dia. Tot a punt perquè la Comunitat Valenciana disposes del tercer aeroport. fa uns moments s’ha presentat el projecte de l’aeroport de Castelló. Unes instalacions de més de 6 milions de metres quadrats que es construiran entre les localitats de Vilanova d’Alcolea i Bell-lloc. Serà una aeroport per a l’aviaició de dimensions mitjanes, per a donar servici a indústria taulellera i al turisme. Estos dos sectors venien demanant des de fa temps una infraestructura com l’aeroport per mantindre la seua competitivitat".

La realitat és la contraria del que es pot conclure de sentir esta presentació. Es diu "tot a punt" i l’únic que hi ha és un projecte sobre el paper, amb prou faenes una simple maqueta. En realitat no se sap res de terminis, ni de finançament. Es desconeix quan costaria l’obra, d’on eixirien els diners, quan començaraien els treballs, quines serien les seues dimenssions i o es faria exactament. Però tots estos dubtes no es comenten. En realitat, aquell dia ens vàrem convertir per uns minuts en portaveus de la Diputació de Castelló i dels seu president, Carles Fabra, del partit Popular, principal impulsor del projecte.

Les millores en cultura

Els informatius de Canal 9 no regaten esforços a l’hora de les qualificacions valoratives de tot el que es puga atribuir al Govern de la Generalitat.

Un bon exemple d’això és el que fa referència a la decisió guvernamental (dia 16 de febrer de 1999) de crear la Fundació per al Desenrotllament de l’Audiovisual.

Esta aprobació dona peu a dir que gràcies a la Fundació és faran a Sagunt els Estudis de Cine de la Comunitat Valenciana i, a partir d’això, els nostres informatius presenten la informació així:

Notícies 9 1a Edició. És la segona del dia (la primera, tot siga dit, era que els trens Alaris havien començat a funcionar entre València i Madrid) i es presenta així: EL HOLYWOOD VALENCIÀ: El Govern valencià posa les bases per a la construcció de la ciutat del cine de la Comunitat Valenciana. Els estudis, que convertiran València en la capital europea del cine es faran a les instalacions del Alts Forns de Sagunt. Més avant es parla de que les estudis seran referent a tot Europa.

Notícies 9 2a Edició. Era la notícia d’obrir, al primera de totes: Hola, bona nit. El Govern valencià decidit a impulsar la nostra indústria audiovisual. Per això ja és una realitat la Fundació Valenciana de l’Audiovisual, una institució que naix, entre altres raons, per a construir una ciutat dedicada a la imatge. Sagunt albergarà un centre dedicat a la formació de professional del cine i la televisió i altres instalacions per a la producció audiovisual. Es vol recuperar així la tradició cinematogràfica de la Comunitat Valenciana marcada per noms mítics com Calabuch, el Cid o Cifera. En paraules del director Luis García Barlanga, es el Holywood valencià.

Els avançaments científics.

Notícies 9 1a Edició. 30 d’abril de 1999.

Obrim informatiu de la següent manera: Hola, bon dia. La sanitat valenciana ha sigut escollida per a realitzar les proves experimentals d’un revolucionari avanç mèdic. Es tracta d’un pla pilot a escala internacional per a frenar les morts per cancer de mama...A Esapnaya s’ha escollit l’Institut Valencià d’Oncologia davant la qualitat de les seus instalacions. Ací es posarà en pràctica, per primera volta a tot el mon, este avanç. Es tractarà a 50 dones que pateixen cancer de mama per vore com reaccionen al tractament.

Les millores polítiques.

Notícies 9 2a Edició. 22 d’abril de 1999. La tercera notícia del dia, de les més o menys quaranta que es donen en cada informatiu, comença així: La Comunitat Valenciana te ara el triple de competencies que tenia en el 95 [abans del Govern Zaplana]. Hui el ministre d’Administracions Públiques, Ángel Acebes, i el President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, han tancat el traspàs de 7 noves competències que accentuen l’autogovern dels valencians. L’anàlisi concret de les competències transferides i la comparació entre les rebudes en els diferents etapes no apareix per enlloc.

Quan es tracta de donar informació que puga beneficiar la imatge del Govern autonòmic no hi ha límit. No necessitem dades per a dir que res hi ha compareble al que es pot disfrutar en la Comunitat Valenciana. Es redacta igual que ho faria un gabinet de premsa o una assessoria d’imatge. Un parell d’exemples:

Notícies 9 1a Edició. 1 d’abril de 1999. Així començava: "Hola, bon dia. S’amplien les possibilitats formatives dels estudiants valencians. La Comunitat Valenciana tindrà l’nay que ve lamajor oferta universitaria d’Espanya i una de les més grans d’Europa...". Evidentment no s’ferien en cap lloc dades concretes comparatives amb altres autonomies o paisos europeus. El titular de presentació del tema era: LA MILLOR OFERTA.

Un titular de similars característiques el podiem trobar uns dies abans. També pareix obra d’un gabinet de premsa (del PP està clar) i no fruit del treball d’un departament d’Informatius. És referia a la compareixença davant la Comissió d’Interior del Congrés del ministre Mayor Oreja que defensava no tindre cap responsabilitat en unes determinades escoltes del CESID i la seua filtració a la premsa. Mentre el Govern defensava la legalitat de les seues accions, l’oposició opinava el contrari. El titular de portada del Notícies 9 1a Edició del 21 d’abril va ser: TOT LEGAL.

LA CONSTANT PRESENCIA DE SUCCESSOS: ACCIDENTS, ASSASSINATS, JUIS, VIOLACIONS, ETC.

La consigna d’estar especialment atent a tot allò que siguen successos, com ja hem vist en els gràfics anteriors, és una màxima que presideix el Departament d’Informatius de Canal 9 i que tots els editors dels noticiaris complixen escrupulosament.

Trobem edicions del Notícies 9 especialment asortides d’estes informacions tenyides de sang, o similars. Sobretot quan esdevé un fet luctuós destacat s’allarga tant com es pot.

Així, per posar un exemple dels molts que es poden trobar, es pot esmentar el "Notícies 9 1a. Edició"del dia 27 d’abril. Este era l’esquema d’arrancada del noticiari que s’encetava per l’accident d’autobés que un dia abans hi havia hagut a Alacant:

TEMA D’OBRIR....................................... Es mantenen en estat greu 9 dels ferits de l’accident d’ahir a Villafranqueza (Alacant) on van morir 10 persones.

1a NOTÍCIA............................................... Connexió amb Alacant per conèixer el part de ferits

2a NOTÍCIA............................................... Així va ser l’accident a les sis de la vesprada d’ahir.

3a NOTÍCIA............................................... Connexió en directe amb el tanatori on estan els cadàvers.

4a NOTÍCIA............................................... Dia de dol a la Comunitat Valenciana. El President de la Generalitat assistirà esta vesprada al funeral.

5a NOTÍCIA................................................ La retirada del vehicle sinistrat va ser complicada per culpa de la foscor de la nit.

6a NOTÍCIA.................................................. Els passatgers de l’autobús sinistrat eren jubilats que passaven les vacances a Benidorm.

7a NOTÍCIA.................................................. Després de l’accient, La Confederació de Transports per carretera ha recordat que l’autobús és el mitjà de transport terrestre amb menors índexs d’accidents mortals.

8a NOTÍCIA.................................................. Un tiroteig conmociona Castelló. Tiroteig entre la policia i els atracadors d’un banc. Un dels lladres ha mort i els altres dos han sigut detinguts.

9a NOTÍCIA.................................................. Crònica de com havia sigut l’atracament que va acabar en el tiroteig mortal a Castelló.

10a NOTÍCIA................................................ Sense notícies de dos joves de Castelló que van ser expulsades de Chiapas treballant amb una ONG.

11a NOTÍCIA................................................ Incendi que ha cremat 15 hectàrees a Yatova. Ja està controlat.

12a NOTÍCIA ................................................ Una xiqueta de 13 anys ferida al caure-li damunt una porteria de futbol-sala per culpa del vent.

13a NOTÍCIA.................................................. Conmoció a l’Institut de Batxillerat de Llíria: tornen a classe els companys dels dos joves morts fa sis dies electrocutats a Viena durant l’excursió de fi de curs.

14a NOTÍCIA.................................................. Inquietud entre antics pacients dels dos hospitals de València on s’ha detectat un brot d’hepatitis C. Nombroses visites als centres per saber si poden estar o no contagiats.

15a NOTÍCIA.................................................. Un accident laboral en un edifici en construcció a valència porta davant el jutge els sis encarregats de l’obra.

El mateix 27 el "Notícies 9 2a Edició" oferia este guió d’inici:

TEMA D’OBRIR................................ Evolucionen bé els ferits de l’accident d’autobús d’ahir a Villafranqueza on van morir 10 persones. Eren jubilats que estaven a Benidorm.

1a NOTÍCIA........................................ Connexió en directe amb l’Hospital d’Alacant per saber l’evolució dels ferits de l’accident d’ahir a Villafranqueza.

2a NOTÍCIA........................................ Funeral per les víctimes. Estava el President de la Generalitat, Eduardo Zaplana.

3a NOTÍCIA..................................... Recordatori dels fets de l’accident d’ahir a Villafranqueza.

4a NOTICIA........................................ El tacometre de l’autobús sinistrat demostra que no anava per damunt de la velocitat permesa.

5a NOTÍCIA..................................... Els passatgers de l’autobús accidentat eren pensionistes espanyols, alguns dels quals vivien en l’estranger.

6a NOTÍCIA ...................................... Connexió amb Alacant per saber quan eixiran cap a les seues localitats d’origen els cadàvers de les víctimes.

7a NOTÍCIA....................................... Atracador mort en un tiroteig durant un atracament a Castelló.

Cal tindre molt en compte que cap dels dos informatius que hem analitzat corresponen al dia mateix de l’accident de l’autobús de jubilats. Hem recollit a partir del dia després perquè es veja que la sobrecàrrega de successos no és només conseqüència de l’accident sinó que s’inclouen moltes altres notícies tambéde "crònica negra".

A l’endemà, "Notícies 9 1a Edició" del 28 hi tornava a haver un nou desplegament d’informació de successos. Ja feia dos dies de l’accident d’autobús d’Alacant:

Al dia següent, "Notícies 9 1a Edició", més sobre el mateix:

TEMA D’OBRIR............................... Ja són 11 les víctimes mortals de l’accident d’autobús d’Alacant.

1a NOTÍCIA........................................ Connexió amb Alacant per informar de l’augment, una més, de víctimes mortals.

2a NOTÍCIA........................................ Salvador Herrero, de 72 anys, es la víctima número 11 de l’accident d’Alacant.

3a NOTÍCIA........................................ Molts familiars dels ferits visiten els hospitals on estan ingressats.

4a NOTÍCIA......................................... Este matí ha començat el trasllat de cadàvers a les seues poblacions d’origen.

5a NOTÍCIA......................................... El Consell de Salut de la Comunitat Valenciana es reuneix per tractar del brot d’hepatitis que ja aplega més de 200 contagiats.

6a NOTÍCIA......................................... Les autoritats sanitàries investiguen la malaltia coneguda com paràlisi del calcer que ha afectat diferents treballadors del sector a Villena.

7a NOTÍCIA.......................................... Una dona ratifica davant el jutge que un policia de Mislata la va violar.

8a NOTÍCIA.......................................... Un home de 38 anys mor ahir a València en caure d’un sext pis.

9a NOTÍCIA.......................................... Els cadàcers els dos joves valencians mors electrocutats a Viena encara tardaran uns dies en ser repatriats.

10a NOTÍCIA........................................ Comencen les declaracions davant el jutge dels testimonis de l’accident al Port de València on van morir 18 persones.

Al dia següent, dia 29, el "Notícies 9 1a Edició" començava de forma pareguda:

TEMA D’OBRIR.......................... Agressions de llauradors francesos a camions espanyols.

1a NOTÍCIA.................................... Associacions agràries i exportadors denuncien nova campanya d’agressions dels llauradors francesos a camions espanyols.

2a NOTÍCIA.................................... Missa en record dels jubilats que passaven unes vacances en Benidorm i van morir en un accident d’autobús.

3a NOTÍCIA.................................... Un dels ferits de l’accident d’autobús d’Aalacant ingressa en la Unitat de Cures Intensives.

4a NOTÍCIA..................................... Centenars de persones acudixen als hospitals per descartar que s’han contagiat de l’hepatitis C.

5a NOTÍCIA..................................... La policia fa públiques les fotografies dels dos atracadors detinguts dilluns en un atracament a Castelló.

6a NOTÍCIA...................................... Els veïns de Suera, a la Plana Baixa, estan alarmats perquè una part de la muntanya que hi ha damunt del poble te xicotets despreniments.

7a NOTÍCIA...................................... Tormentes de pluja i vent al centre i nord de la Comunitat Valenciana.

I este, és un altre exemple, és el "Notícies 9 1a Edició" del dia 7 de desembre, 8 mesos després dels que hem vist abans. El model no varia:

TEMA D’OBRIR...................... La policia busca més implicats en el linxament de Natzaret.

1a NOTÍCIA............................. La policia mante obertes les investigacions per trobar nous implicats.

2a NOTÍCIA.............................El barri de Natzaret viu calma tensa. Els veïns estan consternats.

3a NOTÍCIA............................. La policia identifica una quarta persona que va segretar la farmaceutica madrilenya Flora Jerez.

4a NOTÍCIA............................ La policia no descarta noves edtencions relacionades amb la xarcia que des d’Alacant distribuïa drogues sintètiques per Espanya.

5a NOTÍCIA............................. A Ondara s’ha desmantellat el major laboratori de drogues descobert enguany a Espanya.

6a NOTÍCIA............................. Continuen buscant als Pics d’Europa al muntanyer valencià Josep Miquel Panach desaparegut fa deu dies.

7a NOTÍCIA............................. Temporal de neu. La neu cobreix molts pobles i paratges de la Comunitat Valenciana.

8a NOTÍCIA............................. Informació complementària sobre el temporal de neu a l’interior de Castelló.

Hi ha dies en que la presència de successos es fa més clara. Cara a la reunió que vàrem tindre amb el cap d’Informatius a mitjans de desembre, este Comité, davant les seues afirmacions que s’estava reduint l’abusiva atenció als successos, va presentar un senzill estudi que demostrava que des del 1 al 16 d’aquell mes (contant la 1a i la 2a edició dels Notícies 9), de les 32 obertures d’informatiu, 21 recollien un tema de successos (incloent desgràcies provocades per l’oratge).

En concret aquelles 32 obertures d’Informatiu, permenoritzades, tractaven els següents temes:

Obertures per temes de l’1 al 16 de desembre.

 

SUCCESSOS......................... 21

FESTES................................. 6

POLÍTICA............................. 3

SOCIETAT............................ 1

FUTBOL................................ 1

Hi ha un detall referit al Notícies 9 1a Edició que és molt significatiu. Este noticiari, que comença a les dos de la vesprada, sempre arranca amb temes de "Comunitat Valenciana", diguem-ne obertures autonòmiques. Quan es trenca esta norma estem davant d’un cas excepcional. Doncs bé, excepte en informacions de tipus econòmic (sempre bones notícies que puguen significar que la situació econòmica és manifestamemnt positiva), només temes de successos poden trencar la norma d’encetar l’informatiu per temes de casa. Mai destacades informacions sociopolítiques de les moltes que han passat en l’últim any (fora del cas Pinotxet en un parell d’ocasions) s’han meresciut el lloc més destacat del informatiu i, en canvi, si han obert el Notícies 9 informacions com les que, a tall d’exemple, venen a continuació:

17 de novembre de 1998. "Hola, bon dia. Drama a Astúries. 8 xiquets morts en un accident de trànsit".

11 de gener de 1999. "Hola, bon dia. L’euro cau bé en les borses".

18 de gener de 1999. "Hola, bon dia. Les borses tiren cap amunt després de la megafusió entre els bancs de Santander i Central Hispano".

26 de gener de 1999. "Hola, bon dia. Estem pendents de la dramàtica situació del periodista espanyol Javier Espinosa segrestat per la guerrila de Sierra Leone".

8 de febrer de 1999. "Hola, bon dia. El món mira hui cap a Jordània, una país de dol pre la mort del rei Hussein".

Qualsevol notícia de successos és susceptible d’obrir informatiu. Qualsevol fet d’este tipus pot ser la notícia del dia, el fet suposadament més important de la jornada.

Es troben uns ossos, obrim informatiu.

Esta va ser l’obertura del "Notícies 9 1a Edició" del dia 8 de juliol:

"Hola, bon dia. La Guardia Civil manté a hores d’ara acordonada una zona de la muntanya al voltant del Far de Cullera. Ací, en l’interior d’una cova, dos joves han descobert el cadàver d’una persona i això ha mobilitzat les forces d’ordre. Segons les primeres hipòtesisi les restes podrien ser d’una jove de 16 o 17 anys que estaria morta des de fa 4 anys. A hores d’ara continua la b´úsqueda de més restes. La identificació del cadàver es farà molt difícil perquè se li han desprengut totes les dents".

I esta la de la 2a Edició, suposadament es disposava de més dades:

"Hola, com estan. La investigació està oberta. Es tracta de saber a qui pertanyen les restes humanes que estes matí han paaregut en una cova de Cullera. Les hipòtesis són diverses peròpodrien ser d’una dona. Ara els forenses estan analitzant els ossos per determinar la seua procedència. Fins i tot podria ser que algú els haguera depositat en eixa cova situada prop del Far de Cullera. Uns xiquets trobaven ahir el crani i a partir d’eixe moment un gran dispositiu de la Guàrdia Civil i dels Bombers han rastrejat pam a pam la gruta".

Després en la notícia es deixava clar que el que s’havien trobat eren exactamement un crani, no sencer, i quatre ossos més.

Res apuntava, per tant, a que les restes pugueren ser el resultat d’un fet violent, d’un assassinat o circumstància pareguda però nosaltres vàrem donar esta informació com el més destacat que teníem per a comptar aquell dia.

Hi ha dos dades que confirmen que estavem davant una notícia menor:

Mai més vàrem tornar a tractar el tema.

Els diaris del dia següent o no parlaven del tema o li dedicaven una atenció mínima.

Mentre nosaltres obríem informatiu per la trobada de les restes humanes, els diaris valencians destacaven en les seues portades altres informacions com la disposició de l’Acadèmia de Cultura Valenciana a acceptar la pau sobre el valencià, les pressions empresarials al alcalde d’Alacant sobre l’urbanització de la ciutat, l’enderroc de cases en el barri del Pouet de València, l’enfrontament entre 18 militars i la policia local d’Alacant en el port alacantí o un informe que demostrava que l’Hemisfèric és el planetari més car d’Espanya.

La policia busca un piròman, obrim informatiu.

El "Notícies 9 1a Edició" del 2 d’octubre es va obrir de la següent manera:

"Hola, bon dia. La Guardia Civil de València busca un piròman en les muntanyes de La Safor. És el presumpte responsable dels 13 incendis que s’han declarat en l’últim mig any..."

No es tractava de que es tinguera encercada auna persona en les muntanyes de la Safor, ni que es disposara d’informació sobre les pistes que tenia la policia. Només era que els incendis eren en les muntanyes de La Safor i que, donat que dels focs ja s’havia parlat, es deia que s’estava buscant al suposat responsable en les muntnyes de La Safor. No pareix una notícia digna de ser especialment destacada que les forces de seguretat es dediquen a buscar als responsables d’un foc quan hi ha un foc, o d’un assassinat quan hi ha un assassinat.

La Guardia Civil continua investigant, obrim informatiu.

"Notícies 9 1a Edició" del 24 d’agost:

"Hola, bon dia. Es confirma que la màfia rusa esta cada volta més assentada al sud de la Comunitat Valenciana. La Guàrdia Civil continua investigant l’assasssinat d’un subdit rus a Orihuela, este cap de setmana..."

Ni una sola informació afegida al fet de que hi havia hagut un assassinat feia dos dies i que la Guàrdia Civil investigava el cas. Però el tema obria informatiu.

