Bájatelas completa en formato PDF

PROPOSTA DE CONCLUSIONS DE LA COMISSIÓ NO PERMANENT D’INVESTIGACIÓ DE POSSIBLES IRREGULARITATS EN L’EMPADRONAMENT DE CIUTADANS NO RESIDENTS A LES ILLES BALEARS

DICTÀMEN EN RELACIÓ A LES INSCRIPCIONS EN EL CERA DE FORMENTERA I DEL CONJUNT DE LES ILLES BALEARS PER A LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES DE 1999.

1. La situació política en relació a les eleccions autonòmiques de 1999 per la circumscripció de Formentera.

Poc abans de les eleccions autonòmiques de 1999 es va tenir coneixement que apareixien en el CERA (Cens de Residents Absents) de la circumscripció de Formentera, un total de 74 persones de la província argentina de Santa Fe, dels que no es tenia coneixement de que poguessin tenir algun tipus de vinculació amb aquella illa.

Segons s’exposà a la Comissió, tant el secretari del Partit Popular de les Pitiüses, Manuel Alonso Fernández-Revuelta, com el president de la Junta Insular de Formentera del mateix partit, Cándido Valladolid, tengueren coneixement previ del llistat d’aquestes 74 persones –que circulaven per les dependències del Grup Parlamentari Popular al Parlament de les Illes Balears- i posaren els fets en coneixement dels dirigents regionals del partit

Diversos mitjans de comunicació aconseguiren entrevistar a alguna de les persones inscrites al CERA de Formentera que manifestaren coses tant sorprenents com: "Es la primera vez que votaré en España. Me han preparado todos los papeles en la Casa de Baleares de aquí, de Santa Fe, porque yo no entiendo nada de estas cosas. Han sido ellos los que me han dicho a quién tengo que votar, porque yo no sé nada (...) No tengo nada que ver con Formentera. Nunca he estado allá"(José Cifre Vives, natural de Pollença. "No conozco a ningún político de Balears, pero en el Centro Balear de Santa Fe me han dicho a quién tengo que votar y me han preparado el voto (...) He votado al partido PP (José Escandell Escandell, natural de Sant Miquel, Eivissa). "No tengo conocimiento de la política de Formentera, isla en la que nunca he estado (...) A mí me hicieron ciudadano de Formentera, no sé por qué motivo, no sabría explicarlo", (José Roberto Tur Schmidhalter, descendent d’eivissencs).

Els resultats de les eleccions autonòmiques anteriors (les de 1995) foren molt ajustats. El candidat de la dreta, Joan-Robert Masdeu (GIF i PP) va obtenir 1192 vots, tant sols 19 més que la suma de vots de les candidatures d’esquerra (1065 del PSOE i 108 d’EU).

Des de bastants de mesos abans de les eleccions de 1999 es sabia que s’estava negociant candidatures unitàries d’esquerra tant per la circumscripció de Formentera com per la d’Eivissa. Aquest fet feia previsible que els resultats electorals fossin molt ajustats i que el Partit Popular tengués molt difícil poder repetir la majoria absoluta al Parlament. D’altra banda, si no obtenia aquesta majoria absoluta, difícilment podria formar Govern donada l’experiència del Consell Insular de Mallorca allà on, a pesar de que el PP fou el partit més votat, governava una coalició de forces d’esquerra i nacionalistes.

Per aquest motius, es considerava que l’únic diputat que s’elegeix per la circumscripció de Formentera podria ser decisiu per a obtenir majoria al Parlament de les Illes Balears.

La situació política de Formentera es caracteritzava per un greu enfrontament entre les forces polítiques de la dreta (PP i GIF), així com amb una divisió interna molt important dins el Partit Popular, la Junta Insular del qual es trobava enfrontada a la direcció regional que, en canvi, tenia molt bones relacions amb el GIF. La divisió del PP de Formentera va donar com a resultat, poc després de les eleccions de 1999, la dimissió de tota la Junta Directiva Insular, la pèrdua de l’únic regidor del partit i la baixa de nombrosos militants.

Dins aquest clima de crisi del Partit Popular, el Govern de Jaume Matas (amb la intenció evident de contrarestar-la) va dur una activitat frenètica a l’illa de Formentera, amb visites continues del President i de diversos consellers, amb la compra de Can Marroig per 305 milions de pessetes (mai abans havia comprat el Govern ni una sola propietat a l’illa), amb la promulgació d’un Decret de Mesures Especials i Transitòries o amb la celebració de festes multitudinàries, a la que es convidava a tot el poble de Formentera. Així mateix es va veure que els mesos anteriors a les eleccions hi havia de manera permanent a Formentera una funcionària de la Comunitat -adscrita provisionalment als serveis de protocol- que, segons declararen els que, en aquells moments, eren dirigents del PP, compaginava la seva funció d’organitzar actes oficials amb activitats en favor del candidat de l’AIPF

Paral·lelament, el Govern de les Illes Balears augmentava la col·laboració -i les subvencions- amb les Cases Balears d’Amèrica Llatina, s’organitzava el viatge oficial del President Matas de l’any 1998, així com nombrosos viatges d’altres membres del Govern (que, en algun cas, comptaren amb la presència de representants del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, que viatjaren a l’Argentina) i les visites a les illes, pagades pel Govern, d’emigrants -o dels seus descendents- de les illes a Amèrica Llatina.

La campanya electoral autonòmica de 1999 a Formentera va estar centrada, en bona mesura en l’escàndol dels "vots argentins". Davant aquest fets, la Coalició d’Organitzacions Progressistes va reaccionar tractant d’impugnar la presència de les 74 persones, sense vinculació amb l’illa, en el cens electoral i, quan va constatar la impossibilitat de rectificar en aquells moments el cens, presentant una denúncia davant els jutjats per possible delicte electoral. Per la seva part, el Partit Popular en bloc (responsables insulars, autonòmics o el propi ministre Matutes) va defensar en tot moment la inclusió d’aquestes persones en el CERA, negant que s’hagués produït cap tipus d’irregularitat.

Els resultats de les eleccions autonòmiques de 1999 a Formentera, entre les persones residents, foren els següents: COP (Coalició d’Organitzacions Progressistes) 1529 vots (58,11 % dels vots vàlids emesos a candidatures), AIPF (Agrupació Independent i Popular de Formentera) 1102 vots (41,89 % dels vots vàlids emesos a candidatures).

No obstant, pel que fa al Cens de Residents Absents (CERA), els resultats foren ben diferents. De les 148 persones inscrites en votaren 90 (69 de Santa Fe). 81 vots anaren a parar a l’AIPF (92,05 % dels vots vàlids emesos a candidatures) i 7 vots a la COP (7,95 % dels vots vàlids emesos a candidatures).

Hi ha algunes circumstàncies que son altament significatives i reveladores de l’existència de la manipulació del sufragi.

 

Primerament, el fet de que la c ircumscripció de Formentera el Partit Popular no es presentes amb les seves sigles, sinó l’AIPF, el que obliga a un possible votant del Partit Popular a tenir uns determinats coneixements de la situació política de Formentera per a votar al Partit Popular mitjançant la dita agrupació.

Es a dir, no es pot considerar que un votant resident a l’Argentina, i que desitgi donar el seu vot al Partit Popular, conegui l’existència de l’AIPF sense que ningú li expliqui i sense que aquesta sigui popularitzada d’una o altre manera.

Al respecte, la Comissió ha pogut comprovar, per les declaracions dels que intervingueren en l’operació, incloent les del Sr. Matas Palou, sobre tot la del Sr. Robert Masdéu, que no es coneix que es fes ni la més insignificant publicitat o explicació de en que consistia la candidatura de l’AIPF a Formentera.

El mateix candidat, Sr. Joan Robert Masdéu, que es la persona més interessada en aconseguir sufragis per a la seva candidatura, va reconèixer que ni es va desplaçar a Amèrica, ni va efectuar cap campanya electoral, enviament de propaganda, ni res que servis per donar a conèixer el significant i contingut de la AIPF en aquell territori.

Així mateix va reconèixer, el Sr. Masdéu, no tenir el menor coneixement personal, ni directe ni indirecte, de les 74 persones inscrites a la CERA de la seva circumscripció i que quasi unànimement el varen votar.

No hi ha res que, en el món de la lògica i del que pugui ser coherent, que pugui donar una resposta satisfactòria al immillorable resultat que obté un candidat que fa campanya electoral, i que manifesta no tenir contacte i vínculs amb els seus votants.

Per tant, l’explicació de tal fenomen deu buscar-se no en el camins normals de formació de voluntats electorals, sinó en un procés, ordenat i coordinat des del poder polític que, amb la finalitat d’assegurar a la victòria electoral, va interferir en el vot i en la seu lliure exercici. El que s’ha anomenat pels seus propis autors: Operació MAPAU.

 

2. El viatge del President Matas a Amèrica Llatina.

El mes d’abril de l’any 1998, el President Jaume Matas va fer un viatge oficial a Amèrica Llatina . Per a prepara aquest viatge, n’hi va haver un d’anterior, el mes de febrer del mateix any, d’un grup de funcionaris de la Comunitat autònoma. Aquest funcionaris varen viatjar acompanyats -per indicació de Javier Mato, Cap de Relacions Informatives de la Presidència del Govern, i amb el vist i plau de la Consellera de Presidència, Rosa Estaràs- per Miquel i Maria de la Pau Segura.

Miquel Segura era, aleshores, Cap de Comunicació de la Consellera de Presidència, Rosa Estaràs, i havia fet funcions semblants en aquesta Conselleria, de manera ininterrompuda, des de l’any 1987, a l’època en que el seu titular era Francesc Gilet. No obstant, no fou fins a principis de l’any 1999 que se li va adjudicar la plaça per concurs.

Miquel Segura tenia entre les seves funcions preparar discursos de la Consellera de Presidència, així com assessorar-la amb les qüestions referides al món de l’emigració balear a Amèrica Llatina, ja que es considerava un expert en aquesta matèria, sobre la que havia escrit diversos llibres. Maria de la Pau, filla de l’anterior, havia col·laborat (segons va declarar) en nombroses ocasions en els llibres que escrivia el seu pare.

La presència dels Segura (una autèntica expedició paral·lela, tal com va declarar una funcionària) dins la comitiva oficial que preparava el viatge del President va ser rebuda amb sorpresa i malestar per part dels funcionaris, que no comprenien l’objecte de la seva presència en aquell viatge (de Miquel Segura sabien que havia d’escriure discursos per al President, de Maria de la Pau ningú sabia quines eren les seves funcions). El malestar va anar en augment quan comprovaven que després d’haver-se reunit amb la directiva d’alguna Casa Balear, per a preparar la visita del President, els Segura seguien reunits amb aquestes directives –o amb part d’elles- per tractar d’assumptes que ells desconeixien.

El mateix Miquel Segura, en el informes que va elaborar posteriorment, va deixar constància d’aquest malestar, quan va escriure: "La jornada finaliza con una visita al Sheraton Córdoba, donde se alojará el president. Allí Pilar, airada por no haber podido acceder a nuestra conversació, despliega su gran capacidad de intriga ante Biel (...) hasta que Rosa [Estaràs] le explique a Pilar[Baeza] el verdadero motivo de mi presencia y la de Mari Pau en el viaje, su ansiedad y rabieta son, en cierto modo, comprensibles" (informe a Javier Mato).

El vertader motiu, doncs, de la presència dels Segura –tal com ells mateixos expliquen en els informes que varen fer per a Rosa Estaràs i Javier Mato, era el de sondejar les possibilitats electorals del PP i la de preparar una xarxa de corresponsals que, amb finançament públic, treballassin a favor de les candidatures d’aquest partit.

Posteriorment, Maria de la Pau Segura, formà part de la comitiva (quan encara no tenia cap mena de contracte amb la Comunitat Autònoma) que va acompanyar al President Jaume Matas en el seu viatge oficial a Amèrica. Després, va fer dos viatges mes, quan ja estava contractada com a "tècnic-traductor," amb coneixements de rus.

 

L’autenticitat dels informes dels Srs. Miquel Segura i Maria de la Pau Segura

El punt de partida de la investigació no pot ser altre sinó establir l’autenticitat dels informes que remesos per Miquel i Maria de la Pau Segura tant a la Sra. Rosa Estaràs com al Sr. Jaume Matas.

La posició dels autors

Aquests informes, notoris per la seva publicació a la premsa local (Diario de Mallorca, Diario de Ibiza, 18 de març de 2001), no han estat essencialment negats en la seva autoria pels Srs. Segura, que s’han limitat a plantejar algunes objeccions als mateixos, fonamentalment de caràcter formal:

 

1ª.- El Sr. Miquel Segura sosté que es tractava d’impressions del seu viatge, amb el propòsit de que servissin de base a una futura política d’emigració, i que no els va elevar a ningú.

 

Mal es compadeix dita teoria amb el contingut racionalment estructurat del document, detallant Casa per Casa la problemàtica general de la mateixa, les contrapartides i necessitats, les possibilitats electorals i la valoració personal, que inclou l’autor, el qual, per altre part, arriba a referir-se al mateix document de forma expressa com "informe".

"En segon lloc, aquest INFORME, pretén donar una mica de llum en el tema de les possibilitats electorals que ofereix la col·lectivitat d’emigrants o descendents d’emigrants a l’Argentina i Uruguai…"

 

I més endavant:

 

"Mas i Escandell varen enviar una carta al President Matas a la que, en un llenguatge molt més suau i diplomàtic que el que varen utilitzar amb mi, apuntaven ja algunes de les qüestions que figuren en aquest INFORME".

 

Delatat per la seva estructura i contingut, i identificat per el seu propi autor, el document com informe, es completament verossimil i d’acord amb la seva naturalesa, que fou remés a la Sra. Estaràs i al Sr. Mato per raó de la seva immediata ascendència política i per la col·laboració activa dels dos a la trama. El que resultaria inverosímil a la tornada d’un viatge de treball, no s’avaluï el resultat del mateix.

 

2º.- La Sra. Maria de la Pau Segura sosté que el seu redactat era un mitjà per a fer mèrits en el Partit Popular i que tampoc el va entregar a ningú.