Tampoc en l’apartat de successos es desaprofita l’ocasió de introduir informacions que pugan donar eixa imatge de que la Comunitat Valenciana és "el mon maravellós" on tot va un poquet millor que en la resta de llocs. Encara que siga al preu d’utilitzar problemàtiques que alcen alarma social i encara que s’haja d’obrir els informatius amb notícies menors, tractant temes poc definits, futuribles inconcrets que repsenten sobrevalorar unes determinades dades de que es disposa.

Així en el "Notícies 9 2a Edició" del 2 de novembre, uns dies durant els quals els temes d’agressions domèstqies a dones estava especialment d’actualitat, es va obrir amb l’anunci de que els jutges valencians farien juís ràpids per a casos de violència domèstica i es craria una bases de dades d’este tipus d’agressors per tindre-los fitxats, com si això ja no existira.

La presentació de la notícia començava:

"A la Comunitat Valenciana es fan pasos importants per a combatre la violència domèstica..." i s’explicava els futurs juís ràpids i la creació de la base de dades.

Ja dos setmanes abans, en "Notícies 9 2a Edició" del 14 d’octubre havia obert amb que les Corts Valencianes havien acordat demanar al Tribunal Superior de Justícia valencià que es creara la figura del fiscal encarregat de protegir les dones maltractades.

I el "Notícies 9 1a Edició" del 7 havia destacat com la informació més important d’aquella jornada una notícia de similars característiques:

"Hola, bon dia. Més assistència i protecció per a les dones i els xiquets. La Guardia Civil ha presentat hui a Alacant, Castelló i València les noves unitats d’atenció per a dones i xiquets que pateixen maltractaments i abusos..."

LA CONSTANT PRESENCIA D’INFORMACI´Ó SOBRE L’ORATGE.

Ja hem recollit en ratlles anteriors com notícies sobre l’oratge i les diferents inclemències meteorològiques tenen tracte preferent en els nostres informatius. Ja hem vist que el més habitual és que se’ls done un tractament de succés, vestint-les d’un caràcter extraordinari que habitualment no tenen, i justificar així la seua constant presència en els nostres noticiaris.

Cal dir, per situar-nos, que informació de l’oratge se’n dona cada dia en tots els nostres noticiaris (i el Comité de Redacció no te res a dir al respecte, ens pareix oportú). El que resulta discutible, exagerat i fruit d’un intent de donar el màxim protagonisme a este tipus d’informacions és, a banda de la secció pròpia sobre l’oratge, col.locar estes notícies en altres àmbits dels informatius quan els aspectes que es recullen no tenen res de extraordinari. El Comité de Redacció considera que l’interés per donar molta presència a estes notícies respon a l’intent (coincident amb altres pràctiques dels nostres directius) de anar a temes que generen consens en l’audiència, temes no polèmics, no problemàtics, sobre els que tot el mon està d’acord i molt recurrents. Teòrics de la informació expliquen este interés pels temes de consens, l’oratge concretament, amb la descripció aquella en la que dos persones es troben en un ascensor i quan no saben de que parlar sempre acaben parlant del temps que fa.

De tota manera, val la pena anar a exemples concrets per concretar de que parlem:

Diferència amb altres cadenes

El cas del dia 2 de desembre de 1998, un dia d’intenses nevades a bona part d’Europa, Espanya inclosa, és un bon exemple de l’obsessió dels nostres informatius, en realitat dels nostres directius, per les notícies de l’oratge.

A continuació presentem un quadre dels minuts dedicats per les diferents cadenes que es poden vore des de la Comunitat Valenciana a l’onada de fred. Recollim el que cada cadena va dedicar a la informació de l’oratge del dia afegint la durada total del noticiari (32 minuts d’oratge de 85 de durada total, en el cas del "Notícies 9 1a Edició", com exemple). Cal considerar que aquell dia en terres valencianes va nevar però no hi va haver desgràcies materials o personals extraordinàries com si va passar en al tres indrets.

Minuts d’informació sobre les tempestes del 2 de desembre.

Comparativa entre totes les cadenes.

	1a Edició		2a Edició
Canal 9	32 minuts de 85		22 minuts de 60
TVE	4 minuts de 45		3 minuts de 45
Tele 5	8 minuts de 55		6 minuts de 60
TV-3	3 minuts de 50		4 minuts de 45
Antena 3	4 minuts de 45		6 minuts de 45

Dos persones desallotjades, obrim informatiu.

El "Notícies 9 1a Edició" del 3 de maig passat començava així:

"Hola, bon dia. Alacant es recupera després de la forta tempesta d’esta matinada que ha posat la por al cos a milers de veïns. En a penes mitja hora han caigut de colp 40 litres per metre quadrat. S’han inundat cases i baixos comercials i dos persones han sigut desallotjades enmig d’un intens temporal".

Plou en les comarques del interior, només plou, obrim informatiu

"Notícies 9 1a. edició" del 15 de març de 1999. Així comença l’informatiu:

"Hola, bon dia. Dos dies ininterromputs de pluja a la Comunitat Valenciana. Feia molt temps que no vivíem esta situació. Ahir, l’aigua queia amb força al litoral nord de Castelló, acompanyada de pedra en molts casos, i causava problemes a les carreteres. Hi ha hagut danys en camps i propietats. Hui es valoren, encara que llauradors i ramaders també agraeixen l’aigua que ajuda un poc enmig de la sequera que patim. Hui ha continuat plovent, més cap a l’interior de la Comunitat Valenciana".

Es a dir, es tracta, només, de que durant dos dies ha plogut en diferents indrets de la Comunitat Valenciana. No dos dies plovent seguit en tota al Comunitat, no. Unes hores va ploure en uns punts i en altres moments en altres punts. En la majoria del territoris pràcticament no va ni ploure.

Les generalitats i les contradiccions de la presentació demostren la poca entitat de la notícia. Es parla de que feia molt de temps que no vivíem una situació això, sense concretar més ja que és impossible perquè la informació es tant inconcreta que es impossible establir comparacions mínimament ilustratives. Es diu, com a primer argument de la incidència de les pluges, que causava problemes a les carreteres, cosa que no es dir molt ja que sempre que plou, per poc que ploga, la circulació es veu complicada. Després es diu, segon gran argument, que la tempesta ha provocat danys en el camp i en propietats però després s’afegeix que l’aigua ha ajudat. S’acaba dient que continua plovent.

La notícia és que plou perquè sempre que plou, i més si cau pedra, allà on això passa hi ha problemes en la circulació de cotxes i les collites es veuen perjudicades. Per tant no hi ha res d’extraordinari (ni desgràcies materials, ni víctimes, ni precipitacions extraordinàries, ni s’afecta la normal qüotidianitat dels ciutadans) però nosaltres obrim informatiu amb este tema, com si no tinguérem res més important que contar a la nostra audiència. Obertures com estes són inimaginables en els informatius de qualsevol altra cadena televisiva seriosa que pugam imaginar.

L’oratge abans que res.

Caricaturitzar la informació.

Resulta demostratiu de com es treballa en el nostre departament d’informatius vore com quinze dies abans de l’anterior cas esmentat, també en el "Noticies 9 1a. Edició", concretament del dia 25 de febrer es donava, com a quarta notícia del dia, una informació de dos minuts que, fent-se ressò de que la primavera arribava primer amb calor i després amb pluja després d’un hivern fred, presentava la notícia així:

"Al carrer es comenta, este oratge no hi ha qui l’entenga".

El vídeo portava tres talls de veu de diferents ciutadans als que s’havia fet una d’aquelles recurrents enquestes que es fan per vestir un vídeo de testimonis sense més valor que el de passar pel carrer em aquell moment. Els arguments que s’oferien no tenien el mínim interés informatiu. El primer deia que els canvis en l’oratge "no poden ser bons", el segon que "per culpa dels cavis de temperatura tenia el grip des de Nadal" i el tercer que "això no s’entén, deu ser coses dels coets que tiren a l’espai".

Finalment, per acabar de demostrar el destarifo d’haver inclòs en l’informatiu un vídeo de similars característiques, s’acabava amb un tall de veu d’un dels meteoròlegs de Canal 9 que explicava que "a l’entrada de la primavera estos canvis d’oratge són del tot normal".

Però este últim cas no es excepcional. Fets sense cap valor informatiu convertits en suposades notícies. Val la pena recollir un parell més de casos concrets sense que vullgam fer un llistat exhaustiu de tots estos excessos desinformatius:

Tercera notícia de la "1a Edició" del 31 de juliol de 1998: "Sempre fa calor a l’estiu però la d’este més de juliol no és habitual".

El "Notícies 9 1a. Edició" del 23 de setembre de 1998 arrancava així: "Hola, bon dia. Pluges i temperatures a la baixa pel primer dia de tardor. Una estació de màxima atenció per als valencians pel perill de gota freda...".

Quarta notícia del "Notícies 9 1a Edició" del 29 de setembre: "La pluja que va caure ahir ha estat ben rebuda pel sector citrícola. La campanya necessita aigua per tal que el calibre del fruit augmente. Les taronges primerenques són menudes i el comerç les rebutja".

29 d’octubre. Inici del "Notícies 9 1a Edició": "Hola, bon dia. Està apunt d’acabar el mes i no plou. Els llauradors de la Comunitat comencen a mirar el cel amb preocupació".

4 de novembre. Així comença el "Notícies 9 1a Edició": Hola, bon dia. Estem vivint una tardor atípica, no venen les pluges i la sequera comença a causar problemes. La falta d’aigua i la forta calor està provocant pèrdues milionàries al camp... Es comença a vore el futur amb preocupació".

24 de novembre. "Notícies 9 1a Edició", així obrim: "Hola, bon dia. El fred és la notícia de la jornada. En una de les nits més fredes de l’any a la Comunitat Valenciana, a moltes carreteres de l’interior han aparegut plaques de gel i Protecció Civil demana prudència als conductors".

1 de desembre. "Notícies 9 2a Edició".. Començament: "Hola, bona nit. Mitja Comunitat Valenciana és blanca. Si vosté viu ales províncies de València i Castelló i enfila la carretera no tardarà més de 40 minuts en vore neu... Temperatures de ple hivern".

9 de desembre. "Notícies 9 1a Edició". Així es presenta una informació que no recull altra cosa que a mitjan desembre fa fred. "El fred i la neu que ha fet estos dies es quedaran durant tota la setmana. El sol no ens abandona i això fa que el fred siga més intens, sobretot, a l’interior de la comunitat. A la plana d’Utiel les temperatures han arribat esta matinada als 6 graus davall zero".

Sexta notícia del "Notícies 9 1a Edició" del 24 de març de 1999. La notícia és: plou. "La pluja ha tornat, quan encara està recent l’aigua caiguda en les últimes falles. La primavera, per tant comença amb l’aigua que ha faltat en els mesos d’hivern i tardor. Estes pluges generalitzades, permetran als llauradors estalviar regades i que els aqüifers es recuperen".

A la Comunitat Valenciana va tot tan bé que, fins i tot, es positiu que una pedregada destrosse les collites.

Per acabar amb el tema oratge, una informació que es tot una pirueta per complir tots els preceptes que marquen la línia informativa dels notociaris de Canal 9. És a dir, qualsevol dada meteorologia és important, qualsevol te caràcter extraordinari, però al mateix temps és convenient no donar notícies negatives ja que la Comunitat Valenciana sona a paradís on tot va bé. La suma d’estos dos manaments porta a un titular com el que es podia vore el dia 25 de novembre de 1998, en el Notícies 9 1a Edició:

FRED BENEFICIÓS

"Una forta pedregada destrossa la collita d’hortalisses i flors a Pilar de l’Horadada. La baixada de temperatures resulta molt beneficiosa per al camp en general".

Capítol 3

Obviant l’obligat compliment de la llei, despreciant el drets dels ciutadans a rebre una informació lliure i veraç, ignorant la llibertat d’expressió dels professionals, els directius del departament d’Informatius de Canal 9 (Pau Pérez Rico i els seus més estrets col.laboradors Menchu Illán, Jesús Martínez, Josep Magraner, Lluís Motes, Rodolfo Ferrer i Rafael Medina) són responsables d’una continuada manipulació i censura informativa que preten beneficiar els interessos polítics d’Eduardo Zaplana i el Partit Popular.

Tant la Llei de Creació com l’Estatut de Redacció consagren els principis de pluralisme i imparcialitat en la informació però els noticiaris de Canal 9 fan just el contrari: són partidistes, parcials i, sempre, a favor del PP.

Qualsevol notícia que puga perjudicar els interessos del Partit Popular s’amaga.

Tot allò que pot resultar beneficiós, s’exagera i sobredimensiona.

Informatius convertits en espais de propaganda fugint de tots els temes que poden resultar conflictius i polèmics. A Canal 9 s’aposta per la trivialització de la informació encara que es mostre una realitat irreal.

Per culpa de totes estes pràctiques, els nostres informatius són, en realitat, desinformatius encara que això signifique defraudar el dret a la informació dels ciutats, trair els principis bàsic de la professió periodística i incomplir la Llei de Creació de RTVV; encara que això implique renunciar a ser informatius de referència.

Front estes pràctiques, el Comité de Redacció ha perseverat en la negociació i en les propostes però els directius mai han reconsiderat les seues decisions. No han donat ni un pas arrere en la manipulació i la censura, no han rectificat la depuració de periodistes feta a l’estiu del 97 i han continuat incomplint l’Estatut de Redacció.

Bloquejades les converses dins de la casa per culpa de la intransigència del Cap d’Informatius, el Comité de Redacció ha tocat totes les portes que ha pogut per procurar el compliment de la llei dins el departament d’Informatius de Canal 9. Hem arribat a comparèixer davant les Corts, hem demanat reiterada i infructuosament un entrevista amb el President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, i hem posat en marxa el tràmit judiacial per portar als tribunals l’incompliment de l’Estatut de Redacció. Tot per procurar que els ciutadans de la Comunitat Valenciana puguen rebre, com diu la Constitució, informació lliure i veraç. En esta empresa continuarem.

La absoluta trivialització informativa que es practica en els informatius de Canal 9 porta a que els nostres noticiaris no siguen referència informativa per a res. Com a màxim, es podria resoldre que només en l’apartat de successos i de futbol hi ha el necessari seguiment (a nivell quantitatiu) de l’actualitat que a un mitja de comunicació amb pretensions se li ha d’exigir. Però en ambdós casos, observar les informacions més de prop contradiu l’anterior afirmació.

En el cas dels successos, perquè un l’exageració i l’abús a l’hora d’incloure estos temes en els informatius porta a una super-informació que resulta desinformativa en tant que no es passa el llindar d’una continuada mostra de sang i fetge (ofegats, maltractats, assassinats, ferits, accidents de tot tipus, segrestats, grans operacions policials... O juís per qualsevol de totes estes coses). Els successos apareixen a bastament en pantalla però mai es planteja la possibilitat d’anar més enllà en la investigació de possibles responsabilitats ja siga en accidents de trànsit, dones maltractades, ciclistes atropellats, assassinats,...

Pel que fa al tema del futbol, la situació es pareguda. Es planteja eixa informació com si d’un microespai futbolístic dins els Notícies 9 es tractara i es contrau l’obligació d’omplir eixos minuts amb coses de futbol existisca o no actualitat d’interés.

En resum, s’acaba en una informació de successos pròpia del clàssic El Caso i una informació esportiva (de futbol) més pròpia de Superdeporte, As o Marca que d’un informatiu global com se suposa són els Notícies 9.

Considerem que l’actual model dels informatius de Canal 9 han abandonat tota pretensió de satisfer la necessitat d’informació que puga tindre un ampli espectre de la població valenciana i han apostat per un model més arrevistat. Un model que significa renunciar a tot un ampli ventall de la ciutadania que està interessada per les coses que veritablement són transcendentals en la vida quotidiana de les persones i que, més enllà de fets anecdòtics, ajuden a formar-se una opinió de la complexa realitat del món en el qual vivim. A això hem renunciat. La renúncia no està deslligada ni de la tasca propagandística en favor del govern de la Generalitat, ni de la progressiva depuració de la Redacció que s’ha fet fins a deixar-la neta de bona part dels professionals més experimentats.

L’aposta per informatius arrevistats és conseqüència de la conversió de Canal 9 en una eina de propaganda.

El temes superficials suposen no entrar en els temes socio-polítics més polèmics o, com a màxim, passar per ells de puntetes i sense aprofundir més enllà d’un parell de frases i, això si, un bon grapat de declaracions. Es preten no entrar en qüestions que puguen ser políticament molestes i, la millor manera de fer-ho, es parlar d’elles quantes menys voltes millor. Els successos, el futbol i l’oratge, ja ho hem dit, són temes simples, que arriben de manera senzilla al espectadors i que creen consens.

També a nivell professional, i més plantejada com hem dit que es planteja, esta informació superficial és més senzilla de fer. Com que en la majoria d’ocasions no es requereix massa coneixements previs dels fets no és necessita que siguen especialistes els que s’ocupen dels temes que s’inclouen en els informatius. Apel.lant al periodisme de declaracions en estat pur (sobretot de testimonis anònims que aporten el que han vist o les seues opinions) i seguint la tendència que porta a donar per bones les primeres versions de que es disposa sense anar més al fons de les qüestions, es pot omplir tranquil·lament un informatiu de quaranta-cinc, seixanta o noranta minuts.

La conseqüència de tot això és la renúncia total i absoluta a ser informatius de referència que és el que en opinió d’este Comité de Redacció haurien de ser els noticiaris de Canal 9. Creiem que s’accepta este model perquè és més senzill de fer, permet expulsar de la confecció dels noticiaris a bona part dels periodistes més experimentats i, al mateix temps, no obliga a tractar temes de l’actualitat socio-política que podrien resultar molestos per al Govern de la Generalitat i pel seu president Eduardo Zaplana. Si damunt els professional que relleven als de més antiguitat són companys amb contractes en precari, com és el cas, tot, les tasques de manipulació informativa, perquè d’això estem parlant, és encara un poquet més fàcil.

A les nostres observacions respecte a l’empitjorament de la qualitat de les imatges se’ns contesta amb que "cal abaixar el llistó per abaratir costos

La falta de preocupació pel nivell del producte informatiu que Canal 9 ofereix arriba, fins i tot, al que hauria de ser, al menys formalment, una de les primeres, si no la primera, preocupació dels nostres directius: la qualitat de les imatges que ixen en pantalla. Davant les queixes d’un considerable nombre de companys al respecte no hem trobat més respostes per part dels que manen al Departament d’Informatius que "el que importa és que les coses isquen en els eu dia i a la seua hora" o "cal abaixar el llistó per abaratir costos".

Però els costos s’intentes reduir no disminuint el número de càrrecs i directius, que augmenten; ni amb una millor planificació del treball, que segueix sent desastrosa; ni amb l’optimització d’equips E.N.G., que continuen sense existir... Res de tot això.

El que s’ha fet és apostar per les opcions menys recomanables per fer una informació plural, veraç i de qualitat:

Es canvia personal fixe per contractat. Per exemple, en els programes informatius no diaris hem passat de tindre tan sols un opoerador de càmera contractat a tindre únicament un de fixe).

S’usa el personal contractat en pràctiques o de becaris com a personal qualificat. Són persones sense experiència i que entren en Canal 9 per apendre al costat de professionals experimentats, que cobren la meitat, una quarta part o menys d’un sou normal però, aprifitant-se de les seues ganes de fer coses i la seua debilitat contractual, la direcció els fa treballar com professionals qualificats. Esta pràctica, absoltuament irregular, demostra un total despreci pel nivell del producte informatiu que elaborem i significa incomplir flagantment la normativa laboral.

Es contracten empreses productores que no donen els mínims de qualitat que qualsevol mitjà audiovisual ha d’exigir.

Els directius de Canal 9 es neguen a reconeixer la figura del "reporter gàfic", habitual en totes les cadenes de televisió, per dividir més la Redacció allunyant als càmeres de la estructura informativa.