 

Resulta completament paradòxic que es justifiqui el document en qüestió com un element meritori i, al mateix temps, s’assumeixi que el seu contingut es totalment rebutjable, pues la mateixa Sra. Segura afirmava de d’haver-los fet arribar als seus destinataris els hi haurien tirat al cap.

Certament poca dubta hi pot haver del caràcter d’"informe" del document redactat per la Sra. Segura i de qui anava dirigit, significatiu en tal sentit es el paràgraf en el que, referint-se a la Sra. Estaràs, a qui va dirigit l’informe, es diu:

"…La seva actitud davant les eleccions es de suport total a Matas i a vostè, ja que a la vostra visita us vàreu guanyar l’estimació de tothom. El problema de moment que allí hi ha pocs vots…"

 

I pel que respecta a l’informe dirigit al Sr. Mato, al mateix es contenen referències tan expresses al seu destí, així com a la participació activa del dit Sr. Mato a la trama, com les següents:

"la família Bordoy es va enfrontar a la família Moragues que està ara la Comissió Directiva, i que varen ser elegits per tu per a dur a terme les gestions electorals…"

Per altre part, crida l’atenció que tant el Sr. Miquel Segura com la seva filla Maria de la Pau Segura, de forma espontània i sense finalitat immediata, es dediquessin a escriure als seus respectius ordenadors informes de com procedir a la captació de vots per a la candidatura del Sr. Matas Palou, i sense que aquest fossin entregats a ningú, tal com afirmen, es dugués a efecte les seves recomanacions com es tractarà més endavant.

Finalment, també resulta sorprenent y pugna amb la pretensió del caràcter d’escrits íntims i personals que han alegat els dos autors, el que malgrat a reconèixer que la seva llengua vehicular es el català els varen escriure en llengua castellana.

3º.- Tant el Sr. Miquel Segura com la Sra. Maria de la Pau Segura sostenen que dits documents varen ser sustrets dels seus respectius ordinadors.

Aquesta afirmació resulta quant menys quimèrica. Cap del dos va adornar-se de la menor irregularitat ni maneig de tercers dels seus respectius ordinadors portàtils en cap moment.

El Sr. Miquel Segura arriba a afirmar (Ultima Hora, 20 de març de 2001) la seva sospita directament:

"Algú que formava part de l’expedició i que presumptament sospitava que la meva irrupció en el seu ‘vedat privat’ representava una amenaça que era necessari conjurar".

Dita tesis resulta completament absurda per resultar "rocambolesca". Es precís extreure documentació dels dos ordinadors de caràcter portàtil, pel que estan més vigilats pel seu propietari, i que poden estar perfectament protegits per claus d’accés.

Es més, si segons la teoria del Sr. Miquel Segura, dits documents li foren presos, es suposa que abans de les eleccions de 1999, per algú que volia "acusar a Matas de muntar una trama", tendria poc sentit seguin dita lògica que aquest documents no vessin la llum pública en el període electoral, en ple debat del aleshores "Cas Formentera", moment en el que sí podrien haver causat un greu mal polític al candidat del Partit Popular, Sr. Matas Palou, al descobrir-se els detalls de l’organització.

L’aparició en els mitjans de comunicació de dits informes junt amb altres text manuscrits tant per llavors President S. Matas Palou com per la Sr. Maria de la Pau Segura, referits a l’organització de la trama i coincidents per tant en la temàtica, du a concloure com hipòtesi més lògica que tant els informes com els documents manuscrits arribaren al periòdic Diario de Mallorca en un mateix "paquet" documental.

b. Les coincidències amb la realitat

Els dos informes presenten tantes coincidències amb la realitat que resulta impossible sostenir que hagin estat fabulats.

Partint del reconeixement de l’autoría dels mateixos, amb les objeccions plantejades pels seus autors i que han estat ja plantejades, des dels itineraris dels viatges, les reunions relatades, les intervencions i mencions a circumstàncies i fets que afecten a funcionaris públics que varen estar presents en el viatge, quant es refereix a determinats noms dels membres de les Cases de Balears, etc.

c. La finalitat dels informes

Aquests informes, de Miquel Segura i de la seva filla Maria de la Pau, aparegueren publicats a dos diaris de les Illes, el mes de març de 2001, quan la Comissió d’Investigació ja estava treballant i s’havien produït diverses compareixences. Extraordinàriament clarificadors de la trama muntada per tal d’aconseguir el vot de l’emigració sud-americana en favor del PP, serviren per a ampliar l’abast de les feines de la Comissió i per a que es produïssin compareixences que, inicialment, no estaven previstes.

Els informes elaborats per a la que, el seu propi creador, va denominar "Operación Mapau" ens donen una informació molt completa dels objectius dels viatges que els seus autors, així com dels encàrrecs concrets que tenien i de les persones a les que havien de retre comptes. És a dir, de Rosa Estaràs i de Javier Mato, que els havien encomanat. Així, dels escrits de Miquel Segura, podem destacar:

 

Después de recorrer miles de kilómetros y de muchas horas de conversación, veo totalmente viable la cuestión del voto emigrante Creo, sin embargo, que para ello hace falta desplegar una acción muy coordinada y ambiciosa. A mi modo de ver, es preciso establecer claramente nuestros objetivos, desbrozando las dificultades, que en estos momentos son palpables y evidentes.

Urge coordinar las nuevas tareas de Mari Pau con el día a día de las relaciones Govern-casas, y ello exigirá equilibrio y colaboración .No disponemos de mucho tiempo para ello, ya que todo está por hacer y las dificultades que se presentarán en cada caso son muy grandes. Pero la bolsa de votos emigrantes no es una utopía, ni mucho menos, aunque una estrategia equivocada y descoordinada no sólo puede dar al traste con los objetivos marcados, sino que puede facilitar gran parte de estos votos en bandeja de plata a nuestros adversarios.( Conclusions-resum de l’informe de Miquel Segura a Rosa Estaràs).

Es fa un repàs exhaustiu de les possibilitats electorals en favor del PP a les diverses cases balears de l’Argentina i Uruguai:

Sus exigencias, planteadas sin ningún recato, me permitió entrar sin tapujos en el tema electoral, que al parecer están considerando desde hace mucho tiempo. Antoni Mas asegura tener 1200 votantes localizados. De hecho, me enseñó un listado con nombres, apellidos y direcciones de unos 800 descendientes con derecho a voto. El resto, según él, deberían ser obtenidos a través de las oportunas gestiones. Sin embargo, Mas asegura que un 48 % de los descendientes de Baleares que votaron en las últimas elecciones lo hicieron por el PSOE, atribuyendo este porcentaje a la tradición izquierdista del emigrante. Pese a ello, asegura que a través de una acción política adecuada –naturalmente, él sería la persona ideal para llevarla a cabo- podría romperse este virtual empate, inclinando la balanza a favor del PP, sobretodo, si se saben capitalizar los beneficios de la visita del President. (Buenos Aires, informe a Rosa Estaràs).

Resultó muy difícil averiguar la viabilidad de una operación de captación de voto emigrante en Uruguay y a través de la Casa Balear. (Montevideo, informe a Rosa Estaràs).

Si, por lo que se refiere al tema de los votos que ya se emiten, el planteamiento de Mas es correcto, una acción política del Govern que no tendiera a romper este equilibrio podría ser incluso perjudicial para los intereses del PP. (Buenos Aires, informe a Javier Mato).

Yo me siento al lado de Ferrando, quien me solicita el derecho a voto en España. Aprovecho para entrar a matar y hablo claro. Me dice que se ofrece a ayudarme en el tema... (Mendoza, informe a Javier Mato).

Sobre la definició de l’"Operació Mapau" i de les funcions que haurà de desenvolupar en el futur M. Pau, es diu el següent:

...yo aprovecho para sentarme al lado de Sastre y exponerle sin ambages lo que he venido denominando para mis adentros "Operación Mapau", que tan nerviosa tiene a Pilar [Baeza]" (..). Finalmente insiste en que la "Operación Mapau" es perfectamente viable. (Córdoba, informe a Javier Mato).

Aunque no está la presidenta, Paulina, aprovecho para celebrar una reunión con algunos miembros de la junta. Entramos rápidamente en el tema de la "Operación Mapau" (...) De camino hacia el almuerzo informo a Paulina de la operación Mapau se muestra atenta e interesada, aunque algo recelosa (Santa Fe, informe a Javier Mato).

Posibilidades electorales. Son muchas, ya que el propio Ferrando –hombre de modales y comportamiento caciquil, pero de una gran humanidad y muy influyente en la zona- me pidió que les asesoráramos. (...) Ante este estado de cosas me expresé con franqueza y claridad y él nos ofreció todo su apoyo, y no sólo por lo que se refiere a sus afiliados, incluso se ofreció a acompañar a Mari Pau a los diferentes pueblos donde, según él, hay miles de descendientes (Mendoza, informe a Rosa Estaràs).

A mi modo de ver, hay que seguir fomentando las relaciones humanas y culturales, pero sin que se aperciban que buscamos el voto. Pese a todo, Mari Pau podría encargarse de buscar la veta conservadora entre los descendientes de la población, no relacionados directamente con las actividades de la Junta Directiva. (San Pedro, informe a Rosa Estaràs).

A mi lado está Gabriela Palau, una preciosa chica oriunda de Ibiza, periodista, que participó en el II Encuentro de Jóvenes. Paulina dice que podría ser el enlace de Mari Pau. (Santa Fe, informe a Javier Mato).

 

Es fan contactes per establir una xarxa de col·laboradors i es valora la seva idoneïtat, les característiques personals i, fins i tot, les pretensions econòmiques:

 

Antoni Mas fue aún más terminante al afirmar que "si estas contrapartidas no llegan, las buscaremos a través de otros partidos, llegando incluso a mencionar a Unió Mallorquina, pese a ser, personalmente, militante del PP. (...) En mi opinión, Antoni Mas es un intrigante pletórico de ambiciones personales y políticas, que aspira a controlar la mayor parte de casas y centros existentes en Argentina. (Buenos Aires, informe a Rosa Estaràs).

Mercant tiene dos hijos y uno de ellos se dedicó a la política en el Partido Blanco (similar al PP) en el que también milita su padre. El muchacho es un abogado de gran preparación, que podría convertirse en nuestro enlace... (Montevideo, informe a Rosa Estaràs).

Juan Manuel Mercant. Hijo mayor de Mercant. Abogado. Estuvo en política pero se decepcionó... En una breve conversación reclamó información directa del Govern, "sin pasar por la junta de mayores", por razones de operatividad. Al mismo tiempo, dijo que "si existiera una persona que fuera una especie de interlocutor permanente sería muy bueno". Entonces le dije que seguramente Mari Pau ejercería este trabajo y se mostró encantado. Quizá fuera él la persona ideal para ser nuestro contacto político en Montevideo... (Montevideo, informe a Javier Mato).

Els informes de Maria de la Pau Segura, lògicament, ja concreten molt més el resultats de les seves gestions. Comença informant a Rosa Estarà que "El resultado de mis gestiones de cara a conseguir la captación del voto emigrante ha sido diverso, pero, en general, positivo..." i detalla la situació de cadascuna de les cases:

Buenos aires. Aquí cuento con una lista de 1312 censados con derecho a voto. Tengo sus nombres, pero no sus direcciones...

Mar del Plata. ...Su actitud ante las elecciones es de apoyo total a Matas y a usted, ya que en vuestra visita os ganasteis el aprecio de todos...

Mendoza. ...La alternativa pasaría por una acción muy concreta e individualizada sobre todos y cada uno de los descendientes esparcidos por la ciudad y pueblos de los alrededores, de cuya lista dispongo. Javier Mato me sugirió el envío de una carta personal a todos ellos, invitándoles a censarse en el Consulado para poder acceder a todas las ayudas oficiales que podamos otorgar.

Santa Fe. Las posibilidades electorales de Santa Fe son realmente óptimas. La buena organización de la Casa Balear, presidida por Paulina, propicia unas actuaciones perfectamente encaminadas a conseguir votos (...) el vicecónsul colabora también con presteza, para inscribir a la gente en el CERA. El reparto de fotos de la visita presidencial fue la fórmula ideal para atraer a los descendientes, recabar sus datos ,rellenar sus impresos, y trasladarlos al viceconsulado. Todo ello se está llevando a cabo desde el día de mi llegada. El voto a favor del PP está absolutamente garantizado.

San Pedro. Aquí se ha producido un cambio en la comisión directiva, hasta ahora controlada por la familia Bordoy, afín al PSM y muy vinculada a Sebastià Serra. El nuevo presidente, Jorge Sagrera tiene otro talante y está abierto a la colaboración con el Govern. (...) Por lo que se refiere al tema votos, la familia Moragues, perteneciente a la comisión directiva, está dispuesta a recabar todos los votos posibles de los mallorquines de la zona, llevándoles ellos mismos los impresos y ayudándoles. Lo harán sin que se entere el resto de la Comisión Directiva "por si acaso".

 

A l’informe que Maria de la Pau Segura prepara per a Javier Mato, hi figura una "nota previa" molt ilustrativa: En este informe figuran sólo los datos referidos a la cuestión electoral, dejando aparte los contenidos de índole comercial y cultural.

Li dóna una descripció detallada del que està passant a la Casa de Sant Pedro, en la que el propi Javier Mato havia tengut una actuació personal: La familia Bordoy se enfrentó a la familia Moragues, que están ahora en la Comisión Directiva, y que fueron elegidos por ti para llevar a cabo las gestiones electorales. Este enfrentamiento nos favorece, ya que los Moragues buscarán votos para nosotros por despecho a los Bordoy. Y todo ello sin que la Comisión Directiva se entere. Podemos decir pues que contamos con el apoyo de una base de socios que actuará privadamente, al margen del "aparato" de la entidad, propiciando el voto por correo para el PP.