La voluntat de la direcció de Canal 9 de no enfortir l’estructura informativa de la casa és veu, igual que ja hem comentat la tasca de depuració de redactors, en la negativa a reconèixer la figura del "reporter gràfic". Una categoria que existeix en totes les cadenes espanyoles o estrangeres però que Canal 9 ha obviat des del primer dia, tot i les reiterades demandes que s’han fet en este sentit. La figura del reporter gràfic és esencial per integrar als responsables de la captació d’imatges en la tasca informativa però en la nostra empresa no es contempla. Justament al contrari, el que es fa és apartar cada vegada més clarament als "càmeres" de la estructura de la Redacció.

Cal parar-se un moment per concretar un poquet més el que volem dir quan parlem d’apartar al "càmera" de al estructura de la Redacció i dels procés informatiu en general.

Es va començar per traure este colectiu de la dependència organitzativa dels equips d’edició, per ubicar-lo fora de la Redacció i s’acava en no explicar ni el contingut de la notícia assignada. Només es detalla el material que cada reporter s’haurà d’emportar i ja no es va més enllà.

En este sentit, per tot el que suposa de menyspreu professional i per les greus conseqüencies que representa pel producte que arriba als espectadors, la situació es insostenible. No es possible que als responsables de la captació d’imatges se’ls tracte com operadors de càmera però se’ls demane com si foren reporters gràfics.

La pròpia integració dels "càmeres" en l’Estatut de Redacció és la demostració del seu paper imprescindible en el nostre procés productiu ("el primer és la imatge" i les noves tecnologies imposen nous mètodes de treball que incideixen en el paper fonamental de la captació i tractament d’imatges), però esta presència en l’Estatut ha de reflectir-se també en el reconeiximent professional diari de la tasca veritable que es desenvolupa.

Al final, la distribució i organització del treball al departament d’Informatius de Canal 9 va cap un model en el qual es pretén que els membres de la Redacció funcionen com autòmates dirigits per un reduït nombre de directius, als periodistes se’ls demana que facen unes preguntes concretes i obtiguen unes respostes determinades, als reporters que graben tot l’anterior sense cap més preocupació. El periodista convertit en "peu de micro" articulat i el reporter gràfic en "tripode", i tot dirigit per control remòt des dels despatxos, esta pareix la situació que els nostres directius anhelen.

La conseqüència negativa de tot este seguit de pràctiques, d’este model organitzatiu, és que la qualitat de la informació de Canal 9 és inversament proporcional a la importància de les notícies a cobrir. I això és el que ens impedeix ser informatius de referència. Un seguit d’exemples serveixen per il.lustrar el que hem comentat.

La treva d’ETA.

Quan el dia 18 de setembre de 1998, al voltant de les 22’30 hores, la banda terrorista ETA va anunciar que deixava temporalment de cometre atemptats, Canal 9 va ser la única de les grans televisions que es poden vore a la Comunitat Valenciana que no només no va interrompre la programació per informar de tant important fet, sinó que ni tan sols va sobreimpressionar sobre la pantalla un rètol (tècnicament un "crol") sobre la qüestió.

Encara més, com que Canal 9 no disposava d’informatiu nocturn, aquell 18 de setembre, un espectador que se’n anara a dormir sense connectar cap altra cadena que esta no se’n va enterar de la "treva" etarra.

Certament si que es va incloure el tema en el informatiu de mitjanit del segon canal (amb una audiència que no arribava ni al 1 per cent), però en el primer, en Canal 9, es va ignorar la, segurament, notícia més esperada dels últims 20 anys.

Per acabar d’arrodonir esta falta de sensibilitat informativa val la pena recordar que al dia següent en la tertúlia matinal de Canal 9 A primera hora, el convidat va ser el president del Vila-real Club de Futbol, Fernando Roig, i el tema central de la conversa era, evidentment, el futbol. Totes les altres cadenes van dedicar les tertúlies matinals a la notícia del dia, al alto-el-foc d’ETA. Per exemple, TV-3 va tindre de convidat a un valencià, a Antoni Asunción , en tant que ex-ministre de l’Interior.

Quan unes setmanes després, en una reunió entre el Comité de Redacció i la Direcció d’Informatius, vàrem plantejar esta, per a nosaltres, clara manca de sensibilitat i agilitat informativa, el cap del departament, Pau Pérez Rico, ens va contestar que Fernando Roig havia fet unes observacions molt adequades sobre la "treva" d’Eta i les seues conseqüències..

El cas Pinotxet, tard i malament.

El 25 de novembre de 1998, la Cambra dels Lords de Londres havia de decidir sobre l’extradició o no del dictador Pinotxet. L’inici de lectura de la resolució dels lords era a les 15’00 hores.

El Notícies 9 1a Edició, a diferència de la resta de mitjans, no va apostar per fer un espai especial sobre el cas. Per tant, l’inici de l’acte ens va agafar en plena secció d’esports que havia començat uns minuts abans.

En arribar l’hora, es va interrompre la secció esportiva i es passar al presentador principal de l’informatiu per anar a la Cambra dels Lords en directe.

Quant es va connectar els primers lords ja havien expressat el seu fallo. Nosaltres no diguérem res al respecte.

Durant 20 segons es va vore i escoltar, en anglès sense traducció, un dels lords parlant, a qui en cap moment es va identificar.

Passats els 20 segons es va tallar la senyal i es va tornar a donar pas a la secció d’esports dient que quan hi haguera decisió definitiva ja tornaríem a Londres.

No ens vàrem enterar que, a aquelles altures, els lords ja havien fet pública la seua decisió (la lectura de la resolució havia sigut molt breu) i havien acceptat l’extradició de Pinotxet. Les altres cadenes de televisió varen posar-se immediatament a analitzar la resolució.

Canal 9 va continuar amb esports. Com si res.

Al cap de 8 minuts es va tornar a tallar la informació esportiva i es va anunciar que tornàvem en directe a la Cambra dels Lords.

No era cert. No era directe. A aquelles altures ja ens havíem adonat que la decisió dels lords s’havia donat a conèixer entre les 15’00 i les 15’05. Les altres cadenes ho havien donat en directe amb traducció simultània.

El que nosaltres vàrem oferir a les 15’18, dient que era connexió en directe, eren imatges gravades de feia un quart d’hora i sobre elles, i de molt mala manera, un intèrpret, balbucejant, va anunciar que els lords s’havien pronunciat a favor de l’extradició de Pinotxet.

Al remat va resultar que la notícia sobre el fet informatiu més important de la jornada, sobre el que tota l’opinió pública tenia la vista posada, la vàrem donar de forma més que deficient i tot per no haver fet una aposta decidida. Calia haver desplaçat un enviat especial a Londres, haver fet un espai especials dins l’informatiu sobre el tema i assegurar que intèrpret elegit estaria a l’altura d eles circumstàncies. Tres coses que, a la vista dels resultats, tots els mitjans van fer. Tots excepte un, Canal 9.

Els bombardejos USA contra Iraq: 25 minuts per enterar-nos i 2 hores per informar.

Estem davant una repetició dels casos anteriors. Una notícia de primera magnitud i Canal 9 no està a l’altura. Donem la informació més tard i pitjor que ningú i no es tracta d’una juí, sinó d’una lectura objectiva del que va passar.

El 16 de desembre de 1998, després de molts dies d’amenaces i anuncis, avions dels Estats Units i de Gran Bretanya ataquen Iraq davant les negatives del president Sadam Hussein a acceptar el control internacional del seu armament.

L’atac comença a les 22’50 hores. Així recull l’esclat i la informació posterior cadascuna de les cadenes que es poden vore a la Comunitat Valenciana:

Televisió Espanyola i Antena 3 tallen immediatament la programació i anuncien l’atac amb imatge de la cadena nord-americana CNN. Tele 5 sobreimpressiona un crol en pantalla fent-se ressò de l’inici de l’atac a Iraq. TV3 també posa un crol i, tot seguit, interromp un partit de futbol del Barça que estaven emeten per ampliar la informació del bombardeig. Canal 9 ni altera la programació, ni sobreimpressiona un crol.

25 minuts després, en l’inici del programa "Fem tele", un dels presentadors explica que els americans han començat a atacar Iraq i que a les dotze la nit Canal 9 ampliarà la informació.

De les 23’20 a les 23’40, mentre Canal 9 emet normalment el programa "Fem tele", Televisió Espanyola i Antena 3 es mantenen en el seguiment de l’atac, mentre Tele 5 i TV3 fan diferents avanços informatius. Durant estos 20 minuts, compareix en roda de premsa el primer ministre anglès, Tony Blair, per explicar les característiques de l’ofensiva. Canal 9 és la única cadena on no apareix Blair.

A les 23’40 Canal 9 sobreimpressiona (50 minuts després de l’inici de l’atac) un crol amb l’anunci del bombardeig.

A les 00’01 hores, totes les cadenes excepte Canal 9 tornen a tallar la programació per escoltar en directe una intervenció del president dels Estats Units, Bill Clinton.

A la mateixa hora, comença el informatiu de mitjanit de la segona cadena de Canal 9 (amb una audiència testimonial) que, durant 3 minuts, es fa ressò de l’atac anglo-nordamericà contra l’Iraq. No s’inclouen ni declaracions de Blair, ni tampoc de Clinton.

A les 00’50 hores (dos hores després de l’inici de l’atac a Iraq) comença un especial informatiu a Canal 9 que dura 10 minuts. No s’inclouen en cap moment les paraules de Clinton i Blair. Per contra es manté que cap font oficial no ha confirmat l’inici de l’atac, cosa que havien fet feia més d’una hora Blair i Clinton.

L’atac de l’OTAN sobre Iugoslàvia, en totes les cadenes menys en Canal 9.

Quan el 23 de març de 1999, els avions de l’OTAN van atacar Iugoslàvia, després de molts dies d’amenaces, Canal 9 va ser la cadena que més va tardar a informar del fet.

L’atac es va iniciar a les 20’00 d’aquella vesprada.

Mentre totes les cadenes informaven d’immediat tallant la programació (TVE, Antena 3 i TV-3) o, com a mínim, posaven un "crol" (Tele 5), nosaltres no férem ni una cosa ni l’altra. Els nostres espectadors varen haver d’esperar a les 20’30 que començara el Notícies 9 2a Edició per saber de l’atac de l’Aliança. El errors van anar més enllà i, fins i tot, vàrem incloure, un vídeo sobre com esperava Belgrad els atacs, sobre si estos arribarien o no, quan els avions ja portaven 30 minuts tirant bombes.

El següent quadre mostra clarament la diferència sobre el com i el quan van tractar les diferents cadenes l’atac de l’OTAN. Així va reaccionar cadascuna en aquell moment inicial del conflicte:

ANTENA 3

20’00 hores.......... Crònica telefònica en directe de l’enviat especial a Belgrad sobre imatges de la ciutat.

20’10 hores.......... Connexió en directe (traducció simultània) amb el discurs del secretari general de l’OTAN, Javier solana.

20’15 hores..........Connexió en directe (traducció simultània) amb el discurs del president USA, Bill Clinton.

TELEVISIÓ ESPANYOLA.

20’05 hores.......... Crònica telefònica en directe de l’enviat especial a Belgrad sobre imatges de la ciutat.

20’10 hores.......... Connexió en directe (traducció simultània) amb el discurs del secretari general de l’OTAN, Javier Solana.

20’15 hores..........Connexió en directe (traducció simultània) amb el discurs del president USA, Bill Clinton.

TV-3

20’05 hores.......... Crònica en directe del corresponsal a Brussel·les. Imatges de Belgrad.

20’10 hores.......... Connexió en directe (traducció simultània) amb el discurs del secretari general de l’OTAN, Javier solana.

20’15 hores..........Connexió en directe (traducció simultània) amb el discurs del president USA, Bill Clinton.

TELE 5

20’05 hores......... Crol anunciant l’atac contra Iugoslàvia.

20’27 hores.......... Crònica telefònica en directe de l’enviat especial a Belgrad, sobre imatges de la ciutat.

CANAL 9.

Res fins a les 20’30 hores.

20’30 hores.......... Inici del Notícies 9 2a Edició.

Þ 20’33 hores.......... Imatges de Belgrad amb comentaris per part dels presentador des del plató.

Þ 20’34 hores.......... Tall de veu de 25" del secretari general de l’OTAN, Javier Solana (declaracions de les 20’10 hores). Les paraules de Solana s’emeten en anglès i sense traduir.

El Notícies 9 2a Edició no va dedicar a la informació de l’inici dels bombardejos més enllà de deu minuts. Això si, en arribar a l’espai d’opinió Blanques i negres presentàrem el començament de l’atac com el possible inici de la III Guerra Mundial. En aquell informatiu als temes de futbol li donàrem 23 minuts.

L’Acadèmia de la Llengua, un tema menor per a Canal 9.

No només en temes de fora de la Comunitat Valenciana Canal 9 defrauda quan es tracta d’ocupar-se d’informacions veritablement importants que van més enllà dels habituals temes d’agenda o institucionals que tractem.

El cas que segueix és un bon exemple de com tampoc en temes de casa nostra es pot considerar que els informatius de Canal 9 són noticiaris de referència.

El dia 21 d’octubre de 1998, es feia en les Corts el ple per l’elecció dels membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Era la primera vegada que les negociacions sobre la composició del nou organisme arribava a les Corts.

Finalment, PP i PSPV no es van posar d’acord en els noms a incloure i, enlloc de tancar la composició, el que es va decidir va ser posar en marxa una comissió per negociar.

La Comissió anava a ser d’alt nivell, estaria encapçalada pel conseller d’Educació, Francesc Camps, per part del PP, i per Antonio Moreno, pels socialistes.

Aquell dia, des de les 9 del matí fins a mitja vesprada, l’activitat negociadora en les Corts va ser molt intensa. Socialistes i populars van fer públic bona part de les negociacions prèvies per demostrar que els que posaven pals a les rodes eren els respectius adversaris. Versions d’uns i altres van eixir en tots els mitjans, tant el mateix dia en les emissores de ràdio, com al dia següent en els diaris que, en la Comunitat Valenciana, tots portaven el tema en portada.

Nosaltres, en canvi, ho resolguérem així:

Notícies 9 1a Edició. Un breu amb imatges.

"A les Corts ha començat hui el ple que ha d’aprovar la composició de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Les negociacions entre els grups polítics continuen hui al parlament valencià i tot indica que la votació s’ajornarà fins demà. L’activitat s’ha traslladat este matí als corredors de la cambra. El conseller de Cultura, Francesc Camps, encapçala personalment les converses per arribar a un acord. L’elecció dels 21 membres de l’Acadèmia s’ha de consensuar perquè es necessària la majoria de dos terços del parlament valencià. El titular de cultura ha dit que continuen les reunions i demana discreció per consensuar els noms dels acadèmics".

Notícies 9 2a Edició. No donem res.

La falta d’agilitat informativa de Canal 9 ha portat, fins i tot, a que els nostres directius, impotents davant un fet noticiós esdevingut en la Comunitat Valenciana, s’haguen hagut de dirigir a companys d’altres mitjans per enterar-se de les claus d’una determinada qüestió, sobretot, de caire polític.

De però, en però fins allunyar-los de la notícia.

El que ve a continuació és un bon exemple de com en lloc de centrar la nostra atenció en el que és realment important portem a la nostra audiència temes anecdòtics i superficials.

Notícies 9 1a Edició. 9 de setembre de 1998.

"Hola, bon dia. És una notícia històrica. L’ex ministre de l’Interior, José Barrionuevo, i l’ex secretari d’Estat, Rafael Vera, ingressaran immediatament en presó. El ministeri de l’Interior ja ha rebut la notificació. Però l’actualitat de la Comunitat Valenciana està hui en l’inici del curs escolar. Els ampliem de seguida estos temes però, com cada dia d’esta setmana, l’entrada de bous a Segorbe ens demana pas. Els deixem amb Paco Nadal perquè ens ho conte en directe. Bon dia, Paco".

Resumint: la notícia del dia és una (Barrionuevo i Vera) però nosaltres diem que l’actualitat en la Comunitat Valenciana és un altra (el curs escolar) però no informem ni d’una cosa, ni de l’altra, l’informatiu comença amb l’entrada de bous de Sogorb.

Per cert, per vore la informació sobre l’imminent entrada en presó de Barrionuevo i Vera va caldre esperar 43 minuts.

Els Reis d’Orient com si fora una gran exclusiva.

El tractament informatiu donat a la tradicional arribada dels Reis de l’Orient el passat 6 de gener de 1999 és tot un exemple de quina és la nostra sensibilitat a l’hora de seleccionar els temes i donar més o menys presència en pantalla a uns temes en detriment d’altres.

No pareix que el fet que la nit del 5 al 6 de gener els Reis de l’Orient passen per les cases dels xiquets valencians siga un fet extraordinari. Però nosaltres si que el tractàrem com si d’una circumstància extraordinària es tractara.

En el Notícies 9 1a Edició d’aquell 6 de gener vàrem dedicar a l’arribada dels Reis Mags, ni més ni menys, que 26 minuts de noticiari.

El dia 6 de gener Canal 9 a dedicar a l’arribada dels Reis Mags 26 minuts d’informació. La mitjana de la resta de cadenes no arribava a 5.

Val la pena comparar que front als 26 minuts de Canal 9, Televisió Espanyola li dedicà 5 minuts, igual que Tele 5 i TV3. Antena 3 li va destinar a l’arribada dels Reis 4 minuts.

En l’informatiu que ens ocupa, Canal 9 va obrir amb la visita dels Mags:

"Hola, bon dia. Els Reis de l’Orient han complit. Milers i milers de xiquets, i no tant xiquets, s’han despertat hui amb els esperats regals...".

La resta de cadenes, per contra, van destacar en l’inici dels noticiaris altres temes:

Televisió Espanyola. Obri pel discurs del Rei Joan Carles que destaca en el dia de les Forces Armades el paper de l’exèrcit espanyol en la pau internacional i, a continuació, col.loca l’atac contra una caserna de la Guardi Civil perpetrat per 40 encaputxats a Euskadi.

Antena 3. Exactament igual que TVE.

Tele 5. Obri al revés que els anteriors. Primers l’atac d’Euskadi i després el discurs del Rei.

TV3. Primer el discurs del Rei i, a continuació, l’ataca dels encaputxats contra la caserna de la Guardia Civil.

Simulacres presentats a l’audiència com si es tractara de fets reals.

Que un mitja de comunicació presente un simulacre com si es tractara d’un succés vertader és una pràctica que només te un nom: sensacionalisme.

Es tracta d’un exemple de manca total de rigor informatiu. És contrari, de dalt a baix, als principis que consagra l’Estatut de Redacció. Significa una greu falta de respecte a l’audiència i una irresponsabilitat imperdonable.

El fet en qüestió data del 6 de maig de 1998. Es tractava d’un simulacre d’incendi i evacuació del Centre de Producció de Programes de Canal 9 a Burjassot, l’edifici de la tele, per entendre’ns.

En el Notícies 9 1a Edició se li va dedicar una atenció desmesurada ja que, es mire per on es mire, és un excés donar-li a este tema nio més ni menys que 3 minuts i 31 segons. Però el pitjor va arribar a la nit.

En el Notícies 9 2a Edició es va emetre un vídeo sobre el simulacre que, amb el suport d’unes imatges que per en lloc deixaven clar, per si mateixes, que no corresponien a un fet real, portava este text:

"Ambulàncies, cotxes de bombers i personal d’auxili han pres el centre de Televisió Valenciana a Burjassot quan passaven pocs minuts de les 10 del matí. Un incendi al departament de Documentació ha disparat l’alarma. En quatre minuts s’han evacuat les més de 300 persones que treballen al centre. Tot i això tres persones ferides han quedat aïllades al terrat. Per a rescatar-los ha sigut necessària la participació d’un helicòpter, que minuts després feia arribar els ferits a l’hospital més pròxim. Este ha sigut el simulacre d’incendi que hui ha dut a terme el Comité d’autoprotecció de Ràdio Televisió Valenciana. S’ha resolt en només una hora i amb gran èxit".