La descripció que fa Maria de la Pau Segura de la persona i les actituds d’Antoni Mas són, també, molt clares. Així, en l’informe per a Rosa Estaràs. Afirma:

Antonio Mas cuando habla de 1300 votos se arroga unos que no son suyos. Y ello conecta con su reiterado deseo de controlar las casas y centros de Baleares. La problemática electoral de Buenos Aires y provincia se enmarca, lamentablemente, dentro de la propia y personal de Antoni Mas, quien actualmente ha perdido su trabajo en la compañía de cosméticos, habiéndose aferrado como una lapa al tema de la Casa Balear como único medio de supervivencia (...) La disyuntiva que se nos plantea es la de confiar en la gestión de Mas, exponiéndonos a un fiasco, o buscar otra alternativa. Particularmente, me inclino por la primera, ya que el tiempo y las circunstancias apremian. En cualquier caso, tendríamos que concretar muy bien el papel de Mas, que espera contar con el sueldo de 1500 pesos que ha solicitado reiteradamente, y que, por cierto, Salvador Fortuny me asegura que no sabe cómo pagar.

 

3. La reunió per a planificar l’estratègia "Mapau".

En una data indeterminada, segurament del mes de maig de 1998 –en qualsevol cas, abans del tercer viatge de M. Pau Segura a Amèrica Llatina- es va produir una reunió al Consolat de la Mar entre el President del Govern, Jaume Matas, la Consellera de Presidència (responsable de les relacions amb l’emigració), el Conseller d’Agricultura, Comerç i Indústria (responsable de l’IDI, organisme que s’havia d’encarregar de les contractacions dels agents electorals), Josep Juan Cardona, i Maria de la Pau Segura que, segons es proposava en els informes del seu pare, havia de ser la coordinadora de la campanya de captació de vots.

D’aquella reunió ens han arribat dos manuscrits. Un d’ells, fet sobre una pissarra amb impressora, de Jaume Matas. En ell es donaven les instruccions pertinents per a crear la infraestructura necessària per aconseguir la captació de vots. En l’altre, de Maria de la Pau Segura, s’apuntaven les seves funcions específiques. Curiosament, Jaume Matas només va reconèixer l’autoria del seu manuscrit una setmana després de la seva publicació, quan ja un perit grafòleg havia assegurat que corresponia "indubtablement" a la seva lletra.

La reunió és determinant per establir les responsabilitats polítiques de l’anomenada Operació MAPAU. I convé tenir en compta qui eren els assistents a l’esmentada reunió.

Resulta clar i indubtable que varen ser presents el Sr. Jaume Matas, la Sra. Rosa Estaràs i la Sra. Maria de la Pau Segura perquè ells mateixos ho reconegueren. En quant a la presència del Sr. Josep Juan Cardona, no és pot afirmar, ja que a la seva compareixença a la Comissió no ho va reconèixer en claredat.

En qualsevol cas, resulta curiós que per a un nombre tan reduït de persones a les que es dirigia el Sr. Matas (dos o com a molt tres), fos necessària la utilització d’una pissarra.

Per altra part, resulta igualment sorprenent que no hi fossin presents a l’esmentada reunió ni el Sr. Miquel Segura, autoproclamat com al major expert en el tema que es tractava, ni el Sr. Mato al qual es dirigien ambdós informes de possibilitats electorals per part dels Srs. Segura.

Per tot això és més que prudent mantenir una reserva sobre el nombre d’assistents a la reunió.

En qualsevol cas, la utilització de la pissarra i el text manuscrit (reconeguts pel propi Sr. Matas) ens permet treure les següents conclusions:

 

La reunió fou convocada pel propi Sr. Matas, no només a nivell formal per a la seva posició política superior, sinó també perquè era ell mateix el que havia de transmetre determinades qüestions, de les quals deixa reflex escrit a la ja esmentada pissarra. Si la iniciativa hagués estat d’un altre, seria aquest el que hauria escrit a la pissarra.

La finalitat essencial de la reunió era establir les bases de l’anomenada Operació Mapau. De fet qui prengué anotacions de la reunió en text manuscrit per ella mateixa, que reflectia i ampliava l’explicació del Sr. Matas, fou la mateixa Sra. Maria de la Pau Segura.

Les tres persones que s’han reconegut presents a la reunió (Sra. Estaràs, Sra. Segura i Sr. Juan Cardona), havien de tenir papers importants a l’Operació.

El Sr. Matas prengué la direcció de l’Operació Mapau, organitzant i dirigint les grans línies de la mateixa, i distribuint les principals responsabilitats, essent inacceptable la tesi de que fou un conjunt d’actuacions d’òrgans políticament i administrativament inferiors que actuaren pel seu compta.

Pel que fa al contingut dels dos documents manuscrits, l’autògraf del Sr. Matas i el confeccionat per la Sra. Segura, s’extreuen importants conclusions, especialment si els comparam, ja que el del Sr. Matas te forma esquemàtica, mentre que el de la Sra. Segura està més desenvolupat i permet examinar millor com es varen seguir les instruccions del Sr. Matas.

El text redactat per la Sra. Segura, reflexa que la reunió començà situant a l’IBDI com un departament sense personalitat jurídica, encapçalat per la pròpia Sra. Segura i compost per varies persones, es suposa que més de dues, donat que es va escriure la paraula "organigrama", totalment innecessària per dues persones.

També es reflexa el poc familiaritzada que es trobava la Sra. Segura amb l’IBDI, on teòricament desenvolupava la seva activitat, donat que havia d’afegir a les sigles de l’anagrama "Int. Balear desenvol. Industrial", cosa que no havia de fer el Sr. Matas.

L’observació que el "departament" no tenia personalitat jurídica es afegida a instància del Sr. Matas sens dubta que era qui dirigia les explicacions; i la seva existència serveix per demostrar que els reunits eren conscients del caràcter clandestí de la trama, ja que no tendria reflexa jurídic ni hauria constància formal de la seva existència.

A continuació es passa a tractar quins seran els objectius d’aquest departament que estaria dirigit per la Sra. Segura, com ho reflectien les seves pròpies paraules "Objectius depart."

Aquest objectiu està clar tant al manuscrit del Sr. Matas com al de la Sra. Segura: la diferència de vots "exteriors" de les eleccions del 1995 a les previstes per al 1999. Gràficament s’exposa la manera de restar dels vots exteriors que s’aconseguiren al 1999 als del 1995; és a dir que la diferència de vots era l’objectiu a aconseguir pel "departament".

Posteriorment s’establia la necessitat de comptar amb una organització administrativa d’aspecte comercial a l’exterior, amb el suport de les Cases Balears, així com una xarxa de corresponsals que permeti actuacions sobre el cens, essent necessari que les persones esmentades siguin dels països en qüestió; assenyalant la gran importància del CERA, davant els dubtes que manifesta l’escrit de la Sra. Segura, que escriu en primer lloc "Elaboració Cens. ActualitzaC", per col·locar entre parèntesi (Elaboració Cens) i tatxar (ActualitzaC", deixant finalment al seu escrit la paraula CERA.

Això demostra que es començà a explicar pel Sr. Matas la necessitat que els corresponsals inscriguin al cens i que , posteriorment li fou explicat a la Sra. Segura què era el CERA; si fos d’una altra manera, la Sra. Segura hagués escrit com a primeres paraules de l’apartat "3" les mateixes que el Sr. Matas (CERA"), i aquest no hauria tingut necessitat de marcar la paraula amb un cercle, prova de la insistència en el terme.

Finalitzà la reunió tractant la necessitat de la presència física com a coadjuvant per obtenir els resultats desitjats del "departament", així com plantejant qualque interrogant sobre on s’havia d’exercir el dret al vot, si en el Consolat o mitjançant el servei de correus.

És obvi que, en finalitzar la reunió, la persona per a la qual anava especialment dirigida aquesta, se'n dugué el paper de la pissarra a la qual escrivia el Sr. Matas, i el guardà juntament a les notes que ella mateixa havia pres de la reunió. D’una altra manera no té sentit que la Sra. Segura prengués notes de la reunió i les deixes al despatx de Presidència. Aleshores, la lògica ens obliga a concloure que la Sra. Segura se’n dugué els dos documents.

En darrer terme, resulta insostenible l’argument de que l’objectiu d’aquella reunió només era potenciar el vot institucional, no només perquè els aconteixements demostren el contrari, sinó també pels següents motius:

Perquè la funció de fomentar el vot institucional és competència de la Conselleria de Presidència, i els responsables d’aquesta poden disposar dels funcionaris i caus adequats per aquest objectiu.

Perquè entre les funcions de l’IBDI no s’hi troba en cap cas la de foment del vot institucional ni res relacionat amb aquest.

Perquè no és necessari ni admissible generar un organigrama clandestí ("sense personalitat jurídica") per a una funció tan noble com és el foment del vot institucional.

Perquè els informes de la pròpia Sra. Maria de la Pau Segura i del seu pare, no feien cap menció al vot institucional sinó al destinat específicament a la candidatura del Sr. Matas.

 

4. La contractació de Maria de la Pau Segura. Els seus viatges i funcions.

Maria de la Pau Segura va viatjar dues vegades a Amèrica Llatina, el mes de febrer de l’any 1998 (viatge preparatori) i el mes d’abril de 1998 (viatge oficial del president Matas) abans de que hagués estat contractada per part de la Comunitat (o amb "contracte menor", verbal, segons diu ella), per indicació de Javier Mato i amb una recomanació expressa de Jaume Matas, sense sou, amb viatges pagats i amb allotjament "full credit" a tots els hotels.

Posteriorment, se li va fer un contracte de prestació de serveis per part de l’IDI, com a "tècnic-trductor", que abastava el període que va del 22 de maig de 1998 (just un dia abans d’iniciar el seu tercer viatge) al 30 de juny del mateix any. No obstant, va seguir treballant, i cobrant els seus honoraris, fins el mes d’agost de 1999.

Sorprenentment, l’entrevista personal en la que s’havia de comprovar la seva idoneïtat per a ocupar el càrrec, s’havia de celebrar el dia 29 de maig de 1998, és a dir, set dies després de l’inici de la seva relació laboral amb l’IDI. Aquesta entrevista mai es va celebrar, a pesar de que hi ha una acta (signada per Rosa Grijalba Foncea, Directora General de Promoció Industrial; Joan Fortuny Siquier, secretari del consell de direcció de l’Institut Balear de Diseny i Ángel Gallego Fernández, cap de l’Àrea de Diseny) que certifica el contrari, ja que en aquells moments, Maria de la Pau ja era a l’Argentina en el que va ser el seu tercer viatge (maig i juny de 1998). Posteriorment va fer un quart viatge, el mes d’agost de 1998.

La certificació de la falsa entrevista amb Maria de la Pau no es l’única irregularitat de la seva contractació. Així , l’anunci en premsa de la convocatòria del lloc de feina surt publicat el mateix dia (28 d’abril de 1998) en que el Consell de Direcció de l’IDI acordà la creació de la plaça. No obstant, una setmana abans (el 21 d’abril) ja s’havia rebut a l’IDI el currículum de Maria de la Pau Segura remès, per Mabel Cabrer (segons va declarar Rosa Estaràs), des del fax de la Presidència del Govern. Aquest currículum va servir per a dissenyar un concurs a mida. La condició més extravagant del concurs era el fet de que es valorarien coneixements de rus. La manca de coneixements d’aquesta llengua (que, de totes maneres, M. Pau mai no va acreditar) fou l’excusa per eliminar a les altres 5 persones que s’havien presentat al concurs.

5. Conseqüències dels informes "Mapau".

La primera conseqüència dels informes de Miquel Segura fou la contractació (irregular) de la seva filla, Maria de la Pau, per a desenvolupar les tasques que el seu pare havia iniciat i les que se li encomanaren per part del president Matas en la reunió celebrada al Consolat de la Mar, amb presència de Rosa Estaràs i de Josep Juan Cardona (aquestes funcions quedaren disfressades en el seu contracte amb l’IDI que, oficialment, eren de "tècnic-traductor").

La segona, la contractació, a través de l’IDI, d’Antoni Mas, la persona que havia de ser el corresponsal a Buenos Aires que, segon els informes de Maria de la Pau Segura ja citats, "se arroga 1300 votos (..) que, actualmente ha perdido su trabajo en la compañía de cosméticos, habiéndose aferrado como una lapa al tema de la Casa Balear como único medio de supervivencia (..) que espera contar con un sueldo de 1500 pesos (...)que, por cierto, Salvador Fortuny me asegura que no sabe como pagar". Algú degué ser capaç de resoldre aquest problema, ja que el senyor Mas fou contractat i, a més, per una quantitat molt semblant a la que reclamava.

La tercera, la contractació de la senyora Inés Sapriza, de Mercant, mare del senyor José Manuel Mercant, que havia estat proposat per Miquel Segura com a contacte a Montevideo en els informes a Rosa Estaràs i a Javier Mato. S’ha de dir que, encara que el contracte es fes amb la seva mare (tenia un currículum millor) tota la relació amb el Govern la va tenir el senyor José Manuel Mercant, tal com ell mateix va explicar davant la comissió d’investigació.

Ha estat completament impossible per a la Comissió d’Investigació determinar quin responsable polític va prendre la decisió de fer aquestes tres contractacions. Les tres persones contractades només sabien qui havia signat els seus contractes, però no coneixien el nom de la persona que havia pres la decisió. El senyor Mas recordava contactes amb persones indeterminades del Govern amb les que havia parlat del tema diverses vegades. El senyor Mercant només recordava que en una reunió, algú del Govern (ni tant sols va saber dir si era home o dona) li va oferir in lloc de feina, després ja va rebre el contacte de treball. Ni el titular de la Conselleria, ni el gerent de l’IDI, ni el President del Govern es feren responsables d’aquestes contractacions.

Les funcions de les persones contractades era, suposadament, la d’afavorir les exportacions de producte de les Illes a Amèrica del Sud, per a la qual cosa havien d’explorar les possibilitats de penetració en aquells mercats, així com assessorar en relació als problemes jurídics de les exportacions. No obstant, als arxius de l’IDI només hi ha constància d’informes de caràcter comercial del senyor Mas. De les altres dues persones, a pesar de que manifesten que elaboraren algun informe (i el Grup Parlamentari Popular diu que disposa d’ells), no se’n sap res. En qualsevol cas, s’ha de destacar que els resultats pràctics en relació a l’exportació de productes de Balears són inexistents.