Acabat el vídeo eixia el presentador i, somrient, comentava, dirigint-se als espectadors, que imaginava que perdonarien la broma.

És una irresponsabilitat immensa. Passa mig minut de notícia, mig minut d’imatges d’un greu succés, sense que ningú haja advertit que es tracta d’un simulacre. Al final es diu però, que passa amb qui, per exemple, familiar d’un treballador del departament de Documentació (centre del suposat sinistre) s’alarma i no veu el final de la informació? Sabem fins a quin punt l’audiència te dificultat per entendre i contextualitzar totes les dades que rep a través del procés de producció d’un informatiu com per que, a més, es facen bromes que poden resultar de tant mal gust. De fet, dos companys de l’esmentat departament de Documentació van rebre cridades telefòniques a sa casa de familiars preocupats per la possibilitat que ells foren un dels tres ferits del "sinistre".

No podem ser informatius de referència quan obrim així els noticiaris.

No es tracta d’obertures dels informatius excepcionals o estranyes per poc habituals. Al llarg d’esta memòria ja n’hem oferts una mostra prou esclaridora però els següents exemples (l’inici de la tradicional i pràcticament ininterrompuda campanya de donació de sang, l’anuncia a cinc dies vista de l’inici de curs i la recuperació d’uns fets que tenen un any d’antiguitat) els considerem prou demostratius.

El tramvia ja arriba a la tele.

Notícies 9 1a Edició. 3 de març de 1999. "Hola, bon dia. Des de hui el tramvia de València arriba al campus de Burjassot i al centre de producció de Canal 9. El nou tram te cinc parades i l’utilitzaran un milió de passatgers, fonamentalment els estudiants. Este matí els consellers d’Obres Públiques i Transports, José Ramon García Antón, i de Cultura i Educació, Manuel Tarancón, han fet el primer viatge".

Una enquesta a València sobre els hàbits de transport.

Notícies 9 2a Edició.10 de novembre de 1998. "Hola, bona nit. Els veïns de València han dibuixat hui part de la ciutat que volen el segle que ve. 20.000 persones seran preguntades en 48 hores sobre els seus hàbits de transport. Uns hàbits que han de canviar perquè els actuals problemes de trànsit que viu la ciutat passen a millor vida. Hui els ciutadans han dit quants cotxes tenen, quanta gent viatja en cada vehicle, si volen metro o autobús o si tenen plaça de garatge. Una presa de temperatura en massa a una ciutat que mira cap el futur".

Aprovació de la llei de la música.

Notícies 9 1a Edició. 23 d’octubre de 1998. "Hola, bon dia. Volguda i desitjada per tots. Els parlem de la Llei de la Música que este matí ha presentat el conseller d’Educació, Francesc camps. Una iniciativa de la Generalitat, innovadora i pionera a Espanya. La llei és el nou marc per a la planificació i la promoció de l’activitat musical...".

No es tractava ni de l’aprovació de la llei que s’havia fet molts dies abans. Era la presentació oficial per part del conseller. Eixe mateix dia, altres mitjans ho havien recollit, havien passat altres coses com:

Zaplana i el president català Jordi Pujol havien pactat una reunió amb el tema de la llengua coma fons.

S’havien conegut els resultats d’una macroenquesta segons la qual els ciutadans de la Comunitat valenciana eren uns dels que tenien major sentiment d’espanyolitat de tot l’Estat.

La societat del navier valencià Vicente Boluda havia comprat un 15 per cent de les accions d’aigües de València al grup Bouygues.

El Govern central havia entrat en el conflicte entre la direcció de Ford i els treballadors i havia advertit als directius que era inacceptable negociar des de l’amenaça.

Una portada de flors

Notícies 9 1a Edició. 15 d’octubre de 1998. "Hola, bon dia. Les flors ocupen hui la portada d’este informatiu. A la Fira de Mostres de València ha obert al migdia Iberflora. Ací els productors de flors i plantes de la Comunitat Valenciana, Holanda i Xina exposen els seus productes. Este negoci mou a l’any, només a la nostra comunitat, més de 12.000 milions de pessetes. Els valencians som els majors exportadors d’Espanya de planta ornamental. En Iberflora hi ha de tot, la imatge no pot ser més agraïda. Ací poden trobar noves roses de llarga vida, que poden durar a casa fins 20 dies, tota classe de flors i de tots colors, noves formes i combinacions per a mostra-les i regalar-les i les últimes innovacions en jardineria. El perfum que ens arriba hui des de la Fira de Mostres de València és extraordinari".

L’inici de la tradicional, i pràcticament ininterrompuda, campanya de donació de sang.

Notícies 9 1a Edició. 22 d’octubre de 1998. "Hola, bon dia. Donar sang salva vides. I des de hui tots els ciutadans de la Comunitat Valenciana tenim molt més a prop les unitats mòbils de donació de sang. Vostés ja les coneixen. La campanya ha començat enguany a les Universitats, per que els joves són els més receptius a la demanda, són els que més sang donen. Els pròxims dies les Unitats Mòbils recorreran tota la Comunitat Valenciana...".

L’anunci, a cinc dies vista i sense cap fet especialment destacable, de l’inici del curs escolar.

Notícies 9 1a Edició. 4 de setembre de 1998. "Hola, bon dia. Han tingut les vacances més curtes que mai. Són els més de 420.000 alumnes de primària que el dia 9, dimecres vinent, iniciaran les classes. El dia 21 ho faran els 250.000 alumnes de secundària. Serà el moment de l’adéu a l’EGB, perquè enguany estos alumnes estudiaran ESO...".

La recuperació d’uns fets que tenen un any d’antiguitat a compte de l’inici, sense que ploguera ni implicara cap tipus de mobilització o alerta, del pla d’inundacions.

Notícies 9 2a Edició 3 de setembre de 1998. "Hola, com estan? L’aigua és un bé ancestral dels valencians però també un enemic històric. Cada any hem d’estar alerta, sobretot a partir d’estos dies. El fantasma de les inundacions torna a la tardor. Miren si no estes imatges. De segur que les recorden. Finals de setembre. Alacant. Un aigua indòmita s’emportà per davant vides, cases, records. També a Alzira, Moixent,... Passa fa un any. Hui s’ha activitat el pla contra les inundacions 98-99".

La gent està apunt d’anar-se’n de vacances i ho diem, no la jornada prèvia a l’inici vacacional, sinó dos dies abans.

Notícies 9 2a Edició 29 de juny de 1998. "Hola, com estan? Este estiu visitaran la Comunitat Valenciana 260.000 turistes més que l’any passat. L’ocupació hotelera pujara d’un 4 a un 6 per cent segons les previsions de l’Agència Valenciana de Turisme. Són xifres que han de saber perquè uns venen però altres se’n van. Demà és un d’eixos dies en que algú comptarà els segons que queden per deixar-ho tot i anar-se’n de vacances".

Però es que obertures d’informatiu com estes se’n donen trobar moltíssimes: no discutim que es tracte de fets que, en la majoria de casos, poden tindre un lloc en els informatius de Canal 9. En el que no estem d’acord és que estes informacions es situen en l’arrancada del noticiari com si es tractara de la millor, la més important i la més interessant cosa que podem contar als nostres espectadors. Considerem que poc es pot esperar d’un informatiu que no te res millor que contar que els exemples que abans hem esmentat.

Ja diem que resultat dissortadament habitual trobar davant de tot de l’informatiu notícies que en cap altre mitja homologable al nostre trobaríem en eixe lloc d’absolut privilegi. És impensable que Televisió Espanyola, que Antena 3, que Tele 5 o que TV-3 comencen els seus noticiaris amb informacions com les comentades o tantes més que es podrien portar a estes pàgines. Els informatius de Canal 9 han obert per la inauguració de la rehabilitació del Palau del Marqués de Dos Aigües de València (16-12-98), que 12 granges de porcs han tancat han tancat en els últims mesos en la Comunitat Valenciana per la crisi del sector (11-11-98), d’ací a dos hores Jeremy Irons inaugurarà la Mostra de València (15-10-98), el Rei està de visita privada a València per participar en una regata (7-9-98),... I tantes més de similars característiques que farien llarguíssima esta llista.

capítol 4

Obviant l’obligat compliment de la llei, despreciant el drets dels ciutadans a rebre una informació lliure i veraç, ignorant la llibertat d’expressió dels professionals, els directius del departament d’Informatius de Canal 9 (Pau Pérez Rico i els seus més estrets col.laboradors Menchu Illán, Jesús Martínez, Josep Magraner, Lluís Motes, Rodolfo Ferrer i Rafael Medina) són responsables una continuada manipulació i cesnura informativa que preten beneficiar els interessos polítics d’Eduardo Zaplana i el Partit Popular.

Tant la Llei de Creació com l’Estatut de Redacció consagren els principis de pluralisme i imparcialitat en la informació però els noticiaris de Canal 9 fan just el contrari: són partidistes, parcials i, sempre, a favor del PP.

Qualsevol notícia que puga perjudicar els interessos del Partit Popular s’amaga.

Tot allò que pot resultar beneficiós, s’exagera i sobredimensiona.

Informatius convertits en espais de propaganda fugint de tots els temes que poden resultar conflictius i polèmics. A Canal 9 s’aposta per la trivialització de la informació encara que es mostre una realitat irreal.

Per culpa de totes estes pràctiques, els nostres informatius són, en realitat, desinformatius encara que això signifique defraudar el dret a la informació dels ciutats, trair els principis bàsic de la professió periodística i incomplir la Llei de Creació de RTVV.

Front estes pràctiques, el Comité de Redacció ha perseverat en la negociació i en les propostes però els directius mai han reconsiderat les seues decisions. No han donat ni un pas arrere en la manipulació i la censura, no han rectificat la depuració de periodistes feta a l’estius del 97 i han continuat incomplint l’Estatut de Redacció.

Bloquejades les converses dins de la casa per culpa de la intransigència del Cap d’Informatius, el Comité de Redacció ha tocat totes les portes que ha pogut per procurar el compliment de la llei dins el departament d’Informatius de Canal 9. Hem arribat a comparèixer davant les Corts, hem demanat reiterada i infructuosament un entrevista amb el President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, i hem posat en marxa el tràmit judiacial per portar als tribunals l’incompliment de l’Estatut de Redacció. Tot per procurar que els ciutadans de la Comunitat Valenciana puguen rebre, com diu la Constitució, informació lliure i veraç. En esta empresa continuarem.

Parlem de manipulació informativa i censura com pràctiques habituals, premeditades i convenientment organitzades quan topen de forma reiterada amb diferents tractaments de la informació segons qui siga el protagonista de les notícies. Som conscient de que en un moment determinat es pot cometre un error en la selecció o valoració d’una informació i que això no te perquè ser un cas de manipulació o censura. Estaríem parlant d’equivocacions fruit de les inèrcies o les rutines típiques de la tasca informativa del dia a dia. No hi hauria res a denunciar.

Però nosaltres parlem d’un altra cosa. Parlem de la llei de l’embut. Si que hi ha a denunciar, i molt, quan, prenent com a referència un període de temps llarg i diferents casos i situacions, s’observa que, sistemàticament, es beneficia a un determinat grup polític, a una determinada institució, a una determinada persona i es perjudica a altres, quan es veu que un mateix criteri s’aplica en un cas però s’ignora en un altra situació idèntica només perquè ha canviat el protagonista, quan es nota que un mateix fet és noticia un dia i no ho es un altra. I això és el que passa en els informatius de Canal 9. Els exemples que venen a continuació en son una bona prova.

ENQUESTES DEL CIS SEMPRE A FAVOR DEL PP.

Sobre el tractament de les enquestes que periòdicament publica el CIS sobre intenció de vot hi hauria molt a comentar a la vista de com s’informa d’elles segons siga el PSOE el partit que presenta millores expectatives o siga el PP.

Val la pena referir-se, però, a tres d’estes enquestes per evitar que entrar en l’anàlisi de més puga donar peu a comparar períodes o situacions que no són comparables o que, com a mínim, presenten circumstàncies que les fan objectivament diferents.

Anem doncs, en primer lloc, a dos períodes idèntics, els baròmetres del CIS sobre intenció de vot d’abril de 1997 i abril de 1998.

Abril de 1997. El Partit Popular avantatja al PSOE en un 1’8% d’intenció de vot.

Abril de 1998. El PSOE avantatja al PP en un 0’5%.

 

Ara podem vore el diferents tractament. Només cal revisar el quadre a continuació.

		Entradeta	Vídeo	Gràfics	Breu
Abril 97 (26-5-97)	1a Edició	19"	1'33"	3
guanya el PP	2a Edició	21"	1'36"	1
Abril 98 (27-5-98)	1a Edició	--	--	--	32"
guanya el PSOE	2a Edició	--	--	--	17"

Les dades ho deixen clar: quan es un anunci de victòria pel PP el tractament és generós (notícia editada amb gràfics inclosos) i quan s’apunta com possible futur vencedor al PSOE no mereix ni una peça muntada i es despatxa amb dos breus, un dels quals no portava ni suport d’imatges.

Donat que es tracta de dos informacions amb un any de diferència, i en prevenció de que la diferencia de tractament puga respondre a un canvi de criteri de selecció produït amb el pas dels 12 mesos, val la pena anar a la següent enquesta del CIS sobre intenció de vot immediatament després de la que havia apuntat l’avantatge a favor del PSOE. Es tracta de l’enquesta corresponent a juliol de 1998.

Juliol de 1998. El Partit Popular avantatja al PSOE en un 0’5% d’intenció de vot.

Veiem que torna a posar-se per davant el PP, curiosament amb la mateixa diferència al seu favor que tres mesos abans havia tingut el PSOE. Veiem ara el quadre que recull el tractament donat a esta informació i comparem-lo amb el que hem vist anteriorment.

		Entradeta	Vídeo	Gràfics	Breu
Juliol 98 (27-8-98)	1a Edició	21"	1'07"	2
guanya el PP	2a Edició	17"	1'17"	5

Es torna a vore com, amb la millora de les expectatives de vot del PP, la notícia sobre el baròmetre del CIS torna a merèixer atenció destacada per part dels informatius de Canal 9.

A CANAL 9 DE LES PRIMÀRIES DEL PSPV EN VA PARLAR MÉS EL PP QUE EL MATEIX PSPV.

Canal 9 durant els dos mesos previs a les primàries en el PSOE (situant este període entre l’1 de maig i el 27 de juny de 1998 que va ser quan es van fer les votacions) va ignorar este procés en la part que afectava al PSPV. Els nostres informatius van prestar una atenció reduïda però, considerant que el nostre àmbit informatiu, quantitativament acceptable al procés de primàries a nivell estatal però van girar l’esquena al que es desenvolupava en la Comunitat Valenciana. Mentre tots els mitjans van ocupar-se abastament d’este poc habitual model d’elecció de candidats, els nostres informatius va decidir llevar-li tota la presència possible. Val la pena considerar el següents exemples que són els que, donat que resulten inexplicables en un tractament professional de la informació, ens porten a pensar que el que es pretenia era llevar-li tota la presència possible a eixe procés de tria de candidats a casa nostra:

Un procés com el que ens ocupa que tanta informació va generar, pel que fa a la seua vessant autonòmica, la que dona sentit a la nostra existència, només va ocupar en els nostres informatius (Notícies 9 1a i 2a Edició) 6 notícies i 2 breus. És a dir, només 8 informacions de les aproximadament 3.500 que es donen en dos mesos van tractar el tema de les eleccions primàries en el PSPV.

Ni una sola vegada va obrir informatiu o va anar en el sumari una notícia sobre les primàries en el PSPV.

De les 8 informacions referides només en tres d’elles hi havia alguna declaració de dirigents socialistes. Una era d’Antoni Asunción, un altra de Clementina Ródenas, dos aspirant a candidats a la Presidència de la Generalitat, i la tercera era d’Antonio Sotillos, que es postulava a alcaldable per València.

El més curiós és que, en dos mesos, no va aparèixer ni una sola vegada una declaració del secretari general del partit que estava fent les primàries, Joan Romero, que, a més, era una de les tres persones que es presentava per a candidat a la Presidència de la Generalitat.

En resum, entre maig i juny, se li va dedicar a les primàries del PSPV poc més de 10 minuts d’un total d’aproximadament 8.500 minuts que és el que representa dos mesos de Notícies 9 1a i 2a Edició.

Vist tot això, val la pena anar al dia després de les primàries, al 28 de juny de 1998, per constatar que si, que el tractament informatiu donat al tema no te res a vore amb el que li corresponia si foren els criteris professionals els que dirigiren la selecció informativa en Canal 9.

Hem revisat les dos edicions del Notícies 9 dels dies 28, 29 i 30 de juny de 1998.

Començant pel final, es van recollir més opinions sobre el resultat de les primàries en el PSPV en boca de dirigents del Partit Popular que dels propis socialistes. Es a dir, en Canal 9 van eixir més declaracions del PP criticant el resultat de la consulta als militants socialistes que dels propis dirigents socialistes oferint el seu judici.

En concret durant els tres dies següents a les primàries del PSPV trobem:

1’47 segons de declaracions de dirigents socialistes

front a

3’28 segons de declaracions de polítics del PP.

Este és el llistat exacte de les intervencions de les diferents personalitats polítiques d’un i altre grup:

dia 28, 1a Edició.

20" de Joan Romero (PSPV) contestat per 1’01 de Serafin Castellanos (PP).

dia 29, 1a Edició.

12" de Josep Borell (PSOE) i 10" d’Ignacio Subias (PSPV) contestats per 34" de Serafín Castellanos (PP) i Juan Manuel Cabot (PP).

dia 29, 2a Edició.

14" Ana Noguera (PSPV) contestada per 17" de Silvestre Senent (PP) i 15" de Víctor Campos (PP).

dia 30, 1a Edició.

18" d’Aurelio Martínez (independent-PSPV) i 32" d’Antoni Mira Perceval (PSPV) contestats per 26" de Silvestre Senent (PP) i 30" de Luis Diaz Alperi (PP).

De tota manera, xifres a banda, hi ha altres consideracions que demostren la manipulació informativa en el tractament de la repercussió de les primàries en el socialisme valencià.

Des del dia després de les primàries es van dedicar tantes notícies a informar del resultat com a recollir les opinions del Partit Popular al respecte, opinions sempre crítiques.

Les declaracions dels representants del Partit Popular sempre anaven col.locades com a resposta a les paraules de dirigents socialistes, es a dir, l’última paraula sempre quedava en boca del PP. Esta col.locació dels talls és absolutament contraria a la norma d’habitual us en la casa que dicta que el criticat sempre han de tindre l’última paraula per a que puguen defendre’s de les acusacions que se’ls ha fet. En debats parlamentaris, quan hi ha denúncies dels partits de l’oposició (si es donen) o dels agents socials (si es recullen) sempre l’última intervenció correspon al representant del Govern que ha sigut objecte de les crítiques.

Cap grup que no fora el PP ha pogut donar la seua opinió sobre les primàries del PSPV. Els informatius de Canal 9 no han recollit cap judici o comentari de cap altra formació que no fora el Partit Popular.

Les diferents declaracions dels dirigents del Partit Popular, excepte una del diputat Serafín Castellanos, s’han fet a demanda de Canal 9 i no en roda de premsa. Vol dir això que l’origen del judici expressat pel PP està en una sol·licitud dels directius d’informatius de Canal 9 que consideren que l’opinió del Partit Popular es necessària per explicar adecuadament el procés d’elecció de candidats en el Partit Socialista. Buscar una determinada opinió, encara que els interessats no mostren "per se" intenció d’expressar-la, per creure que pot tindre interés informatiu és una pràctica normal en la tasca periodística però a Canal 9 només es fa en temes polítics quan es pot beneficiar al Govern d’Eduardo Zaplana.

La declaració d’Aurelio Martínez, en el Notícies 9 1a Edició del 30 de juny, era per comentar la seua dimissió com portaveu socialista de l’oposició de l’Ajuntament de València després d’haver perdut les primàries davant Ana Noguera. Resulta difícil d’entendre que una dimissió d’un regidor de l’oposició de l’Ajuntament de València mereixca un comentari per part d’un portaveu d’un altre partit, en este cas el també regidor del consistori valencià Silvestre Senent, del Partit Popular, quan davant diferents dimissions d’alts càrrecs del Govern Zaplana mai s’havia donat la possibilitat a l’oposició de fer cap comentari. Concretament, la dimissió d’Aurelio Martínez es comentada pel Partit Popular i, en canvi, quan va dimitir el conseller d’Obres Públiques i Urbanisme del Govern de la Generalitat, Luis Fernando Cartagena, no es va deixar que cap grup de l’oposició donara la seua opinió al respecte. El mateix que va passar quan el passat mes de gener la consellera d’Agricultura del govern Zaplana, Maria Àngels Ramón-Llin va dimitir, que ningú de l’oposició va poder parlar. Tampoc quan Miguel Ángel Rodríguez va dimitir com secretari d’Estat de Comunicació del govern d’Aznar es va incloure una sola declaració al respecte de cap portaveu de l’oposició.

Igualment és complicat d’entendre que amb motiu dels tres anys de gestió del Govern Zaplana, que es complien per aquells dies, no s’haguera recollit cap tall de veu dels partits de l’oposició i que, en canvi, d’un fet intern d’un partit, com les primàries dels socialistes, es faça este desplegament de comentaris i opinions d’un altre grup aliè al procés.

Això si, quan es tracta de crítiques al Govern de la Generalitat la cura és màxima. Val la pena considerar el següent exemple. Es produeix en el "Notícies 9. 3ª Edició" del 3 de maig. Es tractava d’una roda de premsa del candidat socialista a la Presidència de la Generalitat, Antoni Asunción. Havia fet unes determinades acusacions a la poca atenció del Govern Zaplana a uns determinats problemes.

El periodista que va fer la notícia va escriure:

"... Asunción ha presentat un llistat de necessitats bàsiques per a la bona salut de la Comunitat Valenciana...".

El director del informatiu ho matisa i corregeix:

"...Asunción ha presentat una llista de les que creu que són necessitats bàsiques a superar..."

Sense moure’ns d’este mateix dia i d’esta mateixa notícia referida a l’acte polític d’Antonio Asunción, que en el "Club Manuel Broseta" havia fet la presentació d’uns apunts del seu programa, podem vore un cas molt clar de manca de pluralisme i de favoritisme a favor del PP i del Govern Zaplana.

El mateix dia Marcela Miró, consellera de Benestar Social, presentava, en nom del PP, el programa sobre drogues.

Doncs bé:

L’acte de Miró, l’acte del PP, que era tractat superficialment en tots els mitjans tant de ràdio, com de premsa, mereixia una notícia en cada informatiu de Canal 9. Notícia en la 1ª Edició, en la 2ª i en la 3ª. En canvi, l’acte d’Asunción, primer gran acte a València del candidat a al Presidència, portada en tots els informatius de ràdio i diaris al dia següent, només va aconseguir una notícia en la 3ª Edició del dia i a l’endemà ja no es va recollir més.

Tractament desigual de la informació segons es tracte d’una cosa que pot beneficiar o perjudicar el Govern Zaplana.

Exemple: Autorització o no per a celebrar els Premis Nova organitzats pel Govern Zaplana.

Quan la Junta Electoral Provincial va prohibir que es fera l’acte per creure que era "electoralista" només es va donar un plató en un informatiu. Un plató i res més.

Quan dos dies després la Junta Electoral Central va rectificar a la Provincial i va donar llum verda a la celebració es van fer fins a tres notícies, amb declaracions incloses del President Zaplana.

ASUNCIÓN AL DICTAT

La intervenció de la directora, Genoveva Reig, en el treball diari del departament d’Informatius és una constant que, com ja hem recollit en algun altre punt d’esta memòria, es centra bàsicament en la tasca de controlar tot allò que puga afectar la imatge del president Zaplana o a la seua trajectòria política. Per això, una de les ocupacions habituals de Genoveva Reig, sobretot en arribar períodes especialment compromesos des del punt de vista polític, es revisar les cintes que es graven amb declaracions dels diferents dirigents polítics i seleccionar ella el que ha d’eixir en pantalla.

En este sentit, i este Comité de Redacció ja ho va comentar en la seua compareixença parlamentaria del passat mes de març, els reporters gràfics de Canal 9 van rebre, a principis de 1999, de gravar totes les rodes de premsa polítiques en sistema "analògic" (més antic i de pitjor qualitat) i no en "digital (més modern i que dona millor imatge) ja que la directora no disposava d’un vídeo digital i, per tant, no podia vore este tipus de cintes.

Hi ha un altre fet que es tot un exemple de fins on arriba la intervenció de la directora i el control que manté sobre el contingut dels nostres informatius.

Els directius del Departament van obligar un periodista a transcriure tot una roda de premsa d’Asunción per llegir-li-la per telèfon a la directora de la cadena, Genoveva Reig, i que esta seleccionara les declaracions.

Quan a principi de la pre-campanya electoral de les eleccions autonòmiques de maig de 1999, el candidat socialista Antoni Asunción va fer el dia 18 d’abril una roda de premsa a Benidorm, en arribar la cinta a la tele es va obligar a un periodista a transcriure-la tota, a passar-la a paper. Una volta fet este treball, el periodista en qüestió, acompanyat del coordinador d’informatius cap de setmana, Rafael Medina, van tocar a Genoveva Reig al seu domicili i li van llegir tota la roda de premsa per tal que ella triara quines paraules Asunción havien d’eixir i quines no.

Quan en una reunió entre el Comité de Redacció i els directius del Departament d’Informatius vàrem esmentar este fet com un cas flagrant de manipulació i censura del treball dels professionals, la coordinadora d’Informatius, Menchu Illán, ens va contestar que això s’havia fet perquè calia ser molt curós a l’hora de seleccionar declaracions del candidat Asunción ja que, en ocasions, deia coses que estaven fora de lloc.

L’ESPINÓS "CAS ESPINOSA"

Resulta difícil d’entendre que els informatius de Canal 9, tant atents a tot el que són processos judicials, acusacions, denúncies, grans robatoris, desarticulació de xarcies delictives, etc. hagen passat de puntetes per un cas tant polèmic, discutit i comentat com el del grup d’ex-directius de la patronal Confederació Empresarial Valenciana (CEV) acusat d’un presumpte frau de prop de 200 milions de pessetes en la gestió dels cursos de formació als treballadors.

Este Comité de Redacció considera que l’oblit d’este cas és un cas de premeditada censura informativa per amagar tant com fora possible que el principal implicat en la causa no és altre que Luis Espinosa, alt càrrec del Ministeri d’exteriors del Govern de José María Aznar i membre del Consell d’administració de Radiotelevisió valenciana a proposta del partit Popular.

El tema ha fet córrer rius de tinta, ha motivat compareixences parlamentaries al Congrés dels Diputats, el mateix ministre d’Exteriors, Abel Matutes, s’ha referit públicament a la qüestió, han eixit informes i s’han conegut iniciatives processals de màxim interés, però els informatius de Canal 9 ho han ignorat.

Fins el dia que l’ex-president de la CEV, José María Jiménez de Laiglesia, va comparèixer davant el jutge Canal 9 no va informar de la qüestió i com ho vàrem fer llavors també es tot una mostra de desinformació.

Era el dia 19 d’abril de 1999. La declaració de Jiménez de Laiglesia, tot i ser el tema d’obertura en totes les emissores de ràdio i portada en tots els diaris al dia següent, no anava ni en els nostres titulars del Notícies 9 1a Edició. Va ser la notícia número 11 del informatiu i no vàrem contar res del que l’interrogat havia dit davant el jutge.

Ens vàrem limitar a explicar de que anava el cas, coses que altres mitjans portaven 30 dies recollint, i no seguírem el tema per saber que havia dit Jiménez de Laiglesia.

En el Notícies 9 2a Edició el tema ja no va ni eixir.

Quan, un dies després, li va tocar a Luis Espinosa declarar tornarem a repetir la mateixa fórmula.

La conclusió és que els informatius de Canal 9 sobre les declaracions dels ex-directius de la CEV acusats d’un presumpte frau de prop de 200 milions de pessetes, la única cosa que hem dit és que s’han fet. Res del seu contingut, ni cosa pareguda. I, tot junt, poc més de dos minuts de pantalla.

El cas de presumpte delicte econòmic més greu del que s’ha acusat mai a un agent social en la Comunitat Valenciana i Canal 9, en un més que dura el tema, li dedica poc més de dos minuts.

Que els temes de tribunals siguen uns dels més primats en els nostres informatius i que, justament en este cas, s’haja optat just pel contrari encara fa més evident la censura aplicada.

GRITAD, GRITAD MALDITOS

El dia 27 d’octubre de 1998, el president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, va visitar el barri del Cristo d’Aldaia. En el Notícies 9 2a Edició d’aquell dia, que va ser on es va informar de la notícia, es diu que el motiu de la visita es conèixer les reivindicacions dels veïns.

Doncs be. La presència de Zaplana al barri del Cristo va començar en l’Ajuntament on, en la sala d’actes, hi va haver una sonora protesta contra ell per part d’un grup de veïns que el va escridassar, acusant-lo d’haver reduït les inversions ne la zona. La discussió va ser forta i els que protestaven, al final, van arribar a rodejar al president de la Generalitat en un ambient de moltíssima tensió. Perfectament situada, perquè es pot vore en els diaris, una càmera de Canal 9 va registrar tots els incidents.

Els responsables del Departament van censurar la sonora pitada que va rebre Zaplana al barri del Cristo i, després, van culpar del fet al periodista.

A continuació, Zaplana va anar al saló d’un restaurant, pocs metres més enllà, on hi havien molts alts càrrecs i dirigents del PP i on va ser rebut amb aplaudiments. En aquella sala va fer un seguit d’anuncis de futures inversions en la zona.

Quan el periodista que cobria l’acte va tocar a Burjassot per contar el que havia passat, el director del Notícies 9 2a Edició, Lluís Motes, va donar l’ordre de que s’incloguera en la notícia a emetre únicament la segona part de la visita del president Zaplana i que no es diguera res del crits, queixes i altres incidents que s’havien produït abans.

Quan dies després discutírem el fet amb el cap d’Informatius, Pau Pérez Rico, es va negar que l’ordre de censurar els fets s’haguera donat mai i va dir que qui havia decidit no comentar-los havia sigut el propi periodista que va estar allà. Va afegir que ell estava d’acord amb la decisió del periodista perquè els que protestaven eren "quatre mindundis".

DE LA RESACA DE LA FESTA DELS MAJORS A MESTALLA, NI PARLAR-NE.

També un cas de censura indiscutible va ser com els informatius de canal 9 van amagar que en l’acte que la Generalitat va organitzar per als jubilats al camp de Mestalla, 29 d’octubre de 1998, va morir una persona, en van haver d’ingressar en hospitals 9 més i fins a 80 van necessitar assistència mèdica.

Que tot això va passar se sap perquè tots els mitjans, de qualsevol tipus, ho van explicar. Canal 9 no.

Els nostres informatius, en les seues dos edicions, van dedicar molts minuts a l’acte els jubilats, tant abans de fer-se com després. Es van recollir amplis parlaments del president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, durant l’acte i moltes opinions dels allí reunit (sempre opinions positives). Però del caos organitzatiu que va rodejar la concentració de jubilats, de les conseqüències que va tindre pel tràfic de la zona, del fet que cinc hores després de la festa encara estigueren buscant persones perdudes, d’això no es va comentar res.

Els nostres informatius, que han arribat a obrir per la notícia d’un mort en un accident de trànsit, van obviar que durant la festa una persona va morir d’un atac de cor, nou foren traslladades i ingressades en hospitals i unes vuitanta van haver de rebre assistència sanitària.

Quan est Comité va comentar el cas amb el cap d’Informatius, denunciant que, en la nostra opinió es tractava d’un cas de censura, se’ns va contestar que la informació que no s’havia donat eren qüestions menors.

ON ESTAVEN ELS BOMBERS?

Quan la vesprada del dia 2 d’agost de 1999 es va inaugurar el Palau de Congressos de València, el Notícies 9 2a Edició d’aquell dia li va dedicar 20 minuts a l’acte. Abans ja s’havia fet la retransmissió en directe de la inauguració.

A banda de tot el previst, des de la presencia dels Reis al públic que es va congregar per vore l’esdeveniment, va passar un altra cosa que no estava en el programa. Prop d’un centenar de bombers del Consorci Provincial de València es van concentrar davant el Palau en protesta perla ruptures de les negociacions del seu conveni colectiu. Van pitar, van cridar, van traure pancartes i es van clavar en les fonts que rodegen l’edifici. Tots els mitjans, tant aquell dia com l’endemà es van fer ressò de la protesta. Tots excepte Canal 9.

Els directius del departament d’Informatius van ordenar que als bombers que protestaven en la inauguració del Palau de Congressos ni se’ls veguera, ni se’ls escoltara.

Ni en els 20 minuts dedicats a la inauguració en el Notícies 9 2a Edició es va trobar un segon per referir-se a la protesta, ni en la retransmissió en directe (i això encara és més exagerat) es va vore als bombers. Els directius del Departament van ordenar que no es mostrara cap imatge dels bombers i, fins i tot, es va baixar el so ambient per evitar que els crits i les reivindicacions de fons arribaren als espectadors.

Al dia següent en el Notícies 9 1a Edició, que també es va referir a bastament a l’acte inaugural, tampoc van aparèixer per a res la protesta dels bombers.

ZAPLANA CONTESTA FINS I TOT A LES CRÍTIQUES QUE NO LI FAN.

Quan el dia 20 de gener de 1999 el president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, va presidir l’acte de col.locació de la primera pedra de la Ciutat de la Justícia d’Alacant, un grup de funcionaris de la conselleria de Justícia es van concentrar per protestar per les seues deficients condicions de treball.

En el Notícies 9 1a Edició vàrem incloure dos peces sobre l’acte. En la primera s’informava, durant 1 minut i 20 segons de l’acte oficial. La segona era un breu acompanyat d’una declaració. El breu, que durava 19 segons, era una referència a la protesta dels funcionaris. la declaració que venia a continuació no era dels funcionaris en qüestió sinó del president Zaplana que, durant 41 segons, contestava a les crítiques, que no s’havien escoltat, dient que la Generalitat estava fent tot el que podia i que amb el temps es resoldrien tots els problemes plantejats.

EL SOCIALISTES DUBTEN DE LES SEUES PRÒPIES DENÚNCIES .

El dia, 10 de març de 1999, que el PSPV-PSOE va donar a conèixer que l’Agència de Protecció de Dades va decidir expedientar al Govern de la Generalitat per considerar que la conselleria de Benestar Social podia haver usat dades confidencials per organitzar la festa dels jubilats a Mestalla, Canal 9 només va donar un breu en el Notícies 9 1a Edició. En el Notícies 9 2a Edició d’un fet extraordinari i inèdit com el que ens ocupa no es va dir res. res de res.

El curiós es, però, com va ser la informació en el notícies 9 1a Edició d’aquell 10 de març. La informació, que anava en el lloc número 13 del noticiari, es va recollir en un breu de 34 segons, no en una notícia editada. En ell s’informava de que el PSPV-PSOE havia anunciat que l’Agència de Protecció de Dades havia obert expedient contra el Govern de la Generalitat i s’explicaven les raons. Fins ací res de particular que no siga la desproporció entre la considerable importància del fet i la poca atenció que se li va donar.

El més curiós eren els 28 segons de declaracions que seguien del, en aquell moment secretari d’organització dels socialistes valencians, Joan Ignasi Plà. D’una roda de premsa que va durar més de mitja hora es van seleccionar 28 segons en els que el propi Pla aclaria que hi havia possibilitat que la denúncia quedara en res. Estes eren les paraules exactes de Pla que es van emetre:

"el procediment s’inicia perquè est tipus de fets poden suposar infraccions greus. Dir que poden suposar infraccions greus no significa que estes infraccions greus al final es resolguen d’esta manera però quan l’agència després de les investigacions inicia procediments es perquè veu irregularitats".

D’ELX NO EN PARLA L’ALCALDE SOCIALISTA SINO EL PRESIDENT DEL PP

Quan el 12 d’abril de 1999, la UNESCO havia de decidir a París si incloïa el Misteri i el Palmerola d’Elx com a patrimoni de la Humanitat, el Notícies 9 1a Edició va fer dos peces sobre la qüestió.

En la primera s’explicava el valor tant del Misteri com del Palmerola. Hi havia un seguit de veïns que opinaven sobre la importància del primer i un especialista del qual es recollien dos talls de veus sobre el Palmerola.

La segona peça comença amb un caràcter més institucional sobre la delegació valenciana que havia anat a París amb motiu de la decisió de l’UNESCO. Allà estava l’alcalde la ciutat ilicitana, el socialista Diego Macià, però les seues declaracions no apareixien. Qui opinava sobre la transcendència del fet era el president de la Generalitat, Eduardo Zaplana. La part final del vídeo ja era menys institucional i es recollien opinions de dos antics participants en el Misteri.

En total, doncs, el tema de la declaració per l’UNESCO del Misteri i el Palmerola d’Elx com Patrimoni de la Humanitat recollia fins les opinions de fins a nou persones però no de l’alcalde de la ciutat. En uns informatius com els de Canal 9, tant institucionals, l’absència resulta excepcional.

ECONOMIA: SI LA DADA ÉS BONA ES DESTACA, SI ÉS ROÏNA S’AMAGA.

Esta és la màxima. En clara aplicació del que este Comité de Redacció considera manipulació informativa, els noticiaris de Canal 9 tracten molt diferents les notícies econòmiques en funció de que siguen bones (per tant es puguen interpretar com fruit de la bona gestió de governamental, ja siga el govern Aznar o el govern Zaplana) o roines. Siguen com siguen mai es dona oportunitat de que algú crític amb el govern (com ara sindicats o grups de l’oposició) comente les dades aparegudes.

En temes econòmics per cada vegada que ix un dirigent sindical valencià apareixen 9 vegades alts càrrecs de la conselleria de Treball de la Generalitat.

En algunes reunions amb el cap d’informatius, Pau Pérez Rico, este ens ha comentat que les diferències de tractament són fruit de l’actualitat diferent que hi ha cada dia, que una notícia que hui serveix per obrir, igual quatre dies després, per culpa de que hi haja molts altres fets noticiosos, queda perduda enmig del informatiu o no es dona.

Considerem que es tracta d’una mala excusa ja que de ser cert això, trobaríem que unes vegades es destacaren males notícies econòmiques i unes altres, de bones. Doncs bé, esta circumstància no es dona mai. Quan nosaltres li hem reclamat que ens pose algun exemple de mala notícia econòmica destacada ell mai n’ha trobat cap. No les troba perquè no existeixen. A nosaltres, en canvi, ens és molt fàcil trobar exemples d’esta manipulació que denunciem, sempre a favor dels interessos del PP i dels governs de Zaplana i Aznar.

A continuació revisem 4 casos comparatius i afegim, després, una "perla" de com s’usen les xifres per fer propaganda, i, per acabar, una mentida absoluta en oferir unes xifres de reducció de la desocupació quan, en realitat, el que hi va haver fou un augment de l’atur.

EXEMPLE 1. Tres dates:

11 de setembre de 1998. Índex de Preus al Consum (IPC) d’agost més alt de l’esperat (0’3).

DADA NEGATIVA-NOTÍCIA NÚMERO 19 EN EL NOTÍCIES 9 1A EDICIÓ- DECLARACIONS DE CRISTOBAL MONTORO SECRETARI D’ESTAT GOVERN D’AZNAR DIENT QUE LES PREVISONS ES CUMPLIRAN.

15 de desembre de 1998. IPC de novembre tal com s’esperava (0’1).

DADA POSITIVA- OBRINT INFORMATIU NOTÍCIES 9 1A EDICIÓ-DIEM QUE ES CONSIDERA UN MIRACLE-DECLARACIONS D’AUTOFELICITACIÓ DE RODRIGO RATO, MINISTRE DEL GOVERN AZNAR.