La senyora Segura va acabar treballant, després dels viatges a Amèrica, a la Conselleria de Presidència, amb la missió de tramitar partides de naixement (desplaçant a la persona que abans s’ocupava d’aquestes feines) a instàncies de les Cases Balears de persones que volien obtenir la nacionalitat espanyola i, per tant, el dret a votar. D’aquesta manera, es trobava en una situació privilegiada per a vincular l’agilització dels tràmits de nacionalitat amb l’afavoriment del vot cap a una opció política determinada.

La contractació i funcions desenvolupades per la Sra. Segura, responien clarament a una designació política que anava més enllà d’un simple tràmit administratiu per facilitar partides de naixement als emigrants de Balears o als seus descendents, donat que si la tasca encomanada fos tan limitada, no resultaria necessari en absolut el rocambolesc mecanisme emprat per a la seva contractació i posterior destí tan irregular, també s’ha de tenir en compta que en aquells moment (i amb posterioritat al seu cessament) ja havia una funcionària, la Sra. Pilar Baeza, encarregada d’aquesta tasca i que l’efectuava i efectua a satisfacció.

Al marge de les contradiccions descrites ( la de la Sra. Segura, la del Sr. Mas i la del Sr. Mercant a través de la seva mare), es desenvolupà un segon nivell de col·laboradors de desigual importància, amb diferents interessos.

Entre aquests col·laboradors, destaca la Sra. Paulina Riera Künte, membre de la Casa Balear de Santa Fe, especialment activa i col·laboradora a la trama.

Així mateix, podem concloure, de les còpies dels correus electrònics intercanviats per la Sra. Segura amb les Cases de Balears publicades pel Diario de Mallorca (13 i 14 d’abril del 2001), que havia altres col·laboradors de la Sra. Segura que no s’han pogut determinar, donat que només figuren els noms "Mercedes" i "Gabi", de moment no consta a qui corresponen, el que sí pareix cert és que no son funcionaris de carrera de la Conselleria de Presidència.

6. La relació amb les Cases Balears passa a dependre de la Direcció General de Joventut i Família.

Un altre fet que demostra que l’estructura que es desenvolupà per l’Operació MAPAU és una organització irregular és la introducció del Director General de Joventut, Sr. Pastor, en un àmbit competència de la Direcció General de Relacions Institucionals.

Cap el mes d’octubre de 1998 es constata que l’operació de captació de vots no estàs donant tots els resultats esperats i es decideix que Antoni Pastor que, aleshores era Director General de Joventut i Esports, assumeixi les competències en relació a les Cases Balears a l’exterior, que eren a la Direcció General de Relacions Institucionals. No obstant, el seu nomenament oficial no es va produir fins el mes de març de 1999.

Antoni Pastor va realitzar una activitat molt intensa en relació a les Cases, viatjant contínuament a l’Argentina. En poc temps, abans de les eleccions de 1999, va fer tres viatges Sorprenentment, el que era Director General de Relacions Exteriors, en dos any, només va fer un viatge a l’Argentina (per cert ,acompanyant Antoni Pastor). En aquestes visites oficials entre d’altres activitats per a obtenir vots pel PP, es distribuïa propaganda electoral d’aquest partit. Això ha quedat demostrat, almenys, en la visita a la població argentina de Bahía Blanca, del mes de maig de 1999, a la que, Antoni Pastor va viatjar acompanyat d’Antoni Mas.

Antoni Pastor, en la seva condició de màxim responsable sobre el terreny, va decidir -d’acord amb els seus superiors- davant la incertesa d’obtenir tots els resultats esperats, concentrar el màxim de vots a la circumscripció de Formentera en la que l’elecció d’un diputat es decidia d’una manera molt ajustada. Per aquest objectiu, va utilitzar la Casa de Santa Fe que, tal com havia dit Maria de la Pau Segura (La buena organización de la Casa Balear, presidida por Paulina, propicia unas actuaciones perfectamente encaminadas a conseguir votos) era la més favorable al PP. En vista de que les seves gestions anaven per bon camí, va decidir-se a enviar un missatge tranquil·litzador des d’Amèrica per a Jaume Matas, en el que l’informava que, en relació al vot de Formentera, tot anava bé.

Aquests fets ja foren denunciats, poc abans de les eleccions per part d’un emigrant mallorquí de Santa Fe en una carta que, entre d’altres coses deia: "Denuncio las maniobras clientelistas del PP de Baleares realizadas por sus máximos dirigentes: Matas, la Estaràs y Toni Pastor en forma personal, con el avieso fin de aportar votos en la última elección..".

Altre fet demostratiu de que l’estructura de es desenvolupa per l’Operació MAPAU es una organització irregular es la introducció del Director General de Joventut, Sr. Pastor, en un àmbit que pertany a la Direcció General de Relacions Institucionals.

7. Activitats relacionades amb la captació de vots.

Per aconseguir captar vots dels emigrants, els representants del Govern del PP afavoriren econòmicament les Cases que tingueren una predisposició favorable, en detriment de les que no col·laboraren, propiciaren la divisió interna de les directives (recolzant alguns directius en contra d’altres) i comptaren amb la col·laboració de persones vinculades al consolat espanyol. Alguns dels fets que ha pogut conèixer la Comissió d’Investigació han estat:

 La cal·ligrafia de les sol·licituds d’inscripció de les 74 persones censades a Formentera corresponien, com a màxim, a dues persones diferents. Al consolat s’acceptaren inscripcions trameses per fax. El president Matas va intercedir davant el que, aleshores, era el responsable màxim del cens electoral, Cristóbal Montoro, per tal d’agilitzar les inscripcions. Alguna Casa, evidentment amb fons que no sortiren de les quotes dels seus associats, arribaren a contractar personal extern per afavorir les inscripcions. Obtingueren la col·laboració del servei consular de l’Estat, hi ha constància d’un correu electrònic enviat des del Consolat de Rosario, adreçat als "senyors del Govern Balear" en el que "siguiendo las directivas del señor Presidente de la Comunidad Autónoma en su reciente viaje a Argentina" demanava instruccions sobre les actuacions a desenvolupar.

 La Comunitat Autònoma fou especialment generosa amb el centre balear de Santa com així ho demostra la subvenció de trenta milions de pessetes (concedida el 3 de desembre de 1998), molt superior al que era habitual i que s’ha de sumar a les altres que es produïren aquell mateix any. Resulta sorprenent comprovar que els justificants (poc rigorosos) per al cobrament de bona part d’aquesta subvenció es presentaren davant la Comunitat en el termini que va de la celebració de les eleccions al moment de la constitució del nou Govern. Tal era el grau de sintonia entre el Govern i el centre de Santa Fe que, el mes de novembre de 1998, Jaume Matas va imposar la medalla corresponent al premi Ramon Llull al pare de la seva presidenta.

 Les declaracions d’ex directius de Cases Balears, com el senyor Sergio Storti, del centre de Santa Fe, que parla de les dimissions que es produïren en aquest centre degut a l’actitud partidista –en favor del PP- de la seva presidenta que, no obstant, donaren lloc a importants contrapartides econòmiques o les de Juan Pellicer, del centre de San Pedro, que es va sentir discriminat pel fet de que no era simpatitzant del PP (soy demasiado viejo para no adivinar la "flaire pesemera", havia dit Miquel Segura).