12 de març de 1999. IPC puja en febrer 0’1 per damunt del mateix mes de l’any passat.

DADA NEGATIVA- NOTÍCIA NÚMERO 26 DEL NOTÍCIES 9 1A EDICIÓ- NO VA NI EN TITULARS.

EXEMPLE 2. Dos dates:

11 de maig de 1998. INEM dona les dades de desocupació d’abril, en la Comunitat Valenciana l’atur baixa en 5.000 persones.

DADA POSITIVA- OBRINT LES DOS EDICIONS DEL NOTÍCIES 9

3 de febrer de 1999. INEM dona dades de desocupació gener de 1999, en la Comunitat Valenciana l’atur creix en 3700 persones.

DADA NEGATIVA-EN EL NOTÍCIES 9 1A EDICIÓ ÉS LA INFORMACIÓ NÚMERO 22 QUE APAREIX ALS 46 MINUTS D’INFORMATIU I EN EL NOTÍCIES 9 2A EDICIÓ NO ES DONA.

EXEMPLE 3. Dos dates:

17 de desembre de 1998. Apareixen les dades de l’Enquesta de Població Activa del període agost-octubre. S’incrementa la desocupació en 4.500 persones en la Comunitat Valenciana.

DADES NEGATIVES- NO VA NI EN TITULARS EN EL NOTÍCIES 9 1A EDICIÓ I NO ES DONA EN LA 2A EDICIÓ - DECLARACIONS DELS SOTS SECRETARI D’OCUPACIÓ DE LA GENERALITAT DESTACANT LA COMUNITAT VALENCIANA CREA MÉS OCUPACIÓ QUE LA MITJANA ESTATAL.

5 de febrer de 1999. Apareixen dades de l’Enquesta de Població Activa de 1998. Es redueix en 329.000 persones la desocupació en tot Espanya.

DADES POSITIVES- OBRINT INFORMATIU NOTÍCIES 9 1A EDICIÓ-DECLARACIONS SOSTSECRETARI D’OCUPACIÓ DE LA GENERALITAT DESTACANT EL RESULTAT.

EXEMPLE 4. Dos dates i un mateix informatiu:

21 d’agost de 1998 Notícies 9 2a Edició. Gran caiguda de les borses de tot el món, la de Madrid un 5%.

DADA NEGATIVA- NOTÍCIA NÚMERO 8 DE L’INFORMATIU

25 d’agost de 1998 Notícies 9 2a Edició. Lleugera recuperació de les borses espanyoles.

DADA POSITIVA- OBRINT 2INFORMATIU.LA "PERLA".

Així es presenten en el Notícies 9 2a Edició les dades oferides per l’INEM sobre desocupació durant el mes d’agost de 1998. En la Comunitat Valenciana s’havia registrat un augment de l’atur en 5.500 persones. Com es vora és una entregat esforç per llevar-li importància al fet i deslligar-lo al màxim de la possible responsabilitat de l’administració.

Diu així:

"La desocupació ha augmentat en 5.500 persones durant el passat mes d’agost a la Comunitat Valenciana. Els culpables són els sectors de la construcció i la indústria. Tot i això este és el mes d’agost que menys ha crescut la xifra de parats. La tendència de creació de llocs de treball continua sent molt positiva, ja que en els últims dotze mesos la xifra de persones que s’han incorporat al mercat de treball a la nostra comunitat és de 28.000".

Com es pot llegir la primera línia és per donar la informació del dia i les altres quatre per buscar excuses.

LA MENTIDA.

30 de juliol de 1998. En les dos edicions del Notícies 9 vàrem donar les dades de la desocupació, segons l’Enquesta de Població Activa, durant el període març-maig en la Comunitat Valenciana just al revés del que eren.

Els informatius de Canal 9 van dir que la desocupació havia baixat en 1.000 persones en la Comunitat Valenciana quan el que havia fet era pujar. Des de migdia a Canal 9 es disposava de teletips que destacaven l’augment de l’atur i les ràdios parlaven en el mateix sentit.

A banda de la dada concreta del número de desocupats, els teletips informaven de que la Comunitat Valenciana era la tercera d’Espanya amb pitjors dades de creació de llocs de treball. Malgrat tindre la informació a l’abast en el informatiu de les 14’00 ho vàrem dir mal i sis hores i mitja despres, a les 20’30, continuàrem donant les dades al revés.

El que encara és més sorprenent és que recollirem dos declaracions del Conseller d’Economia, José Luis Olivas, i dels sots secretari d’Ocupació, Vicent Gomis, en les que no només no es referien a l’augment dels aturats en la Comunitat Valenciana sinó que destacaven el bon ritme global de creació de llocs de treball.

Per acabar este apartat només una referència afegida: en tots els casos comentats, ni una sola vegada ha aparegut un comentari sobre les dades econòmiques que no siguen de boca de representants governamentals, ja siga del Govern Zaplana o el Govern Aznar. És la tònica habitual. Mai s’inclouen declaracions ni dels agents socials, ni dels grups de l’oposició.

No hi ha millor manera il.lustrar este comentari amb una xifra que no deixa lloc a la discussió: entre maig de 1998 i maig de 1999, Vicent Gomis, el sotsecretari d’Ocupació de la Generalitat (que és qui habitualment comenta les xifres mensuals de creació o destrucció de llocs de treball) va eixir en els informatius de Canal 9 38 vegades mentre que, per posar un exemple, Rafael Recuenco, secretari general d’UGT, en va aparèixer 2.

El fet de donar la possibilitat d’opinar només als portaveus governamentals va més enllà de les dades mensuals concretes ja siguen sobre ocupació, preus o similars. Quan en juliol de 1998 es van complir dos anys de la firma de l’Acord Valencià per l’Ocupació només es va recollir l’opinió al respecte del conseller d’Economia de la Generalitat, José Luis Olivas, que en feia un juí d’allò més positiu. Per exemple, el sindicats, que tenien opinions molt diferents i menys entusiastes, no van poder dir la seua. Val la pena recollir l’entradeta d’aquell vídeo sobre les valoracions d’Olivas per vore l’esperit de la informació:

"L’acord valencià sobre l’ocupació i la formació està donant els fruits previstos. Des que la Generalitat, els sindicats i la patronal el signaren, s’han creat 58.000 nous llocs de treball i la xifra de parats registrats s’ha retallat en 55.000 persones, segons les xifres donades a conèixer hui".

Les xifres eren el conseller Olivas.

CENSURES DE TOT TIPUS

5 DE MAIG DE 1998. Notícies 9 1a Edició. Quan el director de Canal 9, Josep Forner, compareix davant les Corts per donar explicacions davant les denúncies de manipulació informativa recollides en la Memòria de 1997 del Comité de Redacció, l’equip d’edició recorda a un periodista que hi ha a aquelles hores en la seu parlamentaria, per altres temes, que "ja saps que el director no vol vore ni una sola càmera per allà". Els mateixos directius del Departament han reconegut a este Comité de Redacció que la decisió de no enviar càmeres a aquella inèdita compareixença va ser decisió del propi Forner. Des de 1996, any d’aprovació de l’Estatut de Redacció, els informatius de Canal 9 mai han recollit una compareixença dels nostres directius davant les Corts i sempre que la nostra televisió, de la manera que siga, ha protagonitzat el debat parlamentari s’ha censurat la informació.

1 DE JULIOL DE 1998. Notícies 9 1a Edició. La notícia es referia a una denúncia que la Fiscalia de València havia presentat per presumpte delicte ecològic en relació a uns abocaments al riu Canyoles a través de les depuradores de Canals i l’Alcudia d Crespins.

La denúncia de la fiscalia era contra els ajuntaments de Canals i l’Alcudia, els responsables de la depuradora i la Generalitat. L’equip d’edició va censurar la referència a la Generalitat i, per tant, la informació va eixir retallada i tot i saber que els denunciats eren quatre (els dos ajuntaments, la depuradora i la Generalitat), només en vàrem fer constar tres.

Així era el text que va escriure el periodista encarregat de la notícia:

"...La querella s’ha presentat contra els alcaldes de les dos poblacions, els responsables de la depuradora i la Generalitat..."

L’equip d’edició va fer desaparèixer la referència a la Generalitat. Finalment la informació va quedar així:

"... La querella s’ha presentat contra els alcaldes de les dos poblacions i els responsables de la depuradora...".

3 DE JULIOL DE 1998. Notícies 9 1a Edició. Un any després de la mort al Port de València de 18 treballadors de la Unión Naval de Llevant, en la notícia sobre l’aniversari del succés es recollia els diferents actes que familiars i companys de les víctimes havien fet eixe dia. En un moment de la notícia, el redactor havia escrit, perquè així havia sigut, que:

"Este matí, companys, familiars i el món laboral valencià han volgut retre homenatge a les 18 víctimes. Han llançat flors a la mar, en un acte que s’ha realitzat a porta tancada per voluntat de l’empresa. Després han marxat cap el Palau de la Generalitat per a demanar l’aplicació de la Llei de Seguretat i Salut Laboral".

Una volta el text va passar per les mans de l’equip d’edició, la referència que ací hem destacat en negreta desapareixia i el text quedava de la següent manera:

"Este matí, companys, familiars i el món laboral valencià han volgut retre homenatge a les 18 víctimes. Han llançat flors a la mar, en un acte que s’ha realitzat a porta tancada per voluntat de l’empresa. Després han iniciat una manifestació per a demanar l’aplicació de la Llei de Seguretat i Salut Laboral".

Certament era una manifestació, però una manifestació fins el Palau de la Generalitat per a reclamar allà el compliment de la llei.

22 D’ABRIL DE 1999. Notícies 9 2a Edició. Hi havia una notícia sobre una manifestació realitzada aquella mateixa vesprada a València contra la política de la conselleria d’Ensenyament de la Generalitat. El text redactat pel periodista era el següent:

"Finalitza en estos moments a València la manifestació convocada pels sindicats de treballadors de l’ensenyament i dels estudiants. Demanen l’augment de les inversions en l’escola pública i acusen la Generalitat de prometre infrastructures que després no es materialitzen per falta de pressupost"·.

Quan la notícia passa per les mans de l’equip d’edició pateix una conconsiderable tallada i queda en:

"En este moment acaba a València una manifestació convocada pels sindicats de treballadors de l’ensenyament i dels estudiants. Els convocants demanen que augmenten les inversions en l’escola pública".

18 DE GENER DE 1999. Notícies 9 2a Edició. La informació es referia als incidents que hi havia hagut uns dies abans a la Universitat Autònoma de Barcelona quan la policia va carregat contra un grup d’estudiants durant una visita del president del Govern José María Aznar. El periodista va redactar la següent entradeta:

Parlem un dia més dels incidents en la Universitat Autònoma de Barcelona durant la visita del president Aznar dijous passat. Hui la Universitat ha acordat declarar persona-non grata el cap de l’executiu, la delegada del govern i la policia. En la vessant política, el ministre Mayor Oreja ha qualificat els fets de greus davant el Parlament".

Una volta el text va ser revisat per l’equip d’edició del noticiari va quedar en:

"Parlem un dia més dels incidents en la Universitat Autònoma de Barcelona durant la visita del president Aznar dijous passat. El ministre de l’Interior ha explicat esta vesprada al parlament les raons de l’actuació policial davant un grup de manifestants".

7 DE MARÇ DE 1999. Notícies 9 2a Edició. Hi havia una informació sobre una recent i molt criticada carrega policial a Barcelona, després d’una manifestació d’un grup de joves davant una seu del Partit Popular. La notícia redactada pel periodista acabava dient:

"La delegació del govern ha anunciat que investigarà el que va succeir. L’alcalde de Cornellà, del partit socialista, i altres partits d’esquerra han demanat la dimissió de la delegada del govern a Catalunya, Julia García Valdecasas".

Després que la revisara l’equip d’edició d’aquell informatiu, va desaparèixer tota referència a les sol.licituds de dimissió i la notícia va acabar dient:

"La delegació del govern ha anunciat que investigarà el que va succeir".

NOTÍCIES AMAGADES, NOTÍCIES CENSURADES.

Hi ha notícies sobre les que els nostres directius ja ni es molesten a manipular-les, directament les obvien, com si no existiren.

Es priva així, de manera total i absoluta, a la nostra audiència de conèixer fets de la realitat que la resta de mitjans si que tracta d’una manera detallada i aprofundida.

No es donen estes informacions però no es coneixen? No.

Se’ls passen als professionals? No.

En la Redacció tot el mon sap que la notícia en qüestió existeix, fins i tot s’escolta en la ràdio o es llig en els diaris, però nosaltres no les donem.

I res explica que no es done. Res, si atenem a criteris professionals. Si considerem l’ús i abús que es fa dels informatius amb finalitat partidista ràpidament trobem l’explicació.

Què tenen en comú totes estes informacions que s’amaguen? Una cosa: no són informacions còmodes per al Partit Popular. Per això no es donen.

A continuació, un llistat no exhaustiu de notícies que Canal 9 ha passat per alt.

1998.

18 d’abril. EL CONSELL NEGA AJUDES DE 1997 A LES MESTRESES DE CASA ALEGANT QUE NO DISPOSA DE DINERS. Els partits de l’oposició al Govern Zaplana han fet pública una nota del propi executiu valencià en el qual nega a dones que la van sol.licitar l’anunciada subvenció a les mestresses de casa (promès pel PP en campanya electoral) excusant-se en que no es disposa de dotació pressupostaria. L’oposició qualifica el fet de frau. CANAL 9 IGNORA L’EXISTÈNCIA D’ESTE ESCRIT OFICIAL DEL GOVERN VALENCIÀ.

3 de maig. EL CONSELL HA ENDEUDAT ENGUANY EN MÉS DE 12.000 MILONS ALS AJUNTAMENTS I DIPUTACIONS. El Govern de la Generalitat utilitza per a fer obres el sistema de que siguen els ajuntaments o diputacions qui es facen càrrec del deute immediat. Els convenis recullen que les obres compromeses pel Govern autonòmic en un primer moment el els paguen els ajuntaments i després la Generalitat es compromet a tornar els diners amb els interessos oportuns. Amb este sistema, durant 1998, diferents corporacions municipals i diputacions ja han avançat més de 12.000 milions al Govern de Zaplana. CANAL 9 MAI HA PARLAT D’ESTE TIPUS DE FINANÇAMENT D’OBRES PÚBLIQUES.

6 de maig. UGT DENÚNCIA QUE INSPECTORS DE SANITAT SÓN MILITANTS DEL PP CONTRACATTS A DIT. La Federació de Serveis Públics d’UGT denúncia que diferents integrants de l’inspecció mèdica d’Alacant i València són militants del Partit Popular a qui s’ha col.locat irregularment "a dit" en places d’interins. UGT dona els noms de vuit dels nous inspectors vinculats al PP i els diferents càrrecs municipals o de partit que ocupen. CANAL 9 NO INCLOU EL TEMA EN ELS SEUS INFORMATIUS.

27 de maig. JOVES ESTUDIANTS I ADULTS CONTINUEN L’ESCALADA DE PROTESTES GENERALITZADES CONTRA LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ. Unes 2.000 persones es van reunir ahir davant el Palau de la Generalitat per demanar el desenvolupament de la Llei de Formació de Persones Adultes i la construcció de nous centres d’ensenyament secundari. CANAL 9 IGNORA LA MANIFESTACIÓ.

18 de juny. LA CONSELLERIA DE PRESIDÈNCIA DECIDEIX QUE NO ES CORREGIRAN ELS TEXTOS ESCRITS EN VALÈNCIÀ NO NORMATIU I, DESPRÉS, RECTIFICA I CONTNUA REALITZANT LES CORRECCIONS. El conseller de Presidència, José Joaquín Ripoll, reconsidera l’ordre donada als traductors de no corregir els documents dirigits al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. L’ordre suposava incloure en el Diari Oficial escrits fets usant l’ortografia de l’Acadèmia de Casp i davant la resistència dels propis traductors, Ripoll va acceptar que es continuara amb les correccions ortogràfiques habituals. CANAL 9 NO RECULL LA NOTICIA EN CAP MOMENT.

21 de juny. ALACANT ÉS LA SEXTA PROVÍNCIA ESPANYOLA AMB MAJOR NÚMERO DE POBRES. Segons un estudi fet per la Fundación Foessa i Càritas, Alacant és la sexta província en número de pobres i la quarta en intensitat de la pobresa de tot Espanya. L’estudi ressalta que una quarta part de la població d’Alacant viu per baix del llindar de la pobresa. CANAL 9 NO ES VA FER RESSÓ D’ESTE TREBALL.

25 de juny. L’AUDIÈNCIA NACIONAL REBUTJA EL RECURS DE CARTAGENA SOBRE LA PRESCRIPCIÓ DEL DELICTE FISCAL DEL QUE SE L’ACUSA. L’Audiència nacional no ha considerat la petició de prescripció de Cartagena. L’ex-conseller demanava que es consideraren prescrits els suposats delictes fiscals i de falsedat documental dels quals se l’acusa en relació a unes cessions de crèdit del Banc de Santander. La sala considera que ara no és el moment processal oportú per resoldre el tema. CANAL 9 NO RECULL LA DECISIÓ DE L’AUDIÈNCIA.

8 de juliol. EL TRIBUNAL SUPREM INSTA AL PRESIDENT D LA DIPUATACIÓ DE VALÈNCIA, MANUEL TARANCÓN, DEL PP, A DESTITUIR A LA DIRECTORA D’ESPORTS DE LA CORPORACIÓ. El Suprem obliga a Tarancón a suspendre la contractació de la Directora d’Esports de la Diputació, Angeles Medrano, per haver-se fet de forma irregular. La denúncia la va presentar CCOO. El sindicat espera que hi haja noves sentències contra la política laboral de Tarancón ja que han interposat 32 denúncies més. CANAL 9 IGNORA LA SENTÈNCIA.

15 de juliol. DIAZ ALPERI DESAFIA AL CONSELL I NO PENSA REVISAR EL PROJECTE D’EIXAMPLE DE LA CIUTAT. L’alcalde d’Alacant, Luis Diaz Alperi, porta la contrària al Govern de Zaplana i diu que no revisarà el projecte d’urbanització de l’eixample de la ciutat alacantina com li va reclamar el conseller de Presidència, José Joaquín Ripoll. Dins el grup municipal hi ha regidors disposats a considerar les observacions arribades des de València. L’oposició critica les intervencions extramunicipals. CANAL 9 NO PARLA DE LA POLÈMICA ENCETADA.

4 d’octubre. LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ MANTÉ SENSE HOMOLOGAR EL 75 PER CENT DELS LLIBRES DE TEXT D’EDITORIALS VALENCIANES. L’Associació d’Editors del País Valencià es queixen de que per culpa de l’estret control de la conselleria d’Educació que representa una censura prèvia al contingut dels llibres, el sector editorial està perdent molts diners, més de 3.600 des de l’inici del curs. Els editors presenten molts projectes però la conselleria només n’homologa uns pocs sense més explicacions. CANAL 9 NO S’INTERESSA PER ESTA INFORMACIÓ.

5 d’octubre. LA COMUNITAT VALENCIANA ESTÀ ENTRE LES QUE MENYS INVERSIÓ ESTATAL REP PER QUILOMETRE CUADRAT. Segons els pressupostos general de l’Estat per a 1999, la Comunitat Valenciana rebrà per cada quilòmetre quadrat una inversió de 3’3 milions de pessetes, per baix de Madrid, Canàries, Balears, Euskadi, Catalunya Astúries, Cantàbria i Múrcia. Encara pitjor resulta si ens referim a pessetes/habitant. En este càlcul, la Comunitat Valenciana és la que fa 15 de les 17 autonomies i només te per darrere a Euskadi i Navarra que disfruten de règim foral i, per això, tenen menys participació en els pressupost estatal. CANAL 9 NO VA DONAR ESTES DADES OFICIALS.

5 d’octubre. UN REGIDOR DEL PP D’ORIHUELA ASSEGURA QUE VA DONAR 68 MILIONS DE PESSETES A LUIS FERNANDO CARTAGENA PER FINANÇAR AL PP I L’EX-CONSELLER HO NEGA. El regidor del PP de l’Ajuntament d’Orihuela, Jesús Fernández, afirma que abans de les eleccions autonòmiques del 95 va recaptar de diferents empreses 68 milions per a la campanya del PP i els va entregar a l’ex conseller d’Urbanisme del Govern Zaplana, Luis Fernando Cartagena. D’esta quantitat només 7’5 milions van arribar al partit. Cartagena ho nega tot. CANAL 9 NO VA RECOLLIR ESTES DENÚNCIES.

5 d’octubre. UNIÓ VALENCIANA ASSEGURA QUE L’HOMENATGE A L’HIMNE HA ESTAT ORGANITZAT PER L’EQUIP DE CAMPANYA DEL PP. Unió Valenciana denúncia que l’homenatge a l’Himne i al seu autor que s’ha de fer al dia següent en Albal és un acte organitzat per l’oficina electoral del PP, al front de la qual hi ha Jesús Sánchez Carrascosa, i no per l’Ajuntament de la població com es diu oficialment. El regidor unionista Valero Eustaquio ha explicat que la mateixa conselleria de Presidència de la Generalitat ha reconegut que l’organització és cosa de l’oficina electoral. TOT I LA POLÈMICA QUE EL TEMA ALÇÀ, CANAL 9 NO VA DIR RES AL RESPECTE.

14 d’octubre. EL PP CONTRADIU ZAPLANA I VOTA EN LES CORTS QUE ELS JUBILATS PAGUEN LES MEDICINES. El President Zaplana havia dit uns dies abans en un acte públic amb jubilats que el Servei Valencià de Salut els pagaria els medicaments exclosos pel Govern central de la llista de medicines subvencionades, però quan Nova Esquerra va portar el tema a les Corts, el grup parlamentari popular va canviar d’opinió. Nova Esquerra demanava que el Consell finançara als jubilats els medicaments exclosos i el PP, juntament amb UV i IPCV, es va negar. CANAL 9,QUE SI VA DESTACAR EN EL SEU DIA LA PROPMESA DE ZAPLANA, NO VA IR RES D’ESTA VOTACIÓ.

15 d’octubre. LES CORTS DEMANEN QUE MADRID PAGUE LA "MEDICAMENTADA" EN LA COMUNITAT VALECNIANA. El ple de les Corts Valencianes va aprovar, amb els vots en contra del PP i IPCV, que siga dels pressupostos de l’Estat d’on ixquen els diners per garantir que, tot i la nova exclusió de medicaments acordada pel Govern central, els usuaris no haguen de pagar-les. ELS INFORMATIUS DE CANAL 9 NO ES VAN DONAR PER ENTERATS D’ESTA APROBACIÓ PARLAMENTARIA.

15 d’octubre. EL TRIBUNAL SUPREM ANUL.LA L’ACORD DE L’AJUNTAMENT DE BENIFAIÓ PER USAR L’ORTOGRAFIA DE LA REAL ACADÈMIA DE CULTURA. El Suprem ha confirmat la sentència del TSJ de la Comunitat Valenciana que ja va anul·lar l’acord de l’Ajuntament de Benifaió que, en 1988, va decidir escriure tota la documentació oficial seguint l’ortografia de l’acadèmia presidida per Xavier Casp. El Suprem li nega a l’Ajuntament el dret a entrar en decisions que competen a l’àmbit científic. CANAL 9 NO VA DONAR MAI ESTA INFORMACIÓ.

24 d’octubre. L’OFICINA ELECTORAL DEL PP ÉS QUI ORGANITZA LA FESTA DE LA GENERALITAT PELS JUBILTAS A MESTALLA. Jesús Sánchez Carrascosa, un dels màxims responsables de l’oficina electoral del PP, és qui està organitzant la Festa per a Jubilats que s’ha de fer a Mestalla. Tot i que les invitacions estan firmades per "Presidència de la Generalitat" qui està darrere de l’esdeveniment és l’oficina electoral del PP i des de la seua seu, a l’Avinguda del POrt, és on s’està organitzant tot. El PSPV, paral.lelament, denúncia que el PP ha utilitzat dades confidencials per a convidar als jubilats a la Festa. CANAL 9 NO DIU RES DE TOTA LA GRAN POLÈMICA QUE VA GENERAR L’ORGANITZACIÓ D’ESTE ACTE.

6 de novembre. ELS 5 REGIDORS CRÍTICS DEL PP DE L’AJUNTAMENT D’ORIHUELA FORMEN GRUP A BANDA I PROPOSEN UNA MOCIÓ DE CENSURA. Els cinc regidors del PP d’Orihuela, expedientats i expulsats del partit després de denunciar diferents casos de presumpta corrupció que afectarien a l’actual alcalde de la població, José Manuel Medina, i al seu antecessor, l’ex conseller d’Urbanisme del Govern Zaplana, Luis Fernando Cartagena, s’han passat al Grup Mixte. Estos regidors es mostren disposats a donar suport a una moció de censura contra Medina però el PSPV ha dit que ells no li donaran suport.

11 de novembre. DIFERENTS JUTJATS D’ORIHUELA INVESTIGUEN SUPOSATS CASOS DE CORRUPCIÓ QUE AFECTEN L’EX CONSELLER D’OBRES PÚBLIQUES, LUIS FERNANDO CARTAGENA. S’investiguen fins a cinc casos diferents: donacions irregulars, extorsió i recaptació irregular de diners per al PP. L’investigació la porta la fiscalia anticorrupció per denúncies del PSPV basades en declaracions dels cinc ex-regidors del PP d’Orihuela que van explicar estos presumptes casos de corrupció i, després, van ser expulsats del PP. CANAL 9 NO HA RECOLLIT ESTES INVESTIGACIONS, NI HA DIT RES SOBRE ELLES.

13 de novembre. EL TSJ OBRI DILIGÈNCIES CONTRA EL CONSELLER FARNÓS PER REVELAR UN INFORME JUDICIAL SOBRE L’HEPATITIS C. Acusen al conseller Farnós de revelació de secrets oficials ja que, tot i les advertències del jutge del cas, va publicitar un informe judicial sobre el contagi d’hepatitis C que, suposadament, li podia servir perquè la conselleria que dirigeix poguera eludir responsabilitats en el brot. CANAL 9 VA OBVIAR EL TEMA.

15 de novembre. EL CONSELLER OLIVAS FA DE MITJANCER PER A LA REQUALIFICACIÓ D’UNS TERRENYS DE BENICÀSSIM PROPIETAT DEL TAMBÉ CONSELLER FARNÓS. Es donen a conèixer dos faxes enviats pel conseller d’Economia, José Luis Olivas, i el subdelegat del Govern a Castelló, Vicente Sánchez, a l’alcalde de Benicàssim ens els quals comprometen un seguit d’inversions si es reqüalifiquen uns determinats terrenys, part dels quals són propietat del conseller de Sanitat, Joaquín Farnós. L’oposició demana dimissions i el President Zaplana es compromet a dimitir ell mateix si es demostra la intervenció del seu Govern. CANAL 9 MAI VA INFORMAR D’ESTE TEMA.

23 de novembre. ZAPLANA JUSTIFICA L’ANOMENADA "BATALLA DE VALÈNCIA" I AFIRMA QUE "TAL VEGADA FOU NECESSARIA". En un acte d’homenatge a Fernando Abril Martorell, el President de la Generalitat, va dir que potser en els anys de la transició l’anomenada "batalla de València", sobre els signes d’identitat i la llengua en particular, de la que Abril va ser un dels principals responsables, era necessària. CANAL 9 NO VA RECOLLIR ESTA AFRIMACIÓ DE ZAPLANA.

24 de novembre. OPOSICIÓ POLÍTICA I AGENTS SOCIALS S’UNEIXEN CONTRA EL CONTROL LINGÜISTIC I IDEOLÒGIC DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ ALS MESTRES. Els partits de l’oposició i la Mesa per l’Ensenyament en valencià, que aplega sindicats i altres col·lectius socials, han presentat un manifest en el qual denuncien la proposició aprovada pel PP, UV i IPCV que dona poder a la Conselleria d’Educació per controlar si els mestres parlen de la unitat lingüística del català i usen l’expressió "País Valencià". Els firmants del manifest consideren que es tracta d’un intent d’atemorir al professorat. Això arriba després de molts dies de protestes, declaracions i contradeclaracions al voltant de la decisió de les Corts que ha de portar a terme la Conselleria d’Educació. CANAL 9 VA PASSAR PER ALT TOTA ESTA POLÈMICA.

25 de novembre. ZAPLANA PRESSIONÀ A VILLALBA PER A QUE NEGARA QUE EXISTIA DISCRIMINACIÓ INSTITUCIONAL CONTRA EL DIARI LEVANTE. Després que l’Executiva d’Unió Valenciana en Alacant denunciara la discriminació que pateixen els diaris "Información" y "Levante" respecte a la publicitat institucional, el president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, va demanar telefònicament al líder d’Unió valenciana, Héctor Villalba, que desmentira la denuncia. Villalba es va negar i gent pròxima a ell va ser qui va reconèixer que la conversa s’havia produït. CANAL 9 NO EN VA DIR RES.

25 de novembre. L’AJUNTAMENT D’ORIHUELA INVESTIGARÀ LA GESTIÓ DELS DOS ÚLTIMS ALCALDES DE LA LOCALITAT, JOSÉ MANUEL MEDINA Y LUIS FERNANDO CARTAGENA. L’oposició municipal d’Orihuela, amb el suport dels regidors expulsats de l’equip de govern del PP per denunciar diferents casos de corrupció, ha aconseguit la creació d’una comissió d’investigació sobre la gestió dels dos últims alcaldes oriolans, Medina i Cartagena, els dos del PP. Al final, donat que anaven a ser derrotats, els mateixos regidors del PP van votar a favor de la comissió, a la que s’havien negat en set ocasions anteriors. Tant Medina, com Cartagena són acusats de diferents corrupteles que ara s’investigaran políticament. PER A CANAL 9 ESTE TEMA NO VA EXISTIR.

15 de desembre. EL GOVERN CONTRADIU AL CONSELL SOBRE LA LLISTA PER A LA FESTA DE JUBILTAS DE MESTALLA. Enmig d’una gran polèmica sobre com el Govern de la Generalitat havia convidat a milers i milers de jubilats a la Festa de Mestalla, l’Agencia de Protecció de Dades, depenent del Govern central, nega que la Generalitat puga disposar d’un fitxer de jubilats que és el que va dir la consellera de Benestar Social Marcela Miró per explicar a través de què s’havien fet les invitacions. CANAL 9 NO VA TOCAR EL TEMA.

25 de desembre. EL CONSELL OTORGA 15 NOVES EMISSORES DE FM, L’ÚNICA D’ÀMBIT AUTONÒMIC VA A PARAR A "LAS PROVINCIAS". En vespres de Nadal el Consell ha fet l’otorgament de 15 emissores de FM que han anat a parar als propietaris dels diaris "Las Provincias", "El Mundo", "ABC" i "Mediterraneo". L’única d’àmbit autonòmica és l’otorgada a "Las Províncias". Les altres van a empreses vinculades a gent pròxima al PP. S’alça una gran polèmica en l’àmbit polític i, fins i tot, empreses que no han rebut cap concessió denuncien pràctiques irregulars per part del Govern de la Generalitat. CANAL 9 IGNORA LA NOTÍCIA. [Quan vàrem demanar explicacions als nostres directius Pau Pérez Rico i Menchu Illán sobre el flagrant cas de manipulació informativa que significava ignorar esta notícia ens van contestar que no es donava perquè es tractava només d’un nou episodi de "guerra entre mitjans" en la qual Canal 9 no havia d’entrar. El curiós és que quan, per un sol vot, les Corts van decidir no crear una Comissió d’Investigació al respecte si que vàrem informar d’esta NO CREACIÓ amb declaracions del Conseller de Presidència José Joaquín Ripoll que carregava contra l’oposició].

26 de desembre. EL MINISTERI DE MEDI AMBIENT CUESTIONA LA POLÍTICA DEL CONSELL EN EXTINCIÓ D’INCENDIS. Un informe oficial del Ministeri de Medi Ambient situa la Comunitat Valenciana com l’autonomia menys eficaç de l’est peninsular pel que fa a extinció d’incendis. Front les 2’3 hectàrees que cada incendi destrueix a la Comunitat Valenciana en les autonomies de l’entorn es mou entre el 0’7, de Múrcia, i el 1’9 d’Aragó. CANAL 9 NO VA DIR RES D’ESTE INFORME OFICIAL.

26 de desembre. UN INFORME DEL MINISTERI DE FOMENT REVELA LA RECESIÓ DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ EN VALÈNCIA DES DE 1995. La Comunitat Valenciana és de les de major recessió en el sector de l’enginyeria civil, segons un informe del Ministeri de Foment que indica que en el primer trimestre de 1998 l’activitat en este sector va baixar prop del 12 per cent. Només La Rioja i Castellà-Lleó ofereixen xifres pitjors. CANAL 9 VA IGNORAR L’EXISTÈNCIA D’ESTE INFORME OFICIAL.

1999.

2 de gener. LA CONSELLERA D’AGRICULTURA, MARIA ANGELS RAMÓN LLIN, I EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, EDUARDO ZAPLANA, ES CONTRADIUEN SOBRE LA POLÍTICA DE TRANSVASSAMENTS. Després que el President Zaplana assegurarà que el Llibre Blanc de l’Aigua fet pel Ministeri de Medi ambient preveu al possibilitat de transvassaments d’aigua per a la Comunitat Valenciana, la consellera Ramon Llín li contesta que el document no aporta cap solució als problemes de la comunitat. CANAL 9 NO VA RECOLLIR LA POLÈMICA.

4 de gener. EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA ANUL.LA ELS AUGMENTS DE SALARIS QUE EL CONSELLER FARNÓS VA CONCEDIR ALS METGES. El TSJ de la Comunitat Valenciana ha estimat un recurs d’UGT i ha deixat sense efecte l’acord de la conselleria de Sanitat i un sindicat de metges pel qual es reconeixia als metges uns plusos salarials sense les suficients contrapartides. CANAL 9 VA IGNORAR ESTA SENTÈNCIA.

4 de gener. EL 15 PER CENT DE LA GENT QUE INGRESSA EN L’HOSPITAL LA FE AGAFA ALGUNA INFECCIÓ. Un informe de l’Associació Nacional de Medecina Preventiva senyala que 15 de cada 100 pacients que ingressen en l’hospital La FE contrauen algun tipus de malaltia infecciosa. Este percentatge és el més alt dels 60 centres de tot Espanya estudiats per esta institució. L’OMS situa el límit d’estes infeccions en el 3 per cent. CANAL 9 VA PASSAR PER ALT ESTE INFORME.

4 de gener. L’ALCALDE DE LEON, MARIO AMILIVIA, DEL PP, CARREGA ELS SEUS GASTOS PERSONALS EN EL PRESUPOST MUNICIPAL. Les factures de l’Ajuntament de Lleó demostren que l’alcalde d’esta ciutat paga amb diners del pressupost municipal des de la gomina que utilitza per al cabell fins a crema per a les sabates passant per raspalls de dents, puros, cafè, llet en pols,... El tema ja havia esclatat dies arrere quan es va descobrir el pagament de la gomina. Els altres comptes apareixen posteriorment i augmentaven l’escàndol que, en tots els mitjans, va ser ampliament recollit. CANAL 9 NO VA DIR RES AL RESPECTE.

4 de gener. EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA ANULA UN PLA D’AJUTS A MUNICIPIS DE LA DIPUTACIÓ DE CARLOS FABRA, DEL PP, PER ARBITRARIS. El TSJ de la Comunitat Valenciana ha anul.lat un pla d’ajuts de la Diputació de Castelló, presidida per Carlos Fabra, del PP, pel que es repartien 460 milions de pessetes entre 94 ajuntament. El cas va arribar als tribunals perquè el PSOE va denunciar que s’havia afavorit als ajuntaments del PP en detriment dels governats per altres grups. El Tribunal va donar al raó als denunciants al sentenciar que les subvencions es van repartit "sense motivació alguna, sense criteri objectiu i sense fonament de raó". CANAL 9 VA IGNORAR LA SENTÈNCIA.

5 de gener. URBANISME DONA LLUM VERDA A LA MODIFICACIÓN DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA D’OROPESA QUE PERMET LEGALITZAR UN EDIFICI DISENYAT PER L’ALCALDE DE CASTELLÓ, JOSÉ LUIS GIMENO, DEL PP. La Comissió Territorial d’Urbanisme informa favorablement de la modificació del PGOU d’Oropesa que l’Ajuntament d’esta localitat va presentar per a poder legalitzar tres edificis construïts irregularment en el seu terme. Hi ha sentències del Tribunal Superior de Justícia valencià que ordenen la seua demolició parcial. Un dels edificis va ser construït per l’alcalde de Castelló, José Luis Gimeno, del PP, que és arquitecte; l’altre, pel seu germà, i el tercer per un ex-tinent d’alcalde. CANAL 9 NO VA RECOLLIR LA NOTÍCIA.

22 de gener. LA FISCALIA DEMANA QUE ES JUTGE AL PORTAVEU DEL PARTIT POPULAR DE L’AJUNTAMENT D’ALACANT, PEDRO ROMERO. L’acusació pública ha presentat recurs contra l’arxiu de la denúncia per tràfic d’influències i frau presentada contra el portaveu del PP a l’Ajuntament d’Alacant, Pedro Romero. Es tracta del suposat delicte que podria representar haver llogat un local a un metge amic pagant amb diners públics i a un preu superior al de mercat. Tots els grups polítics, fins i tot el President Zaplana, van dir la seua sobre este cas en diferents mitjans. CANAL 9 VA IGNORAR ESTA INFORMACIÓ.

22 de gener. EL GOVERN DE LA GENERALITAT RECONEIX ADJUDICAIONS PER MÉS DE 2.500 MILIONS DE PESSETES A EMPRESES DE JUAN COTINO. El grup socialista de les Corts Valencianes presenta un seguit d’informacions per escrit del Consell en les que es recull que diferents empreses relacionades amb Juan Cotino, membre del Partit Popular i alt càrrec del Govern d’Aznar, han rebut en els últims tres anys adjudicacions de la Generalitat per més de 25.000 milions de pessetes. CANAL 9 NO ES VA FER RESSÓ DE LA NOTÍCIA.

23 de gener. EL GOVERN CENTRAL ADMET QUE DURANT 1998 HA INVERTIT EN LA COMUNITAT VALENCIANA UN 30 PER CENT MENYS DEL PREVIST. Dels prop de 18.000 milions que segons els pressupostos de 1998 el Govern central havia d’invertir en la Comunitat Valenciana només s’han fet realitat 12.000. Així ho reconeix el mateix Govern d’Aznar en respostes oficials a diferents preguntes plantejades pel PSOE. Els socialistes qualifiquen de falses les xifres i situen el grau d’incompliment en el 70 per cent. CANAL 9 NO VA INFORMAR D’AIXÒ.

26 de gener. CONCENTRACIÓ DE TREBALLADORS DEL HOSPITAL DE LA FE A FAVOR DEL MANTENIMENT DEL SEU CARÀCTER PÚBLIC. 200 persones, treballadors de La Fe i membres de diferents associacions de veïns, es manifesten en la Plaça de la Mare de Deu contra la privatització i el desmantellament del centre sanitari. L’acte de protesta coincideix amb la sessió parlamentaria ne les Corts on el conseller de Sanitat, Joaquim Farnós, explicava els plans de la Generalitat sobre La Fe. CANAL 9 VA IGNORAR LA CONCENTRACIÓ.

9 de febrer. L’OPOSICIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BENIDORM RECLAMA EXPLICACIONS AL GOVERN DEL PP SOBRE L’ENRIQUIMENT DE LA REGIDORA TRANSFUGA MARUJA SÁNCHEZ. El PSPV vol saber d’on trau els diners Maruja Sánchez, la transfuga que l’any 91 va donar l’alcaldia de Benidorm a Eduardo Zaplana al passar-se 5 mesos després de les eleccions del PSPV al PP, per anar ampliant el seu patrimoni tot i tindre determinats bens embargats. L’oposició de l’Ajuntament de Benidorm reclama saber les actuals propietats del matrimoni, dels seues guardaespatlles i col.laboradors seues. CANAL 9 PASSA PER ALT ESTA INFORMACIÓ.

9 de febrer. EL ARQUEÒLEG DE L’AJUNTAMENT DE VALÈNCIA CARREGA CONTRA EL GOVERN MUNICIPAL. Albert Ribera, arqueòleg municipal, critica la desorganització i el descontrol de l’equip de govern i de la regidora de cultura, María José, en la política de recuperació arqueològica. Ribera fa la crítica en un llibre del mateix Ajuntament. Compara el departament d’arqueologia amb l’exercit de Pancho Villa. CANAL 9 NO EN VA DIR RES.

9 de febrer. COLAPSATS ELS HOSPITALS PÚBLICS D’ALACANT I ELX. Els hospitals públics de la província d’Alacant estan del tot saturats. En Alacant s’han hagut de suspendre intervencions i s’han habilitat sales que estaven abandonades. En Elx, Alcoi i la Vega Baixa s’han instal.lat als malalts en els passadissos, front les protestes de familiars i sindicats. Les autoritats atribueixen el colapse a la grip; els sindicats, a la mala organització. CANAL 9 VA IGNORAR EL TEMA.

11 de febrer. PSPV ACUSA A LA CONSELLERIA DE CULTURA DE PROHIBIR DETERMINADES PARAULES EN VALENCIÀ. El diputat socialista Jesús Huguet acusa al conseller de Cultura, Manuel Tarancón, de prohibir en els textos del seu departament paraules com "amb" o "aquest". Tarancón ho nega. CANAL 9 NO VA INFORMAR DE LA POLÈMICA.

11 de febrer. ZAPLANA NEGA DAVANT LES CORTS QUE LA DIMISSIÓ DE MARIA ANGELS RAMON-LLIN COM CONSELLERA D’AGRICULTURA SIGA D’INTERÉS GENERAL. A preguntes d’Albert Taberner, de Nova Esquerra, el President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, es nega davant les Corts a explicar la dimissió de Ramon Llin com membre del seu govern argumentant que la qüestió no és d’interés general. Zaplana aprofita la pregunta per carregar contra el transfuguisme mentre l’oposició li recorda el "cas Maruja Sánchez" que el va portar a l’alcaldia de Benidorm. CANAL 9 VA PASSAR PER ALT LA DISCUSSIÓ A LES CORTS.

22 de febrer. EL GOVERN IGNORA EL TERMINI, EL COST, EL TRAÇAT I EL FINANÇAMENT DE L’AVE MADRID-VALÈNCIA. El diputat de Nova Esquerra per Alacant, Manuel Alcaraz, fa una roda de premsa per donar a conèixer la resposta que el Ministeri de Foment li ha donat sobre l’AVE Madrid-València. El Ministeri informa a Alcaraz que oficialment no hi ha ni projecte, ni termini d’execució d’obres, ni proposta de participació del sector privat, ni traçat. Informa el Govern que fins l’any 2000 no es sabrà si es podrà disposar o no de fons de la Unió Europea. CANAL 9 VA IGNORAR LA INFORMACIÓ. [Quan en una reunió vàrem fer vore este oblit als nostres directius Pau Pérez Rico i Menchu Illán ens van contestar que no s’havia donat la notícia perquè el tema no estava en mans del Govern central sinó dels governs autonòmics. Contràriament a esta tesis quan una setmana després el Ministre de Foment, Arias Salgado, va dir en València que l’AVE era una prioritat pel Govern, els informatius de Canal 9 van obrir amb este tema. Quan, de nou, vàrem preguntar als nostres directius per tant contradictori tractament, la resposta va ser que unes paraules del ministre són més importants que les del diputat, encara que este es faça ressò d’una informació oficial del propi ministeri].

4 de març. TRES PERITS DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA RATIFIQUEN DAVANT EL JUTGE QUE L’EX-CONSELLER CARTAGENA VA COMPRAR CESIONS DE CRÈDIT. Un grup de perits de l’Agència Estatal Tributària van ratificar davant la jutge Teresa Palacios que efectivament l’ex conseller d’urbanisme del Govern de la Generalitat, Luis Fernando Cartagena, era el veritable propietari d’unes cessions de crèdit que després van vana anar a parar a productes financers que pretenien blanquejar els diners afectats. CANAL 9 NO VA DONAR EL TEMA.

12 de març. EL CONSELLER D’AGRICULTURA, SALVADOR ORTELLS, CRITICA A LA MINISTRA LOYOLA DE PALACIO PER LA NEGOCIACIÓ DE L’AGENDA 2000. El Conseller Ortells desmenteix al President Zaplana que havia dit que la Reforma de la Política Agrària Comunitària era molt beneficiosa pel camp valencià. Ortells diu que si la reforma es tanca com està previst el camp valencià perderà més de 2.000 milions de pessetes per any. CANAL 9 NO VA RECOLLIR LES OPINIONS DEL CONSELLER.

12 d’abril. LA DISCUSSIÓ ENTRE LA CONSELLERIA DE CULTURA I L’AJUNTAMEMNT D’ELX SOBRE UN PANELL DE L’EXPOSICIÓ MUNTADA EN LA SEUA DE L’UNESCO A PARIS ESTÀ A PUNT D’OBLIGAR A SUSPENDRE LA PREVISTA REPRESENTACIÓ DEL MISTERI. El conflicte va durar prop de quatre hores durant les quals la representació del Misteri que s’havia de fer dins la jornada en la que la UNESCO anava a declarar Patrimoni de la Humanitat el Misteri i el Palmeral d’Elx va estar a punt de no portar-se a terme. La discussió entre la Conselleria de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament d’Elx era al voltant d’un planell en el qual es parlava del valencià com "una variant dialectal del català". Al final el consistori ilicità va accedir a retirar el planell en qüestió i la representació es va fer. LA INFORMACIÓ DE CANAL 9 NO VA PARLAR NI UN SEGON D’AQUELLA LLARGA POLÈMICA.

Abril-maig. DESENES DE MIL DE PERSONES ES REUNIXEN EN DIFERENTS CIUTATS I POBLES DE LA COMUNITAT VALENCIANA EN LES TROBADES D’ESCOLES EN VALENCIÀ. Les Trobades de 1999 van arrancar en un acte que va concentrar més de 15.000 persones a Burjassot on es va recordar la figura del poeta Vicent Andrés Estellés. Des d’eixe moment fins a finals de maig més de 200.000 persones s’han reunit en els diferents actes de les Trobades d’Escoles en Valencià. CANAL 9 VA IGNORAR LES CONCENTRACIONS. [Quan en una reunió li vàrem fer vore als nostres directius Pau Pérez Rico i Menchu Illán ens van contestar que les Trobades no són res excepcional, que l’ensenyament en valencià ja està protegit per l’Administració i que és un acte que es fa cada any i que no te res de particular encara que no es pot descartar que alguna vegada es considere oportú donar-lo].

21 d’abril. UNA REGIDORA DE QUART DEL PARTIT POPULAR ACUSA ALS EUA CANDIDAT D’HAVER-LA APUNYALAT. Enmig d’una considerable polèmica sobre la confecció de les llistes electorals del PP a Quart de Poblet, una regidora d’este grup, Felicidad Cubo, denuncia que el candidat popular a l’alcaldia, Lorenzo Sánchez, la va agredir a l’estómac amb una navalla. Sánchez ho nega, diu que és tot mentida. Cubo serà expulsada del PP. CANAL 9 NO VA DONAR ESTA NOTÍCIA.

22 d’abril. L’EMPRESA DE SEVILLA SUPLANTADA EN EL "CAS DOLORES" ACUDIRÀ ALS TRIBUNAL. L’empresa Marín Asociados, de Sevilla, empren accions judicials per esclarir perquè el seu nom apareix en una contrata de l’Ajuntament de Dolores, governat pel PP, sense que existisca cap relació. El nom de l’empresa sevillana hauria sigut utilitzat per l’empresari d’Orihuela vinculat al PP, Angel Fenoll, per aconseguir una contrata. Fenoll havia sigut condemnat per un cas de compra de vots a favor del PP i actualment és el firmant d’unes factures que usa l’exconseller del Govern Zaplana, Luis Fernando Cartagena, per justificar que no s’ha quedat 8 milions de pessetes que li varen entregar unes monges per l’Ajuntament d’Orihuela. CANAL 9 NO SE’N VA FER RESSÓ.

28 d’abril. EL CANDIDAT D’UNIÓ VALENCIANA EN LA NUCIA ACUSA A SUCH D’INTENTAR COMPRAR-LO OFERINT A ALLEGATS SEUS. El candidat d’UV a l’alcaldia de La Nucia, Francesc Llorens, acusa el conseller d’Indústria del Govern de la Generalitat, Diego Such, també candidat a alcalde, d’haver-li oferit treball a ell, a la seua família i a amics si no feia campanya electoral. El tema va generar un creuament d’acusacions entre els dos en els dies posteriors. CANAL 9 VA IGNORAR LA DENÚNCIA.

28 d’abril. L’INTERVENTOR DE L’AJUNTAMENT DE VALÈNCIA RECLAMA ELS COMPTES DELS ACTES DEL TERCER MILENI. Els regidors socialistes havien denunciat que estos gastos no estaven controlats i el Govern municipal havia contestat que els comptes estaven auditats. La demanda del interventor deixava en entredit les paraules del Govern. CANAL 9 NO VA INFORMAR DE RES AL RESPCTE.

capítol 5

Obviant l’obligat compliment de la llei, despreciant el drets dels ciutadans a rebre una informació lliure i veraç, ignorant la llibertat d’expressió dels professionals, els directius del departament d’Informatius de Canal 9 (Pau Pérez Rico i els seus més estrets col.laboradors Menchu Illán, Jesús Martínez, Josep Magraner, Lluís Motes, Rodolfo Ferrer i Rafael Medina) són responsables d’una continuada manipulació i censura informativa que preten beneficiar els interessos polítics d’Eduardo Zaplana i el Partit Popular.

Tant la Llei de Creació com l’Estatut de Redacció consagren els principis de pluralisme i imparcialitat en la informació però els noticiaris de Canal 9 fan just el contrari: són partidistes, parcials i, sempre, a favor del PP.

Qualsevol notícia que puga perjudicar els interessos del Partit Popular s’amaga.

Tot allò que pot resultar beneficiós, s’exagera i sobredimensiona.

Informatius convertits en espais de propaganda fugint de tots els temes que poden resultar conflictius i polèmics. A Canal 9 s’aposta per la trivialització de la informació encara que es mostre una realitat irreal.

Per culpa de totes estes pràctiques, els nostres informatius són, en realitat, desinformatius encara que això signifique defraudar el dret a la informació dels ciutats, trair els principis bàsic de la professió periodística i incomplir la Llei de Creació de RTVV; encara que això implique renunciar a ser informatius de referència.

Front estes pràctiques, el Comité de Redacció ha perseverat en la negociació i en les propostes però els directius mai han reconsiderat les seues decisions. No han donat ni un pas arrere en la manipulació i la censura, no han rectificat la depuració de periodistes feta a l’estius del 97 i han continuat incomplint l’Estatut de Redacció.

Bloquejades les converses dins de la casa per culpa de la intransigència del Cap d’Informatius, el Comité de Redacció ha tocat totes les portes que ha pogut per procurar el compliment de la llei dins el departament d’Informatius de Canal 9. Hem arribat a comparèixer davant les Corts, hem demanat reiterada i infructuosament un entrevista amb el President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, i hem posat en marxa el tràmit judiacial per portar als tribunals l’incompliment de l’Estatut de Redacció. Tot per procurar que els ciutadans de la Comunitat Valenciana puguen rebre, com diu la Constitució, informació lliure i veraç. En esta empresa continuarem.

Sense cap dubte un dels passatges més transcendents de l’any pel que fa a la gestió del Comité de Redacció de Canal 9 va ser la nostra compareixença parlamentaria davant la Comissió de Control de RTVV de les Corts Valencianes.

Va ser a proposta dels grups parlamentaris d’Esquerra Unida i el PSPV. El Partit Popular va ser l’únic grup que es va oposar a la nostra compareixença.

Per a este Comité de Redacció la compareixença tenia un immens valor. En primer lloc es tractava d’un fet sense precedents. Després que en els últims tres anys per la Comissió passaren en diferents ocasions directors general de RTVV i directors de Canal 9, oferint una visió del funcionament del nostre Departament d’Informatius radicalment oposada a la visió que en tenim els professionals de la casa, era tot una oportunitat poder fer sentir la nostra veu.

No hi ha precedent en tot el món d’un Comité de Redacció que comparega davant el Parlament per denunciar la pràctica continuada de la manipulació i la censura informativa.

Abans de la compareixença vàrem demanar entrevistes amb tots els grups parlamentaris. Amb tots ens vàrem reunir, excepte amb Unió Valenciana per problemes d’agenda del seu portaveu, Fermin Artagoitia. A tots els vàrem fer una explicació de amb quina predisposició acudíem a les Corts: contestar a totes les preguntes que ens feren els diputats i exposar la nostra visió del funcionament del Departament d’Informatius de Canal 9 que es pot resumir en que s’incompleix reiteradament l’Estatut de Redacció, es desinforma en lloc d’informar, es manipula i censura la informació en benefici del Partit Popular i del Govern de la Generalitat, es discrimina als professionals que es resisteixen a les pràctiques irregulars i es desaprofita el cabdal humà de la plantilla de que es disposa.

De tots els grups vàrem rebre una acollida positiva i el compromís de col.laborar en la mesura de les seues possibilitats a que els productes informatius de Canal 9 foren el millor possible.

Sense escoltar les advertències de diferents directius de la casa que, sempre extraoficialment, ens animaven a no comparèixer assegurant-nos que la nostra presència en les Corts polititzaria al Comité de Redacció i el convertiria en una eina inservible cara al futur, nosaltres vàrem comparèixer.

Dos dies després de la nostra compareixença ens vàrem topar amb la sorprenent reacció del Partit Popular que a través de diferents notes de premsa es va dedicar a desacreditar tot el que el Comité havia dit en les Corts amb l’argument de que estaven en l’estrategia política del PSPV i que amb ells havíem preparat la nostra intervenció. Evidentment ni aportaven cap prova del suposat acord estratègic amb els socialistes, ni, el que és més important, negaven cap de les nombroses denúncies de manipulació, censura, discriminació, persecució, desinformació i diferents il.legalitats que vàrem presentar davant els diputats.

El PP va dir al dia després de la nostra compareixença i a través dels mitjans tot el que ens podia haver dit a la cara durant la nostra intervenció. Allà no ho va fer.

Segons hem pogut saber va ser en una reunió del grup parlamentari, presidida pel propi Eduardo Zaplana, al dia següent de la sessió quan es va decidir contestar les denúncies del Comité acusant-nos de "treballar pel PSPV".

El més curiós és que les acusacions contra el Comité de Redacció les va fer la diputada Susana Camarero que estava en sessió parlamentaria on va intervindre el portaveu de la Redacció i on ningú va apuntar eixos llaços partidistes i, encara més, també va estar en la reunió prèvia que dos membres del Comité van mantindre amb els diputats del PP. Estaven Serafín Castellano i Susana Camarero. La reunió va durar una hora i davant les constants denúncies dels membres del Comité de Redacció, en la mateixa línia que després es va mostrar en la compareixença, només Serafín Castellano va intervindre per fer comentaris, ja foren coincidents o no. Susana Camarero, durant tota l’hora, no va dir res.

En els dies posteriors a la compareixença la diputada Camarero va acusar al Comité de Redacció de Canal 9 d’haver actuat com "portaveus del PSOE" i ens va qualificar, entre altres coses, de:

cínics.

manipuladors.

d’estar pagant favors al PSOE.

de buscar un lloc en les llistes del PSOE.

de ser polítics disfressats de periodistes.

de desvergonyits.

de tindre el carnet socialista.

d’haver preparat la nostra intervenció al dictat del PSOE.

Immediatament després, el Comité de Redacció va convocar una assemblea per a comentar com havia sigut la compareixença parlamentaria i per a que la gent poguera opinar respecte al que en les Corts s’havia dit.

La Redacció va mostrar un acord general amb la intervenció del portaveu del Comité i es va decidir, a més, convocar una nova assemblea en la que s’anava a posar a votació un text que, davant les crítiques del PP, recolçava el compliment de l’Estatut de Redacció i el treball del Comité.

Este era el text que es va posar a votació en l’assemblea del 10 de març:

"La Redacció de Canal 9 rebutja i deplora qualsevol intent d’implicar-nos en la lluita política partidista. L’únic compromís d’esta Redacció és el servei als ciutadans de la comunitat Valenciana des de l’observància dels manaments ètics de la nostra professió.

La Redacció de Canal 9 considera que la llibertat d’expressió i el dret a la informació dels ciutadans són principis irrenunciables. Per això defensem el compliment de l’Estatut de Redacció de Canal 9 i el caràcter estrictament professional de la tasca que està fent el nostre Comité de Redacció".

En la votació van participar 179 membres de la Redacció.

176 van votar a favor del text que plantava cara a les desqualificacions del PP i ratificava les denúncies fetes pel Comité en les Corts.

2 van votar en contra.

1 va votar en blanc.

Superats tots els fets, la conclusió del Comité de Redacció és que la compareixença parlamentària va ser un fet de primeríssima importància, que va reforçar el paper del nostre òrgan de representació professional i que va significar un precedent de participació que, cara al futur, ja no te marxa arrere.

A MANERA D’EPÍLEG.

En els dies previs a l’entrega d’este document, hem conegut el "Primer Esborrany" del Pla d’Actuació de RTVV pel període 1999-2000 i, sense entrar en res més, ens veiem en l’obligació de referir-nos a un paragraf que ens afecta directament.

L’apartat 5.1.5, referit als programes informatius, assenyala textualment com el principal objectiu del departament d’Informatius de Canal 9 "crear i posar en marxa els mecanismes que garantixquen que la informació que es genere en este departament cumplixca holgadament els criteris d’interés, pluralitat i objectivitat que han de regir la marxa diaria de qualsevol producció del departament".

Davant d’esta afirmació, el Comité de Redacció vol fer un seguit d’observacions que considerem del màxim interés:

Si ara és el moment de posar en marxa mecanismes per aconseguir una informació plural, objectiva i d’interérés és que fins ara el model iinformatiu de Canal 9 és caracteritza per tot el contrari.

Precisament que el model informatiu de Canal 9 no és ni plural, ni objectiu és el que sempre, des de fa tres anys, ha dit el Comité de Redacció i els nostres directius mai ens han fet cas.

Parlant de mecanisme per garantir una millor informació, cal dir que no és suficient amb crear-los sino que cal utilitzar-los i assegurar que poden complir alllò per la qual cosa s’han posat en marxa.

L’Estatut de Redacció és un exemple adequat de com un mecanisme molt bó per millorar el producte informatiu no serveix per a res per culpa del continuat incompliment dels seues principis per part dels directius de la cadena.

El Comité de Redacció porta tres anys defensant la necessitat de buscar vies per aconseguir informatius més objectius i plurals i totes les nostres observacions i propostes són reiteradament ignorades.

Esperem que el Comité de Redacció no quede al marge d’estos nous "mecanismes" que es volen posar en marxa i la nostra opinió siga tinguda en compte.

Finalment, si se’ns permet, una primera proposta en la línia que el "pla d’actuació" pareix apuntar: seria molt interesant la posta en marxa d’una instància que puguera valorar, més enllà del propi Departament d’Informatius, el compliment o no de l’Estatut de Redacció.

 

Annexe: El Comité de Redacció davant les Corts