8. Desenvolupament dels treball de la Comissió d’Investigació.

La Comissió d’Investigació s’ha trobat en serioses dificultats per a desenvolupar la seva feina, ja que no ha estat possible establir els mecanismes per a que les persones inscrites al Cera de Formentera (és a dir, ciutadans de les Illes Balears amb plenitud dels seus drets cívics) compareguessin davant la Comissió.

Tampoc ha estat possible (en aquest cas, per negativa expressa a comparèixer davant la Comissió) conèixer l’opinió de l’ambaixador d’Argentina a Espanya , del cònsol general d’aquest país a Barcelona ni del cònsol general d’Espanya a Rosario. Les explicacions d’aquestes persones haurien pogut ser decisives per a establir els mecanismes utilitzats per a tramitar els expedients de nacionalitat, les inscripcions en el CERA, el vot dels emigrants o l’actuació de persones que compaginaven la seva feina al consolat de Rosario amb activitats relacionades amb el vot dels emigrants que es feien a les Cases Balears d’Argentina.

Especialment greu ha estat la negativa a comparèixer davant la Comissió de la Presidenta de la Casa Balear de Santa Fe, Paulina Riera de Kunte, i de Gabriela Palau, citada en els informes "Mapau" com a possible enllaç per a la captació de vots.

D’altra banda, la tardança o, en alguns casos, la negativa d’algunes administracions a remetre la documentació sol·licitada va provocar que, durant alguns mesos, la Comissió no pogués tenir activitat i, d’aquesta manera, s’hagi vist obligada a perllongar les sessions més enllà del temps que s’havia previst inicialment.

La Comissió ha viscut la sortida dels representants del Grup Parlamentari Popular que, encara que votaren a favor de la constitució d’aquesta comissió, sempre han tengut una actitud obstruccionista cap al seu funcionament. Posteriorment, els representants del Grup Popular, davant la publicació dels informes "Mapau", decidiren reincorporar-se a la comissió. Aquesta reincorporació va suposar que els diputats que havien de comparèixer davant la Comissió, per la seva relació amb els fets investigats, pogueren assistir a les declaracions secretes dels altres compareixents.

La comissió ha rebutjat diverses sol·licituds de compareixences formulades pel Grup Parlamentari Popular (encara que moltes altres han estat acceptades) per entendre que, únicament, anaven dirigides a perllongar d’una manera indefinida les feines de la comissió i per que, de vegades, no tenien relació amb els fets que s’estaven investigant. A títol d’exemple es pot esmentar: el padró municipal d’habitants de tots i cadascun dels municipis de les Illes Balears, les actes d’escrutini de les meses electorals o la compareixença de la batlessa de Calvià i diversos regidors d’aquest municipi.

A pesar de totes aquestes dificultats, la Comissió d’Investigació –que a l’últim període de sessions va dur un ritme de treball molt important- ha pogut arribar a unes conclusions políticament molt contundents. Es d’esperar que els diversos jutjats que instrueixen causes relacionades amb els fets investigats per la Comissió puguin aclarir les parts que encara romanen confuses i arribin a determinar les responsabilitats penals, en el cas de que n’hi hagin. El Parlament de les Illes Balears haurà de posar a disposició dels jutjats totes aquelles qüestions que puguin ser rellevants per a les causes.

DICTAMEN EN RELACIÓ AL MUNICIPI D’ESCORCA

La Comissió d’Investigació també ha analitzat la situació creada en el municipi mallorquí d’Escorca, en el que hi havia formulada una denúncia per delicte electoral davant el jutjat d’Inca, que ha donat lloc a un sumari que avui encara és obert.

Davant la Comissió comparegueren l’autor de la denúncia, el batle d’Escorca, l’administrador del Santuari de Lluc i diverses persones censades al municipi. Escoltades les declaracions d’aquestes persones i analitzada la documentació presentada. la Comissió ha arribat a les següents conclusions:

 En el cens electoral del municipi d’Escorca, hi apareix un nombre indeterminat, però percentualment molt rellevant, de persones que no tenen la seva residència habitual en aquell municipi.

 El cens electoral es va incrementar en el període que va de les eleccions de 1991 a les de 1995 en un percentatge d’un 50 %, sense relació amb cap increment real de la població.

 Les persones residents al municipi d’Escorca gaudeixen de beneficis que no té cap altre municipi de Mallorca.

No obstant, la Comissió, que no ha pogut comprovar si s’han donat des d’alguna instància instruccions polítiques, per tal d’augmentar artificialment el cens electoral amb la inscripció d’aquestes persones i donat que, en tot cas, correspon als tribunals determinar si hi ha hagut mala fe o actuacions contràries a l’ordenament jurídic encaminades a modificar els resultats electorals.

Sens dubta resultà molt curiós una qüestió a la declaració del Sr. Antoni Gómez, Batlle, que és el que demostras un coneixement tan exhaustiu de la tendència política de tots i cada un dels censats, la qual cosa exposà davant la Comissió, això dona una ideal d’un control difícilment conciliable amb les característiques d’un Estat democràtic, al mateix temps que reforça la sospita sobre la possible selecció política dels censats.

És per tot això que la Comissió acorda efectuar la següent:

RECOMANACIÓ

 

Que l’Ajuntament d’Escorca Revisi el padró Municipal d’Habitants, de tal manera que es donin de baixa les persones que no tenen fixada la seva residència habitual en aquest municipi.

Que aquesta revisió es traslladi al cens electoral del municipi. O, tal vegada, s’hauria de fer una recomanació expressa a l’INE. No sé molt bé com funcionen aquestes coses.

CONCLUSIONS GENERALS

El Parlament de les Illes Balears es reafirma en que l’exercici lliure, igual i no condicionat de tots els electors del seu dret al vot, és una condició imprescindible pel correcte funcionament del sistema democràtic.

 

En aquest sentit, el Parlament de les Illes Balears condemna de la manera més enèrgica qualsevol manipulació de la voluntat de l’electorat, així com les alteracions intencionades del cos electoral en determinades circumscripcions. Molt més encara, si les manipulacions o alteracions es produeixen des d’una Administració pública que, en tot moment , té l’obligació de vetllar per la netedat dels resultats electorals.

El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a que, en relació a la política a desenvolupar en el món de l’emigració respecti escrupolosament els drets del emigrants i renunciï a qualsevol intent d’instrumentalització en favor d’interessos partidistes.

El Parlament de les Illes Balears insta al govern de l’Estat a utilitzar el seu servei exterior (ambaixades i consolats) per tal de facilitar el dret al vot de tots els emigrants sense, cap discriminació ni favoritismes. Així mateix, a que les inscripcions de ciutadans espanyols residents a l’estranger es faci respectant les prescripcions legals de que siguin als municipis de l’última residència o de major arrelament.

El Parlament de les Illes Balears a elaborar amb rigor el Padró Municipal d’Habitants, de tal manera que es correspongui exactament amb la població real del municipi.

VOLVER

© Copyright. 1998 - 2004. www.losgenoveses.net. Ningún derecho reservado. Aquí es todo de gratis y sin comisiones
( Página diseñada para ver con Explorer 5 o superior  a 1024 x 768 píxeles